La batalla de Barcelona

La publicació d'una enquesta electoral ahir a La Vanguardia ha servit perquè les darreres hores creixés de to el debat sobre una hipotètica 'batalla de Barcelona'. Batalla que aparentment enfronta Xavier Trias i Ada Colau, però que en totes les anàlisis es presenta, interessadament, com una batalla entre el sobiranisme i el que no ho és. Amb referència a això, és curiós d'observar l'entusiasme poc dissimulat d'alguns amb el fenomen 'Barcelona en Comú'. No parle de l'entusiasme dels qui sincerament veuen aquest moviment com una alternativa, sinó de l'entusiasme dels qui, fins i tot des dels antípodes ideològics, el veuen com la darrera oportunitat de frenar el moviment per la independència.

Anem a pams. En primer lloc, parlem d'una enquesta. D'una enquesta que tracta d'una situació particularment volàtil i difícil d'endevinar. En segon lloc, Barcelona en Comú no és exactament Podem i la seua posició sobre la independència es mou en una ambigüitat ben calculada: al carrer no hi ha la percepció que siguen precisament un fre per al moviment sobiranista. I, en tercer lloc, a les municipals no hi ha en joc el procés d'independència.

Dit això, cal afegir que un mal resultat del conjunt de les forces sobiranistes no seria cap bona notícia. A les municipals no hi ha en joc el procés d'independència, però és obvi que tot serà més complicat si no hi ha la complicitat de les quatre diputacions i l'ajuntament de la capital. I ací és on rau la clau de l'enquesta d'ahir i sobretot de la interpretació que en feia el diari del grup Godó: animar la parròquia no sobiranista amb la perspectiva d'una derrota política del sobiranisme, la primera en molt anys, que faça més difícil el camí al 27-S.

Ara, la dada a retenir és aquesta: sumeu el resultat del sí-sí el 9-N a la ciutat de Barcelona i compareu-lo amb la suma dels resultats de CiU i ERC sempre. I constatareu que el sí-sí és clarament superior. És en aquest marge, en la reacció d'aquells votants que mai no han votat CiU ni ERC, però sí que han votat la independència, on hi haurà la clau d'això que alguns ja en diuen 'la batalla de Barcelona'. Seran ells els qui, decidint si anteposen el procés o no, tindran la darrera paraula, en definitiva.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Roser Solà

Desconfio del Grup Godó, és clar. Però hi ha coses que diu l'enquesta i que encaixen amb el que veig al meu voltant: Trias va per davant, Colau puja molt, Esquerra punxa, la CUP o posa al David Fernàndez o ni entrarà i els socialistes cauen a un nivell insòlit. Ara bé, com diu l'editorial, tot això és molt volàtil ara mateix i molt canviant. Crec que l'ANC hauria de fer una declaració de mínims a complir en l'ajuntament i que els partits es mullen a dir si ho faran o no. Per exemple entrar a l'AMI. Barcelona en Comú creix perquè no es mullarà abans de les municipals però després ja veurem. De moment ICV ja s'ha passat al bàndol directament del No. Alerta amb ells.

Francesc Sauret

Barcelona en Comú respon a la necessitat d'un canvi radical d'aquest ajuntament i del país. I aquesta és la seva força. Jo els votaré molt content, tant content com votaré independència a les eleccions del setembre i em sembla que voler embolicar les dues coses no és una bona idea. En tot cas la pregunta que caldria fer a ERC i CUP és com és que estan fora d'un moviment tan important com aquest.

Maria López

Només és una enquesta sí però em crida l'atenció el resultat d'ERC. Jo n'era votant i després del que va passar el 9-N i sobretot després el meu vot no tornarà a anar per ells. Crec que han estat a punt de fer descarrilar el procés i encara no entenc per quin motiu. Junqueras era un actiu magnífic però ell tot sol ha esdevingut el principal problema per al partit. Sempre aquella cara d'enfadat, sempre posant pegues a tot, sempre intentant figurar més ell que ningú altre. ERC s'ha aturat a pensar que si hagués pactat amb Mas al novembre ara ja hauríem fet les eleccions i estaríem en ple procés de secessió? D'acord que les municipals són diferents a les altres eleccions però sincerament no m'estranyaria un cert vot de càstig. El meu, per exemple.

Josep Solà

Esquerra ha de lluitar pel vot de Barcelona en Comú. CDC ho està fent bé i la prova és que Trias aguanta raonablement bé. Però és Esquerra qui no està trobant el to. No pot ser tanta submissió a Convergència i Unió, tan poc perfil d'esquerres. El preu de la dretanització del partit històric de l'independentisme em sembla que el pagarem durant anys.

Víctor Mitjans

El més interessant de les enquestes, i el més creïble, són les tendències que indiquen. En aquest cas crec que l'enquesta està molt cuinada però les tendències semblen raonables: el bloc sobiranista puja lleugerament, cap sorpresa, la dreta espanyolista s'estanca, els socialistes segueixen caient i l'esquerra ambivalent puja, més per esquerra que per ambivalent. La CUP acabarà de definir aquestes tendències un cop tingui una cara visible.

Considerar que BCNenComú és l'últim bastió unionista és desproporcionat. BCNenComú té independentistes, com en té ICV, i això té lògica en un projecte estrictament municipalista. Com es gestionarà després és una altra cosa. I el paper que jugui Podem durant la campanya municipal serà determinant.

El que em sembla clar també és que, com a Escòcia, l'atracció del projecte independentista dependrà molt de la seva proposta social. I aquí és on Esquerra està fent una certa deixadesa descuidant (volgudament o no) el seu discurs social. Que els votants d'ERC puntuïn més Colau que Bosch en pot ser un símptoma.

No definir un projecte socialdemòcrata clar i de regeneració democràtica és un error que pot acabar pagant l'independentisme.

Joan Guasch

Segurament m'equivoco, però sempre he pensat que les eleccions municipals mengen a banda. En les municipals es voten projectes locals i, sobretot, persones. Pot passar i passa que un parit independentista no és capaç de trobar algú  amb cara i ulls per encapçalar una llista municipal i, per tant, és relativament poc votat, però, en unes altres eleccions, aquest mateix partit treu resultats superiors. Ho podríem posar a la inversa, també.  Dir tant que aquestes eleccions són la primera volta de les "plebiscitàries" no em sembla prudent perquè la clau de vot és diferent depenent del tipus d'elecció. Penso.

Joan Gomà

Quin paper hi juga Procés Constituent a Barcelona Comú? Què votaran els regidors de Barcelona comú respecte a l'afiliació de Barcelona a l'AMI i a la insubmissió fiscal? Perquè han de votar a Barcelona comú els independentistes d'esquerra alternativa si poden votar la CUP?

Josep Usó

Els de sempre, els espanyolistes, ja no saben què inventar. Després d'abaixar per enèssima vegada la "bombolla" independentista, ara ja veurien amb bons ulls un govern municipal de Barcelona amb personatges tan heterogenis com Ada Colau amb els mateixos personatges econiséquè que ja estan en el govern municipal des que hi ha eleccions o els de Podemos. Recordem que, just l'endemà de la darrera "punxada", a Lleida va esclatar el darrer bastió del PSOE.
Desapareguts els socialistes, alguna cosa necessiten. Però si un diari com la Vanguardia et riu les gràcies i mai ho ha fet, cal estar alerta. Jo, personalment, no acabe d'entendre la posició d'Ada Colau. Em costa. I em preocupa tota la gent que s'aixopluga al seu darrere. Què voleu que us diga? No me n'acabe de fiar, d'alguns d'aquests. 

Cal continuar endavant. I no abaixar la guàrdia ni badar. Ni a les municipals ni, sobre tot, a les del setembre. Per cert. Al País Valencià també s'albira un bon canvi. Fixeu-vos que els qui encara estan, van molt desesperats amb la "llei de senyes d'identitat" (esperpent en molts capítols).

Jaume Jose Orianes

Ja viu els gràfics de les enquestes de grup Godó, però tinc present que el Tribunal (in)Constitucional ens vindrà a rescatar, com també anuncià el grup Godó (deuen tenir magistrats de confiança). Mai no he sabut distingir les filtracions de la corrupció, però a La Vanguardia Española acostumen a encertar-la.
Ara és una qüestió de perseverància i que els votants no ens deixem enganyar en que votem en cada ocasió. Tant els sobiranistes com els unionistes.
Sóc de la idea que la declaració dels Drets Humans obliga a interpretar l'art. 2 de la Constitució Espanyola vigent que les fronteres d'aplicació obligada ja no inclouen el Principat de Catalunya com a territori subjecte súbdit. Però també que els magistrats (que no jutges) entraren al TC pels vols del PP bàsicament i que aquest partit (i el PSOE) necessiten una vaca per munyir. Si no, com pot ser interpretada aquesta oposició tant forta a la independència de Catalunya?
Coratge

Maria Forteza

Vist aquest panorama jo diria que l'únic recurs segur dels sobiranistes és Xavier Trias. Sap greu però és així.

Dani Franch

De les enquestes de can godo , ni cas , ells confonen desitjos amb realitat. Ja coneixem les seves cuines i manipulacions d'enquestes ...el q no entenc es pq en parlem tan d'aquesta broma

director@vilaweb.cat

A les municipals no hi ha en joc el procés d'independència, però un mal resultat del conjunt de les forces sobiranistes no seria cap bona notícia.