Opinió
-
La Chacón també estudia
Vicent Partal
20.09.2007
-
Un curs poc corrent (i V). Govern, diguem-ne, de progrés
Vicent Partal
14.09.2007
-
Un curs poc corrent (IV). A la valenciana.
Vicent Partal
13.09.2007
-
Un curs poc corrent (III). El partit i l'objectiu
Vicent Partal
12.09.2007
-
Un curs poc corrent (II). Els sobiranistes
Vicent Partal
11.09.2007
-
Un curs poc corrent (I)
Vicent Partal
10.09.2007
-
Les eleccions passen factura
Vicent Partal
13.07.2007
-
Nou morts o set
Vicent Partal
04.07.2007
-
Al-Qaida
Vicent Partal
03.07.2007
-
Canàries és Àfrica (al preàmbul)
Vicent Partal
28.06.2007
-
Les mentides es paguen. Ep!, a vegades
Vicent Partal
27.06.2007
-
Jefferson, Jeyson i Yhon
Vicent Partal
25.06.2007
-
La Vanguardia
Vicent Partal
21.06.2007
Vicent Partal
15.05.2008
El problema és com arribar-hi
Per desgràcia ahir van coincidir la commemoració de la creació de l'estat d'Israel, feliç per a uns i dolorosa per a uns altres, i l'enèsim atemptat mortal d'ETA. Una coincidència que fa reflexionar sobre com n'és, de complicat, el camí per a arribar a una pau estable. En tots dos casos se sap, més o menys, com haurien de ser les coses al final, però en tots dos casos hi ha una enorme incapacitat de fer el camí i un temps que pesa com una llosa, angoixant.
En els grans conflictes polítics hi ha un moment de posicions extremes i, quan passen les dècades, n'hi ha un altre, de moment, en què apareixen amb claredat meridiana les solucions. En el cas d'Israel i de Palestina és clar que no arribarà la pau mentre no hi haja dos estats que tinguen les fronteres segures, que puguen viure sense amenaces externes i que siguen territorialment viables. Únicament els més extremistes creuen que és possible expulsar tots els palestins al món àrab o que vulguen llençar els jueus a mar. Però tots sabem que res d'això no és possible i que no hi ha sinó la solució del doble estat (o, com alguns han indicat recentment, la d'un sol estat laic, amb igualtat real de drets per a tothom). En tot cas les vies de solució són clares, però el camí per a arribar-hi es fa terriblement llarg i costós, espès, desesperant...
I al País Basc el possible final del conflicte polític, que és molt més que no la violència d'ETA, també té les bases assentades. Les van negociar Batasuna, el PSOE i el PNB i són factibles i possibles: que l'estat espanyol reconega oficialment que a Euskadi Sud, Navarra i Euskadi Nord hi ha una gent que se sent nacionalment basca i que té el dret de decidir, quan vulga i seguint els marcs legals, el seu futur. Que es permeta a qualsevol basc d'expressar d'una manera democràtica i pacífica les seues aspiracions. I que els bascos assumesquen també que qualsevol decisió sobre el futur del País Basc solament es pot fer d'una manera democràtica, a través de les urnes i respectant els drets dels ciutadans bascos que se senten espanyols o francesos.
Aquestes són dues situacions terribles, com més n'hi ha, que han fixat amb el pas dels anys un terme mitjà neutral per a la resolució del conflicte, el pas que caldria fer. Tots els protagonistes implicats, tant si ho reconeixen en públic com si no, saben que no hi ha cap més alternativa possible. Però la qüestió, la que ho fa difícil tot, és com fer el camí. Com fer el camí ferint tan poc com siga possible els sentiments dels uns o dels altres, les raons dels uns i dels altres, els drets dels uns i dels altres. Com fer el camí assumint que ningú no pot guanyar del tot, però que tampoc ningú no ho pot perdre tot. Perquè la història ens ensenya que les paus duradores són incompatibles amb el sentiment de fracàs de qualsevol dels contendents. Eixa és la clau del procés, la que fa que, dissortadament, encara vegem la pau lluny, en aquests dos conflictes que vivim tan de prop.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015