El diable

L'informe del senat dels Estats Units sobre les tortures infligides per part de la CIA després de l'11-S és terrible, demolidor. El document complet, de sis mil pàgines, no s'ha fet públic, però amb el resum que se n'ha publicat n'hi ha ben bé prou per a fer-se càrrec les abominables pràctiques d'una institució fora de control. D'una institució protegida per un president, Bush, que va perdre no tan solament el sentit de la política, sinó també el més elemental sentit de la decència humana; però també una institució tolerada per un altre president, Obama, que no va saber assumir els desafiaments que els electors li havien confiat.

És evident que l'11 de setembre de 2001 va significar un cop impressionant, únic, per als Estats Units. I la reacció que va desfermar no podia ser sinó extraordinària. Les errades d'intel·ligència, particularment a l'hora de prevenir els atemptats, van ser d'una dimensió tan gran que segurament era molt difícil que no es traduïssen després en paranoia, fins i tot en sadisme. Finalment, la manca de capacitat crítica de la societat americana, començant pels mitjans, just després dels atacs de Washington i Nova York, va facilitar extraordinàriament el naixement d'això que hem vist convertir-se en una rutina deplorable: homes en gàbies al sol, marques de violència, morts inexplicables…

D'alguna manera, i ja és gros dir-ho, ens hi havíem avesat. Però això que ensenya ara l'informe oficial, després de sis anys de feina meticulosa, supera de llarg allò que ens pensàvem que era. És una monstruositat, sense pal·liatius. Només amb la descripció de la impunitat, la discrecionalitat i l'arbitrarietat que imperava en l'univers de les presons ocultes de la CIA ja n'hi hauria d'haver prou per a repugnar a qualsevol persona honesta i per a reclamar accions de debò, concretes i reals. Accions, dimissions, exigències de responsabilitat, presons… que ja no podran netejar això que s'ha fet, però que podrien compensar, si fossen directes i contundents, la decepció comprensible que el món sent avui envers els EUA. 

El relat és espantós, però hi ha una cosa que encara ho és més: la constatació que les tortures van ser completament debades a l'hora d'obtenir informació. Contra l'engany que la CIA mateix va bastir durant anys, l'informe del senat demostra, per exemple, que la pista que va portar finalment a Bin Laden no s'aconseguí gràcies a les tortures, com ens volien fer creure. I en el text es fa evident una vegada i una altra que els dirigents de la CIA sabien que les tortures no servien per a recaptar informació essencial, però mentien al congrés, manipulaven informació oficial i la falsificaven per tal de continuar-les practicant.

De segur que les setmanes vinents el debat serà intens i podria arribar a tenir conseqüències enormes, no únicament als Estats Units, sinó també a Europa --Aznar? Però no cal que ens enganyem: la pitjor de totes les conseqüències que podria tenir ja l'ha tinguda. Res no pot fer més mal a les democràcies occidentals i a la causa de les llibertats civils al món que una dècada i mitja de Guantánamos, Abu Grahibs, mentides, tortures salvatges i indiscriminades, assassinats, ocupacions il·legals, armes de destrucció massiva inexistents, immoralitat consentida.

Perquè, en vista de tot això, amb quina cara i amb quins arguments ens podem oposar avui a aquells fanàtics que afirmen, literalment, que nosaltres som Iblís, el diable?

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

George Vidal

Amb el sistema polític bipartidista que tinc al meu país (els EUA), aquestes notícies ja no em sorprenen. No crec que tenim formacions polítiques importants que tinguin la crítica de l'status quo com a punt electoral. A més a més, tenim una presidència massa forta, la qual el nostre Congrés no ha pogut disminuir (per ex: des de la final de la segona guerra mundial fins ara, mai s'ha declarat la guerra formalment pel Congrés com està previst a la nostra constitució).

Heu d'anar molt en compte si arribeu a fer la nova constitució catalana...

Oriol Gordó

El que ha posat al descobert aquest informe és aterridor. Realment esfereïdor. Ara bé, penso que la pregunta que fas al final del teu escrit té una resposta ben senzilla. I la resposta és que l'informe existeix i que estem esfereïts. I segurament rodaran caps i algú anirà a la presó. Aquesta és la resposta.

Perquè no hem d'oblidar que els que ens anomenen diables no ho fan per les tortures —ja que ells mateixos són obertament torturadors, cal recordar que alguns d'aquests grups recluten membres difonent vídeos de decapitacions, i tots promouen el genocidi com a forma de fer política—, sinó perquè defensem la llibertat i la igualtat, perquè entenem que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes i han de poder estudiar i cultivar-se, perquè permetem que la gent cregui i pugui practicar tota mena de religions, o declarar-se ateu. És per això que ens anomenen el diable. I és perquè defensem i creiem en tot això que l'informe s'ha fet i pel que hi haurà conseqüències.

No caiguem en el parany d'equiparar-nos amb ells. Nosaltres podem caure en la perversió i en l'error de torturar i assassinar, però així que ens n'adonem, corregim. Per ells, la tortura i l'assassinat no són ni una perversió ni un error. Són el camí.

Carles Balbastre

El pitjor terrorisme és el que practica l'Estat contra els ciutadans, siguin o no dels seu propi país. I els Estats Units han demostrat un cop i un altre que en lloc de ser garants de llibertats i drets són botxins d'aquestes mateixes llibertats i drets que presumeixen de defensar. Naturalment els Estats Units no són els únics que fan això però en són l'exemple més coent. I el nombre de les seves víctimes, innocents o no, és molt superior a les que fan els seus adversaris.

Josep Usó

Un adagi diu, senzillament, que la violència és el darrer recurs de l'incompetent.En aquest cas, sembla que aquesta és, exactament, la situació. Després de més de deu anys de guerres injustificables, tortures brutals i inútils, assassinats i destruccions en nom d'una "raó" superior, ara els occidentals no tenim cap argument davant d'aquells que es veu que únicament fan el mateix que fem nosaltres. pot ser caldria buscar una definició concreta, per exemple, a la paraula "terrorista".En qualsevol cas dues conseqüències immediates: Cal que els Estats Units facen fermes accions per desarrelar per complet segons quines pràctiques. 
També està clar que ara, els EUA son més febles que no ho eren abans de l'onze de setembre.I, per acabar, dues questions que poden semblar menors si no t'afecten de prop. 
També caldria que les conseqüències de la necessària neteja arribaren als "aliats incondiccionals" de Bush. Fins i tot a aquell que "trabajaba en ello" i als seus amics i socis en negocis tèrbols.I tampoc estaria de més que l'Acadèmia Sueca retirés el Nobel de la Pau al President Obama, tal i com estan anant les coses. Al capdavall, la organització del tour de França sí que va desposseir a Lance Armstrong dels seus set títols de guanyador. Seria un gest honorable.

Josep Blesa

Així, a boca de canó, em vénen les següents imatges al cap: La pel·lícula d’Amenábar sobre Hipàtia i la implantació del terror per part dels cristians, en contra del relat endolcit de l’oficialitat vaticana. El pogroms de Sant Vicent Ferrer cridant des de la trona de la Seu de València a “rebentar” el call o Jueria, quan hi havia crisi econòmica. La Inquisició castellana fent malvestats entre els cristians no vells, per simples anònimes denúncies. Començava aquell sil·logisme impossible d’haver demostrar la innocència en comptes de rebatre la culpabilitat. Duien amagades les persecucions a la dissidència: Erasme, Thomas More, Lluís Vives, Spinoza, Lluís d’Alcanyís, Miquel Servet, etc. Les persecucions als “tradicionalistes hispànics” durant tot el segle XIX, que rebutjaven l’estat eixit de Cadis 1812. La Bastilla i la guillotina. Les persecucions de la Comuna de París a mitjan segle XIX, que rebutjaven l’estat jacobí eixit de Napoleó i, després, de l’entronització fraudulenta de Lluís Napoleó. Les persecucions de Bismark contra tot republicanisme. Victorianisme tardà, stalinisme, franquisme, thatcherisme, etarranisme, mcCarthysme, aznarisme etarra, jihadisme, bush-aznar-blairisme, etc. Diferents maneres de  sotmetre el poble pla d’arreu per a atemorir-lo i que el món no evolucione contemporàniament en cada tram de la història.

Com deia el mestre de Sueca: “no hem avançat gens, respirem igual que en el paleolític”. Eppur sì muove !    

director@vilaweb.cat

Res no pot fer més mal a les democràcies occidentals ni a la causa de les llibertats civils al món que actuacions com aquesta de la CIA, que ara s'ha demostrat.