Opinió
-
Sobre els dubtes
Vicent Partal
29.12.2014
-
Espanya ve al rescat
Vicent Partal
24.12.2014
-
Solidaritat
Vicent Partal
23.12.2014
-
L'error de Pablo
Vicent Partal
22.12.2014
-
El no del CEO tan sols és un avís
Vicent Partal
20.12.2014
-
Una altra provocació del PP
Vicent Partal
19.12.2014
-
Cuba - Estats Units: lliçons per a negociar coses difícils
Vicent Partal
18.12.2014
-
Abusar de l'adjectiu
Vicent Partal
17.12.2014
-
El Partit dels Estupefactes
Vicent Partal
16.12.2014
-
L’esquerra es mou
Vicent Partal
15.12.2014
-
El millor any de les nostres vides
Vicent Partal
12.12.2014
-
El diable
Vicent Partal
11.12.2014
-
Jugar al pòquer
Vicent Partal
10.12.2014
Vicent Partal
12.03.2015
Un gest potent en favor del procés
Finalment, CiU i ERC van fer ahir un gest potent, palpable i clar, en favor del procés. Els republicans van anunciar que Gemma Calvet, Marcel Coderch i Josep Ginesta s'incorporarien al govern, com a assessors. Això no significa que ERC entri al govern, car cap dels tres no hi tindrà càrrec oficial ni cobrarà res per la feina que farà. Però implica moltes coses, totes favorables.
En primer lloc parlem de tres personatges importants, de pes. Gemma Calvet, tot i ser independent, ha estat una diputada clau al parlament. Amb Josep Rull va bastir una excel·lent llei de consultes, que el Constitucional va anul·lar pel seu criteri polititzat i prou: era massa ben feta per a anul·lar-la per cap defecte formal. Coderch és un professional reconegut que ha vist els budells de l'estat des de dins, especialment en l'etapa de vice-president de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. I Ginesta, a qui agrada d'anomenar-se 'treballòleg', és un conegut professor precisament en les matèries de les quals s'ocuparà, concretament de dret del treball i la seguretat social.
Aquesta especialització és precisament la segona cosa remarcable de l'acord. Els tres assessors d'ERC no entren al govern per mirar què passa, sinó amb feines i responsabilitats concretes. Segons que sembla, Ginesta treballarà en els aspectes relatius a la hisenda i la seguretat social, Coderch es concentrarà en les infrastructures que el país necessitarà després de la independència i Calvet hi aportarà el seu coneixement jurídic del procés i treballarà sobretot en els aspectes relacionats amb la transparència. Per tant, ERC tindrà pesos pesants en les tres grans àrees on, d'ací al setembre, hi ha d'haver el desplegament de les estructures d'estat. Hi tindrà gent seua amb pes polític que des de dins aportarà no tan sols idees sinó sobretot confiança. Els dubtes d'aquests darrers mesos, aquells dubtes que van originar tanta desconfiança entre els dos principals partits catalans, haurien de ser simplement inexistents, d'ara endavant. ERC tindrà tota la informació disponible a l'instant, i podrà aportar també les seues idees i visions, sense necessitat, ara per ara, de formar part del govern.
I, dit això, crec que tots convindrem que la cosa més important és restaurar la confiança entre CiU i ERC, que en algun moment semblava haver-se perdut del tot. Aquest serà el primer pas d'un acord que haurà d'incloure necessàriament més partits. I des del trencament del pacte pel 9-N no havíem tingut cap mostra d'acord tan contundent com aquesta, cap gest tan decidit que demostràs que els dos partits veuen un trajecte comú per a portar el país a la independència. La mala maror no s'esborrarà d'avui per demà i el període electoral municipal no hi ajudarà gaire. Però aquest pas d'ahir l'esperàvem molts i crec que el celebrem tots. Si més no, tots els qui volem arribar al mes de setembre en les condicions òptimes per a proclamar la república catalana.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Jordi Carbonell
Encara que amb massa lentitud comencen a moure peces en el sentit acordat el 14 de gener. El que queda per veure és com incidiran aquests assessors en el desplegament del full de ruta cap a la independència. Aquest full de ruta que ha de permetre la incorporació d'altres partits sobiranistes.
Seria bo que això fos el primer pas en el camí de posar els interessos de Catalunya per sobre dels de partit. Esperem que les actuacions i els fets acompanyin aquest primer gest.
Roser Serrano
La importància de l'acord rau efectivament en la restauració de la confiança. No és suficient però és molt. Caldrà després restaurar la confiança dels ciutadans, nostra, en ells i finalment eixamplar al màxim l'acord, amb la presència de partits com la CUP i MÉS, o fins i tot amb els independentistes d'ICV, recent organitzats en corrent interna. En qualsevol cas, però, això és tornar al bon camí.
Octavi Monsonís
Aquesta és sens dubte una bona notícia ja que indica que hi ha acords sobre el full de ruta. Encara som a temps per remuntar aquesta mena de desil·lusió i fatalisme que s'ha instal·lat entre la gent a causa de les desavinences entre Convergència i Esquerra. Esperem que aquests dos partits estiguen a partir d'ara a l'alçada que el moment històric demana i que tornen a generar l'entusiasme posterior al 9N, tan necessari per arribar a la independència.
Josep Usó
Sembla ser que, a despit de totes les enquestes que va publicant la premsa espanyola, i sense considerar seriosament els moviments sense gaire base de polítics catalans que estan descol·locats (Duran o Herrera, per exemple), el Procés avança. I sembla que ho fa amb pas ferm. Sembla que aquest moviment pot sumar i molt. Especialment si ara sobre a la resta de forces independentistes.
Els altres poden anar dient el que vulguen (que ho faran), però s'avança. Mireu si no, si els altres tenen, a qualsevol lloc, cap personatge de la talla d'Amadeu Altafaj, nou delegat de la Generalitat a Brusel·les.Bones notícies, totes elles. Pense jo.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015