Opinió
-
Un any
Vicent Partal
19.06.2007
-
Gustau Muñoz a Frankfurt
Vicent Partal
14.06.2007
-
La primera regió independent d'Europa
Vicent Partal
11.06.2007
-
Això és un circ
Vicent Partal
07.06.2007
-
La treva de l'alto-el-foc
Vicent Partal
06.06.2007
-
Fotografiats per Google
Vicent Partal
05.06.2007
-
Em sap greu, Elena P.
Vicent Partal
01.06.2007
-
Hi ha moviment
Vicent Partal
31.05.2007
-
M'agradaria que Joan Reventós presidís la Diputació de Barcelona
Vicent Partal
30.05.2007
-
Alcem-nos
Vicent Partal
29.05.2007
-
L'oportunitat del vot
Vicent Partal
25.05.2007
-
Què passa amb els mossos?
Vicent Partal
22.05.2007
-
Votar, també, contra les enquestes
Vicent Partal
21.05.2007
Vicent Partal
30.03.2006
Irresponsables
Som presoners de la sobreactuació. Fa temps que tot això és una enorme exageració: de l’oasi català hem passat al Dragon Khan, quan no som ni l'una cosa ni l’altra. Al famós oasi, s'hi destacaven unes formes florentines que semblaven indicar que no es movia ni un bri d’aire. Ara, en canvi, govern i oposició van a mata-degolla per qualsevol cosa, tant, que diries que som el pitjor país del món, el que té més problemes i està més fotut.
Per exemple, el cas de les cartes d’Esquerra a alguns càrrecs de confiança de la Generalitat. La dimensió real del fet, tal com la veig jo, és infinitament més petita que no aquest xou en què ens han embarcat. No dic que no siga important: dic que no n'hi ha per a tant; que s’estira en excés.
Ep!, de la mateixa manera que era una exageració desmesurada tot allò del tres per cent de les obres públiques per a CiU, que van esbombar amb tanta alegria com irresponsabilitat alguns periodistes i polítics, o uns i altres. Em sap molt de greu, però darrerament ens acostumem a viure suposats escàndols majúsculs per coses, importants i que cal resoldre, sí, però que no són allò que volen que pareguen. I tanta tensió extremada em sembla irresponsable, perillosa i gens útil. Vist com es desinflen, l'un rere l’altre, temes que van posar, no fa tant de temps, el país a un pas de l’atac de nervis.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015