Opinió
-
Junts de nou. No ens falleu de nou.
Vicent Partal
22.07.2008
-
De Vendrell a Bassas
Vicent Partal
21.07.2008
-
El mapa, el mapa!!!
Vicent Partal
16.07.2008
-
El cas Escarp
Vicent Partal
15.07.2008
-
Convergents
Vicent Partal
14.07.2008
-
Quan Espanya comença a semblar Sèrbia
Vicent Partal
10.07.2008
-
L'onze per cent
Vicent Partal
09.07.2008
-
Belzunces
Vicent Partal
07.07.2008
-
Jo, amb Laporta
Vicent Partal
04.07.2008
-
La unitat com a cultura
Vicent Partal
03.07.2008
-
Set arguments sobre això de diumenge
Vicent Partal
01.07.2008
-
Poden (els bascos)
Vicent Partal
27.06.2008
-
Vergonya europea
Vicent Partal
18.06.2008
Vicent Partal
15.07.2008
El cas Escarp
La regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, va assumir ahir personalment la decisió d'haver amagar a l'opinió pública i als grups de l'oposició que el cap de la guàrdia urbana de Barcelona havia estat ferit, era hospitalitzat i li havien extirpat la melsa. Escarp va reconèixer que havia pres una decisió política per a provar d'amagar un acte greu, esdevingut al carrer, en el qual hi havia involucrat el màxim dirigent de la policia municipal. Doncs, no solament va provar-ho, sinó que també va aconseguir-ho: durant cinc dies allò que va passar aquella nit va restar apartat de l'escrutini públic.
Durant cinc dies oficialment no passa res. Durant vuit dies més l'ajuntament diu que Vilaró va rebre un cop de pilota de goma, tirada pels mossos, i els mossos diuen que no en saben res. Després de les informacions publicades per RAC1, VilaWeb i El Mundo diumenge passat, molts s'han afanyat a omplir els enormes buits de la història, però la majoria dels interrogants bàsics continuen sense resposta.
1) Vilaró va mentir sobre el fet que l'havia tocat una pilota de goma?
2) Si no, és a dir: si va rebre el cop de pilota, no va mentir a companys seus i a tothom amagant-ho?
3) Com s'explica que afirme que va rebre l'impacte d'una pilota de goma en la zona més resguardada de la plaça, on no hi ha constància que se'n dispararen durant la càrrega dels mossos? I com s'explica que els mossos repetesquen constantment que no en tenen cap prova i, malgrat això, no els deixen interrogar Vilaró fins que no s'han publicat les notícies qüestionant els fets?
4) Com és que el govern municipal, sense tenir respostes a aquests interrogants, prova d'ocultar tota la seqüència dels fets?
5) Com és que després, malgrat l'estridència de noves proves que no havien aparegut durant els quinze dies anteriors, ningú no és capaç d'aportar una prova indiscutible del cop de pilota de goma infligit efectivament a Vilaró?
L'alcalde Jordi Hereu va dir ahir que calia defensar l'honor de Xavier Vilaró. Però ací no hi ha una qüestió d'honor, solament. Per a ocultar els fets s'han pres decisions polítiques que no tenen justificació possible, i la responsabilitat d'haver-les preses no pot escudar-se en l'honor del cap de la guàrdia urbana. L'Ajuntament ha anunciat abans querelles que no investigacions i encara no ha aconseguit respostes indiscutibles.
En un altre context, sense l'ocultació afavorida pel consistori, ara no demanaríem a ningú proves de què va passar. Si és essencial que quede clar, amb proves, com va ser ferit Vilaró, és precisament perquè durant catorze dies hi ha hagut una voluntat deliberada i, ara també reconeguda, d'amagar uns fets. Els fets quotidians requereixen explicacions simples, però els fets extraordinaris en demanen d'extraordinàries. I allò que fa extraordinari el cas Vilaró no és que una pilota de goma colpege un policia; el fet extraordinari és que en una democràcia una institució pública considere que ni els ciutadans ni els representants electes del poble no tenen dret de saber què ha passat. Per això no es pot dir que no cal demostrar ara que la pilota va impactar en Vilaró. No hauria calgut, si el comportament posterior de l'ajuntament haguera estat normal, però no ho ha estat.
VilaWeb té un compromís amb la informació i amb els seus lectors. Hem contrastat les informacions que tenim: les que publiquem, i les que no publiquem perquè no ens semblen prou fiables. Hem provat de destriar-ne sempre la veracitat o la versemblança. En la informació publicada diumenge afirmàvem que el cap de la guàrdia urbana no havia estat ferit per una pilota de goma i continuem no veient cap dada que ens faça pensar d'una manera diferent, tenint en compte la documentació que hem acumulat. Al costat d'aquest fet substancial, hi afegíem detalls que consideràrem convenient de publicar com a explicacions plausibles, però no indiscutibles, arribats a la nostra redacció de fonts diverses. Per això el redactat era diferent i s'hi assenyalava que eren dades de fonts. Tots aquests detalls coincidien amb les informacions que aquella matinada va difondre RAC1. Amb les noves dades que han anat emergint aquestes darreres hores, les explicacions dels fets continuen essent contradictòries i no aclareixen encara si Vilaró era a la plaça quan va començar la càrrega o si no hi era, com indicaven des del primer moment les nostres fonts, o si va entrar-hi més endavant. Les noves dades clarifiquen la seua presència abans i després de la càrrega de la policia.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015