Rita Barberà o la indecència política

Copie la definició de 'decòrum' que dóna el 'Diccionari Català-Valencià-Balear': 'Correcció, elevació, en les maneres, en el capteniment d'algú que correspon a la seva condició social, a les seves responsabilitats.' La definició és precisa i el fet que la paraula tinga tan poc ús en el nostre país no deixa de ser un indicador. Mireu els informatius de les televisions anglosaxones, nord enllà, i veureu que hi són corrents i habituals els debats sobre el decòrum, sobre la manera com es comporten els representants polítics. Quan hom elegeix algú per exercir un càrrec, aquesta persona té dues responsabilitats: la primera amb la gent que l'ha elegida i que mereix respecte, la segona amb el càrrec que ocupa. Perquè la persona no és el càrrec: la persona 'ocupa' el càrrec. El president no és la presidència. El batlle no és la batllia. En són ocupants circumstancials, que inevitablement un dia passaran i deixaran el càrrec darrere seu. Per això el decòrum, l'elevació en les maneres, el capteniment, són tan importants en política. Per això fa una pena tan gran de veure personatges com Rita Barberà.

A mi que la batllessa de València siga una persona destrossada interiorment, incapaç de controlar-se, esperpèntica, no em preocupa tant com el mal que fa a la institució. Les imatges de despús-ahir, quan es burlava en públic i des del balcó de les víctimes de l'accident del metro de València, fent-los pam-i-pipa i rient-se'n, en qualsevol país civilitzat haurien anat seguides de la seua dimissió immediata. Per no haver estat capaç de captenir-se, de comportar-se no pas com la persona que és, sinó d'acord amb el càrrec que ocupa. El problema, el problema entre nosaltres, és que això no únicament no passarà, ans no ho entendrien ni ella ni els seus electors. La vergonya aliena la passem els qui no la votaríem mai. Però, com es va veure en l'episodi del 'caloret', fins i tot quan fa pallassades o es comporta com una marrana hi ha qui li riu les gràcies, qui encara la considera la representació genuïna del poble.

I això és un fracàs col·lectiu. Parle de Rita, però podria parlar d'algunes compareixences histriòniques de Sànchez Camacho. Parle de Rita, però parle de Bauzá o d'aquella filla d'un Fabra que es pensava que una diputada podia fer gests obscens i no passava res. Generalment, lamente constantar-ho, parle de gent del PP.

A tots els països hi ha dos països. Això és normal: blaus contra rojos, o siguen quins siguen els colors locals enfrontats. En el nostre hi ha dues civilitzacions. I una encara s'ha de 'civilitzar', si se'm permet l'expressió. Segurament perquè té les arrels en les casernes militars insurrectes, o entre aquells fatxendes senyorets que afirmaven la dialèctica dels punys i les pistoles. Segurament també tenen el nivell que tenen, no ens enganyarem tampoc. Segurament perquè el seu menyspreu envers el poder que emana dels ciutadans és total i absolut.

Siga com vulga, nosaltres no som d'eixe món i davant d'ells no podem sinó afirmar-nos en la dignitat de la vida pública, pensar que és una pena que gent com aquesta tinga cap rellevància i recordar el Quixot, quan diu que un pecat privat, per més gran que siga, no serà mai tan perjudicial per al món com la més petita de les indecències públiques. Aquestes que, pel que es veu, Rita Barberà pensa protagonitzar cada dia més.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Marta Ferrandis

El director oblida, no sé perquè, un factor clau d'aquests comportaments, que és que no són penats. En un país democràtic del nord d'Europa segurament la batllesa hauria dimitit per iniciativa pròpia en adonar-se'n del que havia fet però si no fos així les altres autoritats, especialment les judicials, l'haurien apartat. I segur que qui vingués després s'ho pensaria molt abans de fer pam-i-pipa. El problema és que a l'estat espanyol aquests comportament surten gratis. Com surt gratis fotografiar-se amb una bandera franquista o insultar la memòria dels qui van lluitar per la llibertat. Que estem parlant d'un estat que no vol anul·lar la sentència de mort contra el president Companys!

Josep Usó

Realment, Rita barberà ha arribat a ser el màxim exponent de la impresentabilitat. Si ella continua essent l'alcaldessa de valència, ho podria ser qualsevol. Fins i tot la cabra de la legió, podria ostentar el càrrec. I aquesta és la pena. Que una institució es puga veure tan devaluada per la presència d'un personatge que ni  sap el paper que té, ni segurament res de res. malauradament, el PP té molts personatges com aquest. Per esmentar-ne de nous, l'ara pres Carlos Fabra o tants i tants que segur que tots coneixem al nostre poble i que ni cal esmentar. Pense que el que cal és no fer-los cap apreci. Cauran, perquè no poden fer res més. I, quan ho facen, caldrà ignorar-los, fer com si oren transparents, com sempre ho haurien d'haver segut.

Amadeu Abril

Rita Barberà és una persona indecent”. Encara pitjor: Rita Barberà és una política indecent.

Àngels Folch

La fotografia que fas en l'editorial d'avui és tan nítida i ben enfocada que no hi sobra ni hi falta res. En els dos darrers paràgrafs hi ha condensades de manera breu i lúcida les raons per les quals aquestes dues civilitzacions són incompatibles. Res més a dir. Conclusió i solució: independència!

Josep Blesa

En l’Intifalla de la mascletada d’ahir hi havia un cartell dut per una senyora que feia així: “No és una poma, és la cistella sencera”. Serevidor ha preguntat reiteradament al seu òrgan de comunicació públic Las Provincias (annexionades i colonitzades) el següent preguntat:

“Quant polítics del PPCV encausats calen per a poder-los considerar com una màfia?” I amb la mateixa persistència amb que jo els hi he interrogat, ells m’han esborrat, fins a deixar-me/nos ja per impossible/s”. Uns quants amics hem assetjat el mitjà de Vocento radicada a la colònia valenciana. Ja no ens poden aturar perquè no els en queda munició.  Fins i tot portem recordant-los que tal com caurà Rita i el seu entrellat del règim colonial ells seran arrossegats en la caiguda. Periodisme indecent, també. Calia retornar-los la mala maror de la “Batalla de València” comandada per aquella subdirectora impresentable i pagada amb fondos reservats de l’estat i d’altres dels organismes autonòmics i diputacions de fonda arrel jacobina.

La intel·ligència col·lectiva existeix tant la consegüent memòria col·lectiva imprescindible per a la “pensa” creativa.

El País Valencià és reiteradament el laboratori per on entren els atacs a la nostra “màtria” des de fa 308 anys. I això ens hi hauria de fer estar amatents els 14 milions de ciutadans que la conformem. Dic això perquè els mitjans de comunicació principatins i balears continuen estant “més sords que un soc”. Continuen amb aquell fer-se l’orni com en el període pujolista. Sols destacant les “botades” més escabroses dels valencians. No n’han aprés un borrall de quasi res. Continuen vivint al seu “oasi” mental. Ahir mateix em feia vergonya aliena llegir l’ARA i la seua estrebada neonoucentista i l’esment de la “balenzianada” del dia. Dit això caldrà convindre que és el sistema espanyol d’organització política què indueix a la corrupció i la inexistent democràcia. Els clans dominants de l’imperi continuen perdurant des de fa dos segles i mig ençà. Amb el col·laboracionisme inestimable per a l’espanyolada de molts dels indígenes d’aquest país. Caient en la relació que ultrapassa els límits comercials i de qualsevol altre àmbit. Fent sempre de corretges de transmissió. Cal recordar què fou l’eix de la “prosperitat” Madriz-València-Palma?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Al nostre país hi ha dues civilitzacions. I una encara s'ha de civilitzar.

El decòrum, l'elevació en les maneres, el capteniment són molt importants en política, i per això personatges com Rita Barberà fan una pena tan grossa.