Això és un circ

La multitudinària participació dels mossos d'esquadra en la manifestació d'ahir a Barcelona és un fet insòlit, que crida l'atenció. No és gens habitual que un cos de policia prenga el carrer i es manifeste, i encara ho és menys que ho faça reclamant la dimissió del seu màxim responsable polític, en aquest cas el conseller Saura. Però tampoc no és habitual que la policia parle de 'linxament mediàtic' o es burle en públic d'una categoria de ciutadans. La situació és molt complicada, amb el resultat que allò que havia de ser un dels grans símbols de l'autogovern es mou enmig d'una confusió notable que no beneficia ningú. Una mala notícia, doncs.

El govern de la Generalitat no pot mirar a un altre costat, quan una bona part dels seus policies es planten sota el balcó del president per exigir la dimissió del conseller d'Interior. El fet és d'una gravetat notable pel malestar que denota, pel desànim, per la pèrdua de confiança en la institució. Sincerament, no crec que passe res, no crec que ningú tinga la idea de cessar el conseller Saura, però cal advertir que resten tres anys de legislatura i que l'espectacle que es fa no pot continuar mesos i mesos.

No pot ser, sobretot, que els mossos agredesquen detinguts a les comissaries, ni tan sols a títol d'excepció. I no es pot atenuar la gravetat dels fets adduint que es tracta d'excepcions: un sol cas ja és excessiu. Però no pot ser tampoc que els responsables polítics de la policia repartesquen cintes de vídeo a tort i dret, com si això fóra un 'reality show', o que es contradiguen publicant notes de premsa amb versions diferents d'un fet luctuós a poques hores de distància. Evidentment, tampoc no és decent que des de la televisió pública del país s'informe d'una manera sensacionalista d'aquests fets, especialment si tenim en compte que mai no s'han fet informacions semblants dels altres cossos de policia i que la televisió pública no hauria de fer sensacionalisme. Però tampoc no es pot acceptar que alguns mossos, a partir d'això i supose que per un corporativisme mal entès, pretenguen silenciar qualsevol informació sobre fets condemnables per actuacions del cos. El periodisme groc d'alguns presentadors no pot tapar els cops il·legals a les comissaries, no ens equivoquem. Finalment. resulta molt xocant de veure un mosso megàfon en la mà reclamant la dimissió del conseller, però no ho és menys que alguns dels manifestants insultaren, ahir, els okupes o es burlaren de la higiene d'alguns dels qui els observaven. Quin tracte podem esperar que els donaran, doncs, quan no siguen manifestants i vagen vestits d'uniforme?

La sensació, trista, és que tot plegat, amb la culminació d'ahir, és un gran circ al qual ningú no sap gaire bé com hem anat a parar. Fa molts anys, i en unes circumstàncies molt delicades, Orson Welles va deixar escrit que sols als estats policíacs la feina de la policia era fàcil. És possible que siga així, però, en tot cas, crec que ens hem de demanar molt seriosament com és que l'hem feta tan complicada d'uns mesos ençà.

(PD. Demane perdó a la gent del circ, però l'expressió viva i popular fa comprensible l'argument.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet