Opinió
-
Per què m'agrada la 'via Claver'
Vicent Partal
09.12.2014
-
Compte amb Roma
Vicent Partal
05.12.2014
-
L'arrel del debat
Vicent Partal
04.12.2014
-
I tan lluny com som…
Vicent Partal
03.12.2014
-
El partit del no
Vicent Partal
02.12.2014
-
Un procés, també, als partits
Vicent Partal
01.12.2014
-
Un any en negre
Vicent Partal
28.11.2014
-
Millorar l’acord
Vicent Partal
27.11.2014
-
La clau no són els partits, és la gent
Vicent Partal
26.11.2014
-
El compromís de Compromís
Vicent Partal
25.11.2014
-
La credibilitat està en els detalls
Vicent Partal
24.11.2014
-
I si el partit del president no és cap partit?
Vicent Partal
21.11.2014
-
Rajoy és l'antipolítica
Vicent Partal
20.11.2014
Vicent Partal
08.04.2010
Un president de la Generalitat fa de banquer de Matas
El Banc de València és un banc, avui, molt poc conegut. Per això crida l'atenció que haja pagat la fiança imposada a l'ex-president Matas. Tot s'entèn millor, però, si mirem qui n'és el president, del banc: l'ex-president de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas, del PP. Ah! i el banc és de Bancaixa...
Fa dècades el Banc de València era un banc important, lligant fins i tot als sectors més avançats i poderosos intel·lectualment del país, com els Villalonga, els Noguera o els Reig. Però això només és història avui. Perquè avui el Banc és administrat de fet per Bancaixa, malgrat que aquesta només té el 38% de les accions. Serà casualitat o no però Bancaixa, controlada per la Generalitat, va decidir al 2004 que no hi havia candidat millor a dirigir-lo que José Luis Olivas, president també de Bancaixa i efímer president de la Generalitat durant l'any posterior a la fugida de Zaplana a Madrid. President i amic, per cert, del veí president Matas, a qui ara li ha fet el favor.
Que no hi ha res d'estrany en el crèdit concedit? Potser no. Però tornem a ser davant la dona del Cèsar. Que una fiança tan voluminosa contra un president 'autonòmic' siga avançada pel banc que controla el seu mateix partit a través d'una altra institució 'autonòmica' queda com a mímim lleig. Com a mínim.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015