Opinió
-
Sobre els dubtes
Vicent Partal
29.12.2014
-
Espanya ve al rescat
Vicent Partal
24.12.2014
-
Solidaritat
Vicent Partal
23.12.2014
-
L'error de Pablo
Vicent Partal
22.12.2014
-
El no del CEO tan sols és un avís
Vicent Partal
20.12.2014
-
Una altra provocació del PP
Vicent Partal
19.12.2014
-
Cuba - Estats Units: lliçons per a negociar coses difícils
Vicent Partal
18.12.2014
-
Abusar de l'adjectiu
Vicent Partal
17.12.2014
-
El Partit dels Estupefactes
Vicent Partal
16.12.2014
-
L’esquerra es mou
Vicent Partal
15.12.2014
-
El millor any de les nostres vides
Vicent Partal
12.12.2014
-
El diable
Vicent Partal
11.12.2014
-
Jugar al pòquer
Vicent Partal
10.12.2014
Vicent Partal
19.12.2014
Una altra provocació del PP
Els valencians som avesats a les provocacions constants del nostre govern i del Partit Popular. Però la d'avui és particularment greu. Avui volen obligar les escoles valencianes a demanar als pares si no s'estimarien més de ser escolaritzats en espanyol. Formalment no és aquesta, la pregunta, no és tan descarada; però la intenció sí, que és aquesta. Ho va fer Bauzá a les Illes i ara ho fa Fabra al País Valencià: convertir artificialment el català en un conflicte, fer pressió a favor de l'espanyol i castigar els pares i mestres compromesos amb el país, la cultura i la llengua.
La consulta és una provocació, sobretot és una provocació. I per això mateix, poques hores abans de fer-la, la conselleria ni tan sols s'havia molestat a enviar les instruccions d'aquest peculiar referèndum. Se sap, a més, que els resultats tan sols es faran públics si interessa al govern. Què explica aquest comportament si no que l'abast de la maniobra és purament partidista, polític i provocador?
Perquè la maniobra és molt desvergonyida. Enguany més de dotze mil xiquets valencians s'han tornat a quedar privats de poder estudiar en la línia on havien demanat de ser inscrits i han hagut de matricular-se per força a l'escola en espanyol. I, a desgrat d'això, la conselleria ha tancat impunement centres i línies que ensenyaven en català. El fet és que trenta-un any després de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament només el 29% dels alumnes valencians reben les classes en català. I que el nombre baixa sistemàticament des que governa el PP.
Què pretenen doncs, ara, demanant a aquells que ja van escollir el català quan s'inscrigueren a la seua escola si n'estan segurs? Perquè no insinuen al 71% restant que potser els aniria millor de rebre les classes en català? Per què no es comprometen a complir la llei i assegurar una plaça escolar en català a cada xiquet que la demane?
Contra aquest cinisme, la resistència de les famílies, dels mestres, dels claustres és exemplar. I són ells que ha fet de barricada contra la barbàrie del govern Fabra --tot esperant que l'any vinent els perdem de vista per tant de temps com siga possible. Precisament aquesta possibilitat de futur, l'electoral, és la clau de la provocació. Una nova provocació que ara reclama la resposta de la no-participació. Simplement, el menyspreu.
Més informació a 'La consulta del govern valencià és un pas més en el genocidi cultural' / Mail obert Xavi Sarrià: La vella estratègia del conflicte lingüístic
L'opinió dels subscriptors.
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Josep Planelles
El dia 11 de desembre Ferran Suay va fer una xerrada a la llotja del cànem de Castelló amb títol “Exercir els drets lingüístics”. En acabar, una jove li va preguntar que podríem fer amb l’estatut per a que la llengua fos respectada. La resposta va ser breu i clara: canviar-la per una constitució.
Doncs això, mentre estiguem on estem ho tenim magre. Hem d’obrir camí per a poder assolir algun dia una constitució.
Josep Usó
Avui, en efecte, és el dia que ha triat el desgovern que tenim al País Valencià per aclarir si hi ha molts pares interessats en que els seus fills siguen escolaritzats en castellà. I és que venen eleccions. I tornen a treure el mateix de sempre. L'anticatalanisme i la caspa més polsosa. Perquè no tenen res per a oferir. res de res. Ens han deixat escurats, enfonsats i sense gaires perspectives. I, pel que a ells respecta, es veu que comencen a tindre coll avall que Carlos Fabra només és el primer dels molts i molts d'ells que acabaran a la presó per a molts anys.
El que tampoc entenen és que, per més que facen ningú, ni tan sols els seus, pensen que tinguen la més mínima possibilitat de mantindre's en el poder. Ja nni tan sols parlen d'aquella trampa de "la llista més votada".Mentre, des de la seua immensa ignorància i menyspreu pel coneixement i la ciència, ara ens provoquen amb una presumpta consulta per a res. Només diran el que vulguen dir. Si encara hi són. Per la nostra part, res. Ignorància total. Com si ho féren res. No participar, ignorar-los, és el que molts farem avui.
En realitat, ja és com si no hi estigueren. Ens queda molt poc per a perdre'ls de vista. Segur.
Josep Blesa
a manca de transparència és el problema. A mi m’agradaria poder votar i que els resultats foren com un referèndum. No que amaguen els resultats i els manipulen. Sempre hem estat poregosos –els valencians- d’enfrontar-nos als quintacolumnistes colonitzadors. I cal saber quants en som. Sense pors. Igual se’n portaríem una sorpresa. Ho hem vist a tants col·legis, escoles, instituts, etc. on la majoria són castellanoparlants és la que espenta i fa la tria pel valencià. Com a les Illes, en què, li rebentà la maldat als nassos del Bauzà i màfia.
Jo vull que puguem votar també això. Malgrat que la situació colonial comporta la subnormalitat d’haver de triar “un” idioma d’ensenyament, que en cap país normal es fa, com ja va exposar encertadament En Sala i Martín. En els països normals s’estudia normalment en l’idioma propi del lloc i se n’afegeixen tots els que puguen. I quan més, millor. Però ben apresos - i no com passa a España- que no dominen ni el seu propi. La Consellera Català, amb aquesta maldat, sols pretén dividir i podrir la societat valenciana. Com aquells altres tals - no-ninguns- com na Estarelles o en Bosch a Les Illes: podrir-nos i fer-nos barallar la gent plana. Els colonitzadors nostrats i aliens són gentola de mínims, mentre que els demòcrates internacionals, de màxims comuns denominadors. Per això els castellanoparlants vinguts ací –majoritàriament- deplorem España i el seu estat inquisidor, quan ens fem globals, ço és, arrelats a la terra que trepitgem i a les persones amb qui convivim.
Ramon Perera
La religió és l'opi del poble, digué Marx. Potser avui dia hauríem de dir que la "democràcia" és l'opi del poble. Aquesta democràcia que s'acaba amb la cerimònia d'una votació cada quatre anys, que permet que els candidats elegits incompleixin impunement les seves promeses electorals, que deixa plena llibertat a la capacitat manipuladora dels moderns mitjans de comunicació, que possibilita l'existència de majories absolutes que fan i desfan a gust de poders fàctics que mai s'han sotmès a votació...
Aquesta "legitimitat democràtica" és la que s'empra per posar fora de servei els repetidors per TV3 al País Valencià, per anihilar obscenament Canal 9 (el seu funcionament i les seves instal·lacions) i ara, entre molts altres atacs al poble valencià, per foragitar una mica més el català de l'escola pública a València.
Cal que siguem solidaris amb el poble valencià que resisteix, no només perquè tots formem part dels Països Catalans, sinó perquè, com deia Bertold Brecht, quan ens toqui a nosaltres ja no quedarà ningú que pugui venir a ajudar-nos.
Jaume Jose Orianes
Els polítics valencians estan acostumats a atacar la ciutadania que els vota. Aquest cop, em molesta que deformin el marc legal per permetre una consulta pels valencians i el mateix partit hagi lluitat a capa i espasa contra altres consultes a Catalunya o a Canàries.
Tampoc entenc una consulta on el govern es reserva el dret de fer públic els resultats. On són les polítiques de transparència a la Generalitat. Van amb la impunitat de qui pot fer i desfer arbritàriament. Els continuarà donant suport la ciutadania amb dret a vot en les properes eleccions autonòmiques (aquesta primavera)?
Coratge,
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015