Opinió

 

<123/169>

Vicent Partal

26.10.2007

L'àmfora de Pandora

Proporcionar una cara televisiva al racisme és una de les pitjors coses que podem fer. Ho pagarem molt car, si prestem una cara oberta i popular al racisme, com fem tots plegats amb aquest personatge que va agredir una noia als Ferrocarrils de la Generalitat. Em cau la cara de vergonya en veient com s'afanyen determinats mitjans de comunicació a convertir-lo en una celebritat, proposant-nos tot d'històries sobre el seu passat i plantant-nos, una vegada i una altra, a la web i a la televisió, el vídeo de l'agressió intolerable (però tolerada) i, pitjor encara, el del seu passeig perdonavides. Per aquest camí anem molt malament.

El tal Sergi (és curiós que tinga nom català i sols parle espanyol) pot esdevenir una icona (ja no sé si ho és) del racisme contingut que vivim cada dia. Sabem que aquest no és un país públicament racista, però també sabem que, en privat, molta gent voreja el racisme, això sí negant-ho sempre.

Entre més raons, la gent no és obertament racista perquè no hi ha ningú que assumesca i en públic el discurs racista i el normalitze (parle del sud; al nord, bé que suportem Le Pen). Però al sud no hi ha polítics, ni escriptors, ni agitadors que facen bandera del racisme i que criden sense complexos allò que hi ha gent que té a la boca i que no gosa dir, perquè li fa cosa. Si continua ocupant portades, si els seus vídeos continuen prodigant-se i si entra al circuit de la teleescombraria, el tal Sergi pot acabar essent-ho. I aleshores ja no serà hora de fariseismes. He mirat una vegada i una altra les fotografies de la colla de periodistes que l'acompanyen pels carrers del seu poble mentre fanfarroneja de ser un èmul del Neng de Buenafuente, però en perillós. I bé, molts dels periodistes que ixen a les fotos semblen encantats. Somriuen. Pensen: 'Quines fotos més bones!'

Què hi feien? Els periodistes hem de donar corda a subjectes així? Els hem de donar veu i fer-los d'altaveu? A VilaWeb vam decidir que no. Puc arribar a discutir si les fotos del tren s'havien de publicar; nosaltres no ho hem fet, per evitar la pornografia racista en què han degenerat, tant al YouTube com a les webs d'alguns diaris. Ara, les fotos d'aquest individu fent el pinxo, encantat de ser una estrella de la televisió? Qui pot pensar que això tinga gens d'interès periodístic? És morbós. Té audiència. Té espectacle. Però, com a periodista, tot això no em serveix. Els periodistes també som responsables dels monstres que creem i, en aquest cas, en creem un. I la responsabilitat periodística, professional i ètica, ens hauria d'haver frenat ja fa temps.

Després, quan s'obrirà l'àmfora de Pandora, serem els primers a esgarrar-nos les vestidures, compungits o alarmats. Però ja serà massa tard.

Mail Obert