Opinió
-
Per què m'agrada la 'via Claver'
Vicent Partal
09.12.2014
-
Compte amb Roma
Vicent Partal
05.12.2014
-
L'arrel del debat
Vicent Partal
04.12.2014
-
I tan lluny com som…
Vicent Partal
03.12.2014
-
El partit del no
Vicent Partal
02.12.2014
-
Un procés, també, als partits
Vicent Partal
01.12.2014
-
Un any en negre
Vicent Partal
28.11.2014
-
Millorar l’acord
Vicent Partal
27.11.2014
-
La clau no són els partits, és la gent
Vicent Partal
26.11.2014
-
El compromís de Compromís
Vicent Partal
25.11.2014
-
La credibilitat està en els detalls
Vicent Partal
24.11.2014
-
I si el partit del president no és cap partit?
Vicent Partal
21.11.2014
-
Rajoy és l'antipolítica
Vicent Partal
20.11.2014
Vicent Partal
29.05.2015
Barcelona o la incoherència de la política
És una obvietat que als polítics els és gairebé impossible de mantenir-se coherents. També és ben sabut que han d'alimentar els ciutadans i els periodistes de titulars, i això fa dir coses que per prudència fóra millor callar. Però de vegades la incoherència és tan generalitzada que clama al cel. Un exemple, el debat efímer d'ahir sobre si Trias té dret de provar de ser batlle de Barcelona o no.
Hi ha regles, i les regles, per sort, són clares. És batlle qui guanya les eleccions, llevat que els altres partits puguen bastir una coalició que supera la majoria absoluta del consistori. I això no val únicament si la coalició t'agrada, sinó que val sempre. Val per a Barcelona, per a Madrid o per a Badalona, per posar tres exemples en dansa aquests dies. Des del punt de vista legal, és molt poc coherent que Barcelona en Comú proteste a Barcelona per allò que li sembla magnífic a Madrid. Com més aviat Ada Colau i el seu equip s'adonen que 'només' tenen onze regidors sobre quaranta-un, millor. L'eufòria de la victòria ja veurem si dura gaire, perquè governar en aquestes condicions, i sense aliats a la vista, no és cap cap ganga, com començarà a notar quan comence a perdre votació rere votació al plenari.
Ara: és coherent que Trias intente ser batlle amb els vots d'ERC, PSC i PP? Sobretot del PP? Doncs a mi no m'ho sembla gens. I ja li ho han dit, per exemple, des d'Esquerra. Crec que Trias vol bastir un esguerro que no té cap ni peus. Ja ho entenc que el PP 'només' votaria la seua investidura. Però qui ho pot entendre, això? I quin mandat podria esperar Trias, en minoria malgrat tot i amb bona part del carrer incendiat i revoltat contra allò que definirien de manca de legitimitat?
Crec que hi ha una part del país que està massa nerviosa amb la victòria de Barcelona en Comú. I crec que farien bé de calmar-se una miqueta i deixar-los governar. Perquè és veritat que l'alternativa és legalment legítima. És cert que Barcelona en Comú només representa un barceloní de cada quatre, però han guanyat i no crec que siga assenyat de negar-los el dret de governar la ciutat i d'aplicar polítiques diferents. Ho vaig dir en campanya: no és el meu vot, però em semblarà molt interessant de veure què proposen i què volen fer. I com ho faran. I crec, sincerament, que per a la ciutat serà bo que ho proven. Que proven de demostrar-nos que es pot fer una altra política des de la casa gran.
En contra d'això, els partidaris del pacte multipartit argumenten que algunes de les polítiques que anuncia Barcelona en Comú seran desastroses per a la ciutat. És possible, no dic pas que no. Però no haurien de deixar passar almenys un any per a comprovar-ho? No seria més sensat que es demostràs, això que afirmen, si és que passa? El pacte que insinuava Trias ahir, presentat com una moció de censura d'ací a un any —si efectivament Barcelona en Comú comet errors greus—, es podria entendre i el podria assumir. Però avui, sense deixar governar ni un minut Ada Colau, em sembla un gravíssim error. Una incoherència més.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Jordi Domingo
No hi puc estar més d'acord. Jo tampoc vaig votar Barcelona en Comú, però cal deixar-los governar. És el més sensat; el més coherent i el més democràtic. És cert que l'Ada Colau sembla estar encara en plena campanya i que algú del seu entorn ja li hauria d'haver dit que ja n'hi ha prou d'actuar com si les eleccions encara no s'haguessin celebrat. Ha guanyat. Felicitats. Ha de passar pàgina i actuar en conseqüència. El que ja hauria d'haver fet és dir-nos que volia ser l'alcaldessa de tots els ciutadans (i no només dels qui l'han votada). Hagués estat bé. Tant bé com si ja hagués començat a seduir-nos de veritat amb els projectes que té al cap. O, simplement, exhibint un cert grau d'humilitat tot demanant els 100 dies que tot governant demana (molt en especial quan arriba a un lloc del qual en sap tan poca cosa). Però això sembla que, de moment, ningú no li diu i no li surt d'ella.
Se n'hauria d'adonar -tal com molt bé dius- que no té vots suficients per a governar amb tranquil·litat o còmodament. I que la democràcia s'exercita no tan sols amb el vot, sinó també amb la política de pactes. Si ella no se'n surt, és evident que la resta de representants polítics tindran l'obligació (no tan sols el dret) de cercar una alternativa. Una alternativa prou representativa i majoritària per aplicar una altra política o per treure'ns de qualsevol atzucac. En conseqüència, és urgent que ella i el seu equip aterrin d'una vegada per totes a la realitat i comencin a fer les coses que pertoquen, sense renunciar (per descomptat) a les seves conviccions, fins allà on creguin convenient; pensant, això sí, en el bé comú i l'interès general de Barcelona (si vol ser realment l'alcaldessa de tothom). Li desitjo -per damunt de tot- que tingui el sentit comú i el coratge que aquesta gran responsabilitat que assumirà requereix. Barcelona i la seva ciutadania ho necessitem. Catalunya, també. Esperem que no ens defraudi.
I si, per desgràcia, caigués en l'error de no valorar degudament el que la democràcia li ha lliurat de manera tan legítima com meritòria, que comprengui humilment que serà aquesta mateixa democràcia (exercida pels representants de la ciutadania) la que li arrabassarà allò que ara ha obtingut. I ho hauran de fer en defensa, tan legítima com ho és la seva elecció, dels interessos de la majoria de ciutadans i, precisament, perquè aquests ciutadans així els hi ho haurem d'exigir. Altra cosa, no seria democràcia participativa.
Joan Josep Isern
Cert. Tampoc Barcelona en Comú va ser la meva opció de vot aquest diumenge però crec que tenen dret a presidir el consistori i a intentar posar en marxa les seves polítiques. Unes polítiques que “a priori” em sembla que poden oferir noves alternatives a la manera com fins ara s’ha regit la ciutat de Barcelona. Cosa que no estaria gens malament.
No ho tenen fàcil, Ada Colau i la seva gent. I penso que un bany de realisme, una immersió en el món real --que no és ni absolutament blanc ni indiscutiblement negre— els ajudarà a matisar i moderar aquells aspectes del seu discurs que ara, novells com són, fan tot l’efecte que grinyolen.
I si són una mica llestos –que ho són—s’adonaran que Espanya escanya i que d’aquí ve una gran part dels nostres mals.
És, si anem a mirar, un sistema ben eficaç per engrandir els rengles dels convençuts que a Espanya ja no se’ns hi ha perdut res.
Josep Selva
Trias no ha proposat una alternativa a Colau sinò que ha dit que si tingues un recolzament sòlid es posaria al davant. I això es el que farien i desitgen, absolutament tots. Aquest sistema de que els partits mercadegin aliançes al seu antull és nefast, trampós i deshonest amb el mandat dels vots. Els votants han posat Colau primera i Tries segon, i dóna la casualitat que sumats tenen majoria, 21 regidors. Tenen l'obligació d'entendre's, per molt dispars que siguin els seus programes, és la seva feina i son ells ni no altres a qui els electors ho han encarregat. La resta, en bloc, a fer oposició i punt. Ens estalviariem moltes tonteries i demagògies si fos l'ordre determinat pel nombre de vots i no els intercanvis de cromos el que prevalgués per fer aliançes. Fer be o malament les coses no es qüestió d'ideologia sino de seny, i assenyadament els electors no han donat majoria a ningú.
Lluís Cortés
És obvi que un pacte incloent ERC-PP-PSC-CiU no te cap sentit, i Trias ho sap. La pregunta és, doncs, per què? Què busca fent bullir l'olla? A qui vol perjudicar? No tinc més preguntes senyoria.
Salvador Rofes
L'error no és que vulgui fer una coalició per guanyar l'alcaldia. Això es plenament democràtic i,s'ha fet a molts llocs sense fer-ne escarafalls. El terrible error comés es que en Trias ha barrejat al PP en aquest "affaire." i amb aquesta gent ni un got d'aigua.
Octavi Monsonís
Completament d'acord. Que Barcelona en comú busque suports i que governe.
També és legítim que CIU busque els seus i que es presente com alternativa si la Colau no aconsegueix els seus.
Ara bé, el que és inversemblant és que el Trias pense en el PP com un possible aliat. Ell i el seu partit, que es diuen independentistes, pacten amb el partit que ha jugat i jugarà brut (i el mateix Trias ho ha sofert en pròpia carn) per impedir la independència. Això és incomprensible i, a més, augmenta la desconfiança en l'independentisme de Covergència.
Que governe, doncs, Ada Colau, és la més votada.
De la mateixa manera que aquest principi ha d'aplicar-se al País Valencià. S'han de formar majories alternatives al PP en la major part dels municipis valencians, començant pel de la ciutat de València, encara que signifique donar un bon munt de batlies al PSPV-PSOE. I el principi també és aplicable a la Generalitat el president de la qual no pot ser altre que Puig, que té quatre diputats més que Compromís, per més que la meua candidata siga la Mònica Oltra.
Joan G. Codina
Veig a Catalunya massa gent deprimida pels resultats electorals de Barcelona i poquíssima gent entusiasmada pels resultats electorals de la capital del País Valencià on, ben segur, tindrem alcalde nacionalista, ... i de Manresa!
Josep Usó
Els resultats del diumenge passat han significat un terrabastall tan gros que molts de nosaltres encara no ens en sabem avenir. Però això mateix és el que els passa a molts dels polítics, nous o vells, que han aconseguit guanyar o quedar ben classificats. La gràcia de moltes d'aquestes situacions, com la de Barcelona, la de Badalona, la de Madrid o la de la Generalitat valenciana, és que obliguen a negociar a més d'una banda, per a poder-se garantir l'estabilitat necessària per a governar. I es veu de seguida que per això, cal tindre assegurada una majoria absoluta per allò que és veritablement important. I si s'ha de fer a més d'una banda, s'ha de negociar. Amb seny i amb coherència. I també cal tindre clar que una cosa és estar fora del govern i altra, molt diferent, estar dins. . Hi ha decissions desagradables però de vegades inevitables. I s'han de saber explicar molt bé. Tothom haurà de negociar hàbilment. Molt hàbilment. De tota manera, són uns dies apassionants. Jo m'ho passe molt bé, veient el que passa al meu voltant.
Antoni Carol
Sóc plenament d'acord amb l'editorial. Ada Colau i tota "l'amalgama"
que l'acompanya ha guanyat! És bo que se li respecti l'oportunitat de
demostrar que pot governar. S'ho ha guanyat! Amb tot, l'àmplia
oposició tindrà també la possibilitat de "vetllar" en bé de l'exercici
sensat de l'alcaldia. Que aprenguin tots —també BCN en Comú— a
dialogar amb tots i a pactar. Nova política! Més pactar i menys
desqualificar gratuïtament l'adversari. De passada, allò que ens va
escriure la Marta Rojals: BCN en Comú experimentarà directament
l'opresió de Madrid i estaran en millor disposició per a explicar als
seus el procés envers la plena sobirania. Espero que l'Ada ho entengui
millor que en Pablo!
Jordi Camprubí
Em sembla una reflexió molt encertada. Plantejar aliances amb el PP a l'Ajuntament de Barcelona em sembla un disbarat de grans dimensions. Hem de donar els cent dies de gràcia o més al consistori de la senyora Colau. Ves a saber si no ens donarà alguna alegria.
Joan Rubiralta
Després de les eleccions municipals ha canviat el panorama en diversos fronts polítics i, especialment, en diversos ajuntaments, i la coherència que parla el Vicent és la gran absent del debat. Sempre he defensat aquesta virtut democràtica en els meus àmbits vitals d'actuació però encara molt més en la política, perquè aquesta incoherència sí que la veu la gent i la premia o castiga. No es pot dir blanc i fer negre i això molts polítics no ho tenen clar.
En el cas de Barcelona la situació és molt més difícil ja que el resultat fa que governar sigui força complicat. Barcelona en Comú, tot i la legitimitat de tenir l'alcaldia, hauria de ser més humil i mirar de veure a qui convenç per formar govern i quines cessions haurà de fer. Perquè a ningú se li escapa que, pacti amb qui pacti, haurà de cedir punts del seu programa, de la mateixa forma que la parella de ball també ho haurà de fer i això és coherent, el que ja no m'ho sembla tant són les declaracions d'una candidata que per comtes d'actuar com una futura alcaldessa, encara ho fa com una activista antisistema oblidant que les formes compten tant com el contingut. Són igualment incoherents les declaracions de Trias a RAC 1, on deia que ell podria ser alcalde si hi havia un pacte inversemblant entre CiU, ERC, PSC i el PP, aquest últim encara que fos solament pel nomenament. Sort que ERC ja ha dit clarament que no es prestaria a aquest joc. I llavors, per acabar-ho d'adobar, a l'entrevista entre ell i la Colau, es veu que li ha dit que realment ell no ho volia aquesta proposta però que les elits econòmiques barceloneses li ho havien suggerit i ell ho havia acceptat d'entrada, amb la qual cosa demostra una nova falta de criteri i una altra incoherència.
En fi, esperem que Barcelona tingui un bon govern encara que sigui en minoria i que no sigui un obstacle per al procés. El fet que la capital de Catalunya entre a l'AMI o no, serà determinant i aquí tothom s'haurà de mullar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015