Opinió
-
Un any
Vicent Partal
19.06.2007
-
Gustau Muñoz a Frankfurt
Vicent Partal
14.06.2007
-
La primera regió independent d'Europa
Vicent Partal
11.06.2007
-
Això és un circ
Vicent Partal
07.06.2007
-
La treva de l'alto-el-foc
Vicent Partal
06.06.2007
-
Fotografiats per Google
Vicent Partal
05.06.2007
-
Em sap greu, Elena P.
Vicent Partal
01.06.2007
-
Hi ha moviment
Vicent Partal
31.05.2007
-
M'agradaria que Joan Reventós presidís la Diputació de Barcelona
Vicent Partal
30.05.2007
-
Alcem-nos
Vicent Partal
29.05.2007
-
L'oportunitat del vot
Vicent Partal
25.05.2007
-
Què passa amb els mossos?
Vicent Partal
22.05.2007
-
Votar, també, contra les enquestes
Vicent Partal
21.05.2007
Vicent Partal
13.10.2008
Xirinacs
Hi ha qui creu que la violència és alguna cosa més que un mètode. Qui en fa un absolut; ben sovint, un absolut interessat. I hi ha qui, com Xirinacs, precisament perquè tota la vida va lluitar contra la violència, sap què és. Ell sabia que dir no a la violència no vol pas dir que l'absència de violència signifique sempre pau. Que hi ha valors que són més substancials i més importants que no la presència o l'absència de violència. La llibertat per damunt de qualsevol altre, sempre i en qualsevol lloc, però també la dignitat i el respecte.
Avui moltes persones retrem homenatge a Lluís Maria Xirinacs. Ho farem des del record dels captaires de la pau i de la llarga estada a la Model, des de la Marxa de la Llibertat i del seu compromís polític per l'amnistia, com a senador, com a candidat del BEAN o com a simple ciutadà. Ho farem per la seua denúncia d'aquella trampa de transició que encara avui ens manté lluny d'allò que molts creiem que mereixem. I ho farem (no sé si tots, però jo en seré un) per haver estat capaç de rebentar la hipocresia sobre ETA i la violència de l'estat.
Xirinacs, en aquell famós discurs que li va causar tants i tants maldecaps, va saber expressar una cosa que hauria de ser evident per a qualsevol defensor de la llibertat, però que pocs gosen dir: si anar contra d'ETA vol dir acceptar sense alternatives la submissió del País Basc a Espanya, aleshores no parlem de tenir pau, sinó d'utilitzar la pau com una arma.
Tanta claredat en aquest principi bàsic de la no-violència va costar a Xirinacs una persecució que encara continua després de mort, com hem tornat a veure aquests dies. Dir que hi ha oprimits i opressors, com van dir Gandhi o Luther King, i assenyalar amb el dit qui són els uns i qui són els altres, com van fer Gandhi o Luther King, li va costar violència contra seu: de l'estat que el va empresonar, dels nacionalistes espanyols, dels acomodats en la gestió de la política, però sobretot dels qui creuen que violència només és la que han rebut ells.
Xirinacs va respondre a tots amb coherència i sense perdre la dignitat personal. Tot i essent conscient que li manipulaven les frases fins a la mentida. I aquesta rectitud és l'actitud que engrandeix la seua figura avui i la que jo vull celebrar d'una manera especial amb aquest particular homenatge meu.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015