Una actuació de manual

Atenció al detall. La mateixa acusació que David Fernàndez va formular ahir, i que desfermà l'escàndol que acabà amb l'eixida de l'hemicicle de Ciutadans i PP, la mateixa acusació, s'havia formulat pràcticament en el mateixos termes dimecres. Però dimecres no va passar res. Per què? Què havia canviat en vint-i-quatre hores?

He dit 'acusació' i havia d'haver dit 'descripció'. Perquè no és cap opinió, sinó un fet que la Falange, España 2000, el Casal Tramuntana, Plataforma per Catalunya i en general tota l’extrema dreta convoquen a l’acte al qual també aniran Ciutadans i PP, a la plaça de Catalunya. Hi ha comunicats públics i crides expressades per tots els mitjans imaginables. S'hi trobaran tots junts defensant una cosa que els uneix i que es diu Espanya. Que als uns els moleste la cosa, pels motius que siga, no canvia el fet. Ni la significació.

Ens podem demanar doncs, serenament, què havia canviat entre dimecres i dijous. 

Segurament hi ha la constatació, ja molt evident per la proximitat de la convocatòria, que l’acte de la plaça de Catalunya serà molt complicat de gestionar. Perquè pensen que no reunirà la gent que esperaven o volien, perquè pensen que el circ feixista el desvirtuarà o perquè veuen acostar-se totes dues coses juntes. Tinc molt la sensació, veient els vídeos, que ahir els convocants de la manifestació es posaven la bena abans de la ferida. Si fracassen podran dir que el fiasco no és significatiu perquè el clima de crispació que s’ha creat entorn de la convocatòria ha cohibit aquesta famosa ‘majoria silenciosa’. La majoria silenciosa partidària d’Espanya que ningú, tret d’ells, no sap veure on és. 

Però això és tot? Sincerament em sembla que no. Diria, veient el to i la crispació, que algú ha decidit de prémer l’accelerador i arribar ja a aquella fase típica de tots els processos d’independència, que és la de simular com més teatralment millor que en el país no hi ha llibertat. Es tracta, ja que no es poden negar més temps les evidències, de negar la major. Maldar per provocar la intervenció, si cal violenta, de l’estat com a últim remei contra una secessió que, tots sols, ja es veuen incapaços d’aturar. Però no ens alarmem, que és un moviment de manual. Calcat del que van fer, per exemple, els d’Interfront a Estònia o l’SDS a Croàcia. 

Mireu-vos-ho així: en tots els casos que conec l’espectacle, vist en perspectiva, demostrava que el final era molt més pròxim que no semblava a primer colp d'ull. I quan dic el final parle d’un final que no va, precisament, a favor d’ells.

L'opinió dels subscriptors

(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en transcrivim unes quantes.)

Octavi Monsonís: Aquest personal de l'extrema dreta fa això que fa, actua amb violència i intimidació perquè se sap impune. I d'això al País Valencià en sabem una cabassada: ací han matat, han fet atemptats amb bombes, han destrossat llibreries i entitats culturals, han apallissat, han intimidat i atemorit la gent, etc. I, per més que puga semblar estrany en un estat democràtic, no han estat perseguits. Per als valencians que estimen la llengua i la terra, aquesta gent han estat i són un autèntic malson. És bo que els catalans els planten cara i que la societat els arracone, vist que la justícia és tan benèvola amb ells. Nosaltres no ho podem ser, de benèvols amb ells, ens hi juguem massa.

Pau Obrador: Una cosa que no entenc de tot aquest debat sobre la ultradreta a Espanya i Catalunya és que no s'inclogui ni el PP ni Ciutadans ni UPyD en la llista de partits feixistes. A Espanya no hi ha hagut mai 'ultadreta' com a França, senzillament perquè la ultradreta ja controla bona part del PP i UPyD. Només cal veure els objectius i les maneres de Bauzá a les Illes Balears: és una croada autoritària i feixista en tota regla que ha desplaçat totalment el regionalisme de tota la vida. No oblidem que un dels objectius de la ultradreta arreu del món és que no sembli que ho és. Els petits arbustos com Fuerza Nueva no ens deixen veure el bosc. Aquí governen.

Geoffroy Lourdou: Després de l'agressió a la delegació de la Generalitat a Madrid de l'11 de setembre, els grups d'extrema dreta, animats per la impunitat que els dóna la justícia i el congrés espanyol (el rebuig del PP a condemnar l'apologia del franquisme n'és l'últim exemple), s'han convocat a Barcelona aquest dissabte, 12 d'octubre, 'día de la raza'. Si cada any aquests grupuscles és manifestaven a Montjuïc, enguany una bona part (de Falange Española fins a España 2000) ha decidit d'adherir-se a la manifestació convocada pel PP i Ciutadans a la plaça de Catalunya. Si els partits espanyolistes del parlament ja estaven prou incòmodes de compartir la convocatòria amb els xenòfobs de PxC i del Casal Tramuntana, ara poden tenir pànic per la idea de passejar-se al costat d'autèntics franquistes nostàlgics i neonazis. És ara que pagarà la pena de mirar amb lupa la manifestació i fer fotos del panorama i enviar-les als socis europeus perquè s'adonin d'una vegada de com són de demòcrates els qui rebutgen el dret d'autodeterminació dels catalans. 

Josep Usó: L'extrema dreta sempre és present en la vida política espanyola. Abans de la 'transición' era el Movimiento. En tota la 'transición', els grups d'extrema dreta actuaven en tots els àmbits. Podem esmentar des dels atemptats d'advocats laboralistes al carrer Atocha, fins a les bombes a casa de Joan Fuster. D'una altra banda, els joves de Fuerza Nueva, els recorde jo de la meua adolescència i joventut quasi omnipresents. 
Una vegada va quedar clar que les opcions electorals dels partits basats en aquestes actituds (Falanges, Fuerza Nueva, etc.) eren nul·les, van aparèixer els grups 'radicals' en el futbol: Ultrasur, Boixos Nois, Yomus... Quasi tots els equips en tenen. I, de tant en tant, hi havia alguna actuació violenta. Com n'hi havia d'elements 'incontrolats', com ara els assassins de Guillem Agulló.
La característica comuna de les seues actuacions sempre ha estat la tolerància, si no la presumpta complicitat, per part dels poders de l'estat.
Jo sempre he pensat, i ho continue pensant, que l'extrema dreta és una part important de l'estat espanyol. El darrer exemple, el tenim en l'assalt al centre Blanquerna, on el ministre d'Interior presumeix d'eficiència policíaca, i resulta que els atacants es lliuren voluntàriament. I més escandalós encara és que se'ls aplique una ridícula sanció de tres-cents euros per cap. Tot això, amb l'agreujant que un d'ells és fill d'un Grande de España i amb nombrosos antecedents policíacs. 
De manera que res d'allò que passe abans de l'imminent 12-O, o durant o després, no ens pot sorprendre gaire. Si de cas, que de 'la fiesta de la raza' s'ha passat a 'la Hispanidad' i finalment a això: el '12-O'. Sembla que tots, terroristes, brètols, malfactors i polítics del ram van camí de la més absoluta marginalitat.

(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El moviment de Ciutadans i PP d'ahir és de manual. L'havíem vist a Estònia, a Croàcia, a tot arreu... Gairebé com l'últim recurs.