I ara s'acaba així?

Vivim una època en què tot comença a una velocitat vertiginosa i s'acaba més ràpidament encara. Segurament per això no ens vam sorprendre gaire quan ahir Julian Assange va anunciar que Wikileaks deixava de publicar informació per manca de recursos econòmics. Però no fa ni un any de la gran filtració dels papers del Departament d'Estat.

Wikileaks va filtrar, el 28 de novembre de 2010, una col·lecció de 251.187 cables diplomàtics de la diplomàcia americana, documents que suscitat milers de polèmiques a tot el món. Del valor d'aquells papers, no se'n pot dubtar gens. Molts vam dir aleshores que allò canviaria el món per sempre i que la diplomàcia mai no seria igual, però el fet és que no han passat encara dotze mesos i qui ha canviat del tot és Wikileaks --tant, que tanca.

Personalment em causa una certa perplexitat tot plegat. La raó que Assange addueix per justificar-se --que li han tallat els canals de pagament-- em sembla poc creïble. Hi ha moltes maneres de fer arribar diners a una organització, o a un individu, i les targetes no són pas, precisament, ni les més fiables ni les més recomanables.

Però és que, a més, plou sobre mullat. És cert que no es pot dir que el comportament d'Assange haja estat ni modèlic ni sensat enguany. És evident també que li han parat trampes i que han fet difícil la vida de Wikileaks, però ell no ha sabut estar a l'alçada dirigent que aquest projecte necessitava. Ni ha afrontat les dificultats amb la fermesa que caldria haver esperat d'algú que ens pensàvem que havia posat el poder imperial contra les cordes.

I ara vol fer-nos creure que tot s'acaba així? Jo, si més no, desitjaria una explicació més satisfactòria. D'Assange, vull dir.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Jo, si més no, desitjaria una explicació més satisfactòria. D'Assange, vull dir.