Onze de Setembre: els límits de la unitat

Especialment no és obligat a anar-hi qui no n'accepta els objectius. Com que el PSC no vol la independència, és prou evident que no hi fa res, en una manifestació independentista. Els socialistes tenen tot el dret del món d'optar pel model espanyol. Ser independentista és una opció política i tant català és qui propugna l'independentisme com qui no. La majoria ja decidirà com ens organitzarem; solament hem de demanar respecte.

El cas de la CUP és més complicat. Perquè és l'esquerra independentista, ara representada en la CUP sobretot, qui va posar la independència en el mapa polític del país, i fa estrany que se'n desmarque. Personalment, crec que s'equivoca, però no li ho retrauré, perquè crec que s'ha guanyat de sobres el dret de manifestar-se com vulga l'Onze de Setembre. Si ells consideren que no poden anar amb la resta de la gent, fan bé de manifestar-se a banda, encara que al final em tem que acabaran manifestant-se per la mateixa cosa que tots els altres.

En definitiva, la unitat, crec jo, únicament és real si és compatible amb la llibertat: heus-ne ací el límit. I no passa res, si la cosa es complica una miqueta.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La unitat només és real si és compatible amb la llibertat