Opinió

 

<117/169>

Vicent Partal

18.02.2009

El rellotge de Perpinyà

Al Castellet de Perpinyà un rellotge marca des de fa anys quant manca perquè un TGV provinent de Barcelona entre a l'estació que, segons Dalí, era el centre del món. El compte enrere va acabar-se ahir i a l'estació de Perpinyà no hi ha cap senyal que un TGV procedent del sud tinga previst de fer-hi entrada. O tal vegada sí? Perquè fa dies que ens van explicant que és possible que el 2010 arriben a Perpinyà trens TGV, però provinents de Madrid! No de Barcelona ni de València. Si això arriba a passar, l'ensarronada serà històrica.

El TGV Barcelona-Perpinyà era, en una primera previsió, per als Jocs Olímpics del 1992, però ahir les autoritats franceses ja parlaven del 2020 mentre el rellotge del Castellet esgotava el compte enrere en silenci. Prop de trenta anys de retard, doncs, per a una infrastructura essencial i necessària. Això no és un retard tècnic, sinó un boicot en tota regla, i la barbaritat fa època. Més encara quan, de sobte, sentim, astorats, la proposta que l'actual línia del TGV Madrid-Barcelona obriria un ramal que evitaria la capital i empalmaria directament Madrid amb Perpinyà potser el 2010, sense ni tan sols aturar-se a Barcelona. Bufa, aquesta sí que és bona!

Quan el TGV i la necessitat de connexions amb amplada de via europea es van posar en l'agenda política era una reivindicació del nacionalisme català i a Madrid se'n burlaven. Però ara ens podem trobar com uns babaus veient com ells enfilen el passadís cap al centre de la Unió mentre nosaltres restem en un racó, apartats de la centralitat que l'obvietat geogràfica, la història i la cultura ens havien atorgat en el passat. I sense saber on mirar per amagar la vergonya...

La culpa? De molts, començant pels estats espanyol i francès que, tots dos, recelen de l'entesa entre Barcelona i Perpinyà. Però no ens enganyem, no és solament això. Nosaltres, comence a pensar-ho resignadament, també som prou inútils i segurament aquesta és la gran qüestió de fons.

Mail Obert