Opinió
-
Per què m'agrada la 'via Claver'
Vicent Partal
09.12.2014
-
Compte amb Roma
Vicent Partal
05.12.2014
-
L'arrel del debat
Vicent Partal
04.12.2014
-
I tan lluny com som…
Vicent Partal
03.12.2014
-
El partit del no
Vicent Partal
02.12.2014
-
Un procés, també, als partits
Vicent Partal
01.12.2014
-
Un any en negre
Vicent Partal
28.11.2014
-
Millorar l’acord
Vicent Partal
27.11.2014
-
La clau no són els partits, és la gent
Vicent Partal
26.11.2014
-
El compromís de Compromís
Vicent Partal
25.11.2014
-
La credibilitat està en els detalls
Vicent Partal
24.11.2014
-
I si el partit del president no és cap partit?
Vicent Partal
21.11.2014
-
Rajoy és l'antipolítica
Vicent Partal
20.11.2014
Vicent Partal
27.02.2013
Un PSC desconegut
Important el vot d'ahir del PSC al congrés espanyol. Rellevant. Per primera volta en la història, els diputats socialistes catalans van votar no tan solament diferent, sinó contra el vot del PSOE. Ho havíem reclamat durant tants anys que ara seria incongruent que no celebràssem aquest pas endavant. Dels representants catalans a Madrid, únicament els del PP es van manifestar contra el referèndum. Ho matise: els del PP i Carme Chacon. Però això d'aquesta dona és una anècdota que s'explica tota sola.
És cert també que el PSC va votar a favor de les iniciatives de CiU i ICV però contra de la d'Esquerra, que no era tan conciliadora. Supose que cercaven una manera de suavitzar una mica l'impacte de la seua posició. Que al PSOE ha caigut com un tro. Alfonso Guerra ha demanat de seguida que el PSOE entre a Catalunya a competir amb el PSC. Sembla mentida que encara diga coses aquest home...
Ahir no vaig detectar cap entusiasme per la decisió dels socialistes. Potser aquest vot arriba tard, però fóra bo de recordar també com ens hauria semblat increïble fa tan solament uns mesos. Ho recordaré: el PSC, el PSC, s'havia presentat a les eleccions catalanes amb un programa que defensava la convocatòria d'un referèndum sobre la independència, sempre que fos legal, i després de més de tres dècades per primera vegada ha trencat la disciplina de vot del PSOE per a reclamar que es fes aquest referèndum. Jo no diria de cap manera que això siga una anècdota. I encara menys que siga una anècdota menor.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015