Opinió

 

<123/169>

Vicent Partal

24.10.2005

Qui parla en nom dels valencians?

Podria dir en nom de qualsevol altre poble, però dic en nom de nosaltres els valencians, perquè l'episodi és el més pròxim. Dissabte la presència d'una pancarta amb el mapa dels Països Catalans a la gespa del Camp Nou (i el fet que fóra televisada per Canal 9) va originar un nou episodi d'espasme intolerant entre alguns valencians. Els que manen, bàsicament. A mi, que sóc tan valencià com ells, no em va molestar gens. Ben a l'inrevés, em va encantar, com m'encanta que cada any el Correllengua (motiu de la pancarta) travesse les comarques del sud. Jo sols parle per mi mateix. I per no pocs valencians i valencianes, amb nom i cognoms, dels quals puc assegurar que estan tan contents com jo (per exemple la Penya els Tòtils del Llevant, que van emetre un comunicat de suport al Correllengua i a l'acte de can Barça). En canvi hi ha qui parla en nom 'dels valencians' demostrant indignació. Però en nom de quins valencians? No pas en nom meu, que comence a estar tip d'aquestes representacions teatrals.

Fa uns quants dies em varen convidar a un programa de ràdio per parlar de l'estatut valencià. Hi havia representants dels tres partits presents a les Corts i vaig voler destacar el fet que desenes de milers de valencians són fora de les Corts per la barrera electoral del cinc per cent. El contertulià del PP, que havia començat parlant en espanyol, va arremetre amb la seua fúria habitual afirmant que 'els valencians' volen allò que tenen i que si volguérem unes altres coses ja les votaríem. La trampa, concretament aquesta, és tan ridícula que es descobreix tota sola. Si la mateixa barrera s'haguera aplicat al Principat, ERC hauria estat un partit extraparlamentari entre 1980 i 1988 (és a dir, hauria desaparegut del mapa) i Iniciativa no hauria estat al Parlament la passada legislatura. Poca broma, perquè el Principat no seria com és, ni tindria el govern que té, ni debatria els projectes que debat: això em sembla difícil de discutir. El país seria el mateix, però la representació del país, no.

Doncs és això que ens passa, als valencians. Que el País Valencià no és aquest monstre que es visualitza a les Corts, ho saben tots els valencians, especialment els que fan mans i mànigues per evitar que aquesta situació canvie. I ho saben tots aquells qui, amb tota normalitat, vénen a passejar-se pels nostres pobles i descobreixen 'els altres valencians', els que vivim a les catacombes de la política, gràcies a la trampa electoral. Els que, com si no bastara aquesta barra, encara hem d'aguantar, una vegada i una altra, que ens vulguen passar per la cara les conseqüències d'aquesta norma, com si nosaltres no fórem valencians i no tinguérem la nostra pròpia manera de concebre el país.

Jo no parlaré mai en nom de tots els valencians, perquè respecte totes les formes de ser valencià i sé que n'hi ha molts, massa, que només saben ser valencians si això significa una ofrena permanent de glòries a Espanya. Però per això mateix tampoc no consent que parlen en nom meu aquells qui des de la trampa electoral pretenen ser els representants únics d'un país que és plural i divers. Per més que ells ho vulguen evitar. A mi, no em representen.

Mail Obert