Opinió
-
Sobre els dubtes
Vicent Partal
29.12.2014
-
Espanya ve al rescat
Vicent Partal
24.12.2014
-
Solidaritat
Vicent Partal
23.12.2014
-
L'error de Pablo
Vicent Partal
22.12.2014
-
El no del CEO tan sols és un avís
Vicent Partal
20.12.2014
-
Una altra provocació del PP
Vicent Partal
19.12.2014
-
Cuba - Estats Units: lliçons per a negociar coses difícils
Vicent Partal
18.12.2014
-
Abusar de l'adjectiu
Vicent Partal
17.12.2014
-
El Partit dels Estupefactes
Vicent Partal
16.12.2014
-
L’esquerra es mou
Vicent Partal
15.12.2014
-
El millor any de les nostres vides
Vicent Partal
12.12.2014
-
El diable
Vicent Partal
11.12.2014
-
Jugar al pòquer
Vicent Partal
10.12.2014
Vicent Partal
19.02.2010
Aznar?
No entenc tant d'enrenou per un gest maleducat de l'ex-president espanyol. És pública i notòria l'antipatia que m'inspira, però per quins set sous tantes portades i tantes notícies principals per un polític que ja no és ningú i que tothom sap que és un provocador nat? Més encara, si el provoquen, a ell...
No dic que no siga una noticieta això. La trobaria poc interessant, però ho podria entendre: és un ex-president, un personatge polèmic, etc. D'acord. Però aquest desplegament d'avui amb tants centímetres quadrats de diari dedicats a Aznar confesse que em deixa perplex. Voleu dir que és tan important?
O és que tot plegat forma part d'allò de si tu no hi vas ells venen, o ells vénen si tu hi vas o com carai que fos? És tot plegat una campanya, una més, del PSOE per a espantar el personal i, d'aquesta manera, abassegar els vots de la por? Alerta, si fos així. Perquè, avui per avui, em sembla que Aznar és molt menys perillós, en termes de perill real, que no qualsevol polític en actiu, especialment qualsevol polític del PSOE. A mi, em sembla que Aznar és, simplement, un ciutadà patètic, que viu fora d'aquest món i que encara no ha paït que ja no té lloc a la taula del ranxo. Molt poca cosa, de veritat. Les coses que de debò em preocupen són les que fan els qui ara mateix governen i que, jo diria, són al darrere de tota la cridòria hipòcrita que hem hagut de llegir.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015