El valencià emprenyat

Fa uns quants anys, Enric Juliana va crear una imatge sociològica que va fer fortuna: la del 'català emprenyat'. Darrere aquesta denominació, hi bategava aquell temps en què una bona part de la societat catalana se sentia enormement irritada per la situació que vivia i posava en qüestió per primera vegada els mites i les visions de les darreres dècades, però encara sense saber com reaccionar. Al Principat, amb els anys, allò va derivar en l'esclat sobiranista que vivim. Ara, al País Valencià, acaba d'esclatar el fenomen i el tancament de RTVV ha donat les primeres imatges que a mi em semblen indubtables de l'existència del 'valencià emprenyat'.

Tot és molt tendre encara, primigeni, entre més raons perquè encara és massa recent. Però sembla com si l'atac barroer a la televisió valenciana hagués aconseguit l'efecte que no va aconseguir, per exemple, la destrucció del sistema valencià de caixes d'estalvis o el descobriment de la llarga seqüència de robatoris efectuats per membres del PP. Evidentment, tota pedra fa paret, i això d'ara no s'entendria sense la lletania de penes i maltractaments que els valencians hem anat suportant aquests darrers anys.

El cas és que s'observen símptomes de l'arribada d'una situació nova. La intervenció de Leonardo Ramon en directe al plató de Canal 9 en les darreres hores de la televisió pública va fer molt d'impacte. Aquest ex-dirigent d'Unió Valenciana no solament exigí la dimissió de Fabra i atacà amb duresa el PP, sinó que aclarí que el futur dels valencians implica allunyar-se de les forces polítiques a les quals els seus van donar suport, un suport imprescindible, fa anys. 

I mentrestant al carrer ens hem començat a acostumar a la coexistència de senyeres amb el blau, sense el blau i estelades, juntes i voleiant a l'uníson. No sembla que això siga una simple anècdota. Dissabte als carrers del centre de València no hi havia els habituals de les manifestacions de l'oposició i prou. Era visible, per bé que tímida, la presència de persones que, pel que deien, per la manera com parlaven, per la manera com es movien, hauries identificat dos dies abans en l'òrbita del PP i la dreta valenciana. Visiblement enfadats. I avergonyits per la imatge que ensenyem al món, que els qui ens governen projecten al món. Fins i tot noms destacats de la RTVV més manipulada i obedient amb el PP, com és el cas de Xavier Carrau, s'hi van deixar veure.

No vol dir això que tot siga un camí de roses a partir d'ara. Ahir a Mestalla no es va criticar Fabra i es va cantar el 'viva españa' contra l'Osasuna. Caldrà veure, doncs, fins a quin punt l'espanyolitat ha calat en la nostra societat i si és irreversible o no. Però en qualsevol cas els esquemes que es van apuntalar als anys setanta i vuitanta no sembla que puguen funcionar més i això és important. Molt important.

Divendres vaig dir, en un acte a la Societat Coral el Micalet, que els valencians sembla que siguem al 2006. O siga, en el període del 'valencià emprenyat'. Som en un País Valencià encara sense projecte propi i encara sense la mínima unitat necessària per a formular-lo. Però ja som en un país desencantat amb els qui el governen i que comença a ser conscient del maltractament que li infligeix l'estat espanyol. Els empresaris parlen, com mai, sense embuts: del corredor mediterrani; del finançament, més que deficitari, de la Generalitat; de la destrucció del sector financer local; de la inoperància del consell. La destrucció de l'economia valenciana arriba a extrems impressionants i la gent del carrer ja ni recorda aquella època de grans esdeveniments que els va fer sentir rics i importants. Que els va fer creure que érem allò que no érem.

Sobre aqueixa base, l'esclat d'una espurna identitària de registre ample –que en això ha derivat el tancament de RTVV– pot significar molt i pot arrelar molt al fons. I catapultar la feina soterrada i feixuga de resistència que el nacionalisme valencià ha fet durant dècades sense acotar el cap en cap moment. La manera com han tancat Canal 9 pot catalitzar l'emprenyament, i si l'oposició sap com fer-ho pot menar el País Valencià a nova fase política, que al Principat no ha estat un simple canvi de govern sinó la construcció d'una alternativa sòlida al model espanyol.

Si a Madrid, a més –i com tot sembla indicar que passa–, bufen vents de més espanyolitat i de menys respecte encara a la diferència, l'enfrontament podria presentar-se aviat, però no pas en termes de catalanistes contra blavers sinó d'espanyolistes contra valencians. Si passa això, les coses poden ser molt diferents ben prompte. La dependència de Fabra de la FAES, l'únic suport estable que té, fa pronosticar una forta agressivitat antivalenciana que no faria sinó excitar encara més aquest emprenyament d'una part substancial dels valencians.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La dependència de Fabra de la FAES, l'únic suport estable que té, fa pronosticar una forta agressivitat antivalenciana que no faria sinó excitar encara més aquest emprenyament d'una part substancial dels valencians.