Opinió
-
Junts de nou. No ens falleu de nou.
Vicent Partal
22.07.2008
-
De Vendrell a Bassas
Vicent Partal
21.07.2008
-
El mapa, el mapa!!!
Vicent Partal
16.07.2008
-
El cas Escarp
Vicent Partal
15.07.2008
-
Convergents
Vicent Partal
14.07.2008
-
Quan Espanya comença a semblar Sèrbia
Vicent Partal
10.07.2008
-
L'onze per cent
Vicent Partal
09.07.2008
-
Belzunces
Vicent Partal
07.07.2008
-
Jo, amb Laporta
Vicent Partal
04.07.2008
-
La unitat com a cultura
Vicent Partal
03.07.2008
-
Set arguments sobre això de diumenge
Vicent Partal
01.07.2008
-
Poden (els bascos)
Vicent Partal
27.06.2008
-
Vergonya europea
Vicent Partal
18.06.2008
Vicent Partal
18.06.2008
Vergonya europea
'Le plein épanouissement de l'humanité se fera au travers de la pluralité des civilisations, qui seront poussées à se tourner les unes vers les autres, et notamment vers le continent africain.' La citació, si ho voleu una mica innocent, però també contundent, és de Robert Schuman, un dels pares fundadors de la Unió Europea, un polític les frases del qual són tothora esmentades a Brussel·les. No sé si avui ningú invocarà aquesta al parlament europeu, que ha de debatre l'anomenada 'directiva del retorn', un retrocés legislatiu que fa perillar molt els drets civils de tots; que aixeca, a més, un mur d'incomprensió gegantí entre Europa i la resta del món, particularment l'America Llatina i aquella Àfrica que Schuman deia que un dia miraríem tots.
La directiva, una volta transposada als sistemes legals de cada un dels estats, permetrà, entre més coses polèmiques, de detenir sense judici els immigrants sense papers per una durada màxima de divuit mesos, fins i tot els xiquets, i que la detenció es puga fer en una presó.
La discussió sobre els immigrants és, evidentment, polèmica a Europa i, com més crisi hi haja, més ho serà. Però la Unió s'equivoca greument adoptant com a resposta única a aquest fenomen la posició dels més durs dels seus estats. Les migracions no arriben perquè sí, ni responen a un caprici de ningú. Són una realitat molt més seriosa, un fenomen sòlid i consistent que no s'aturarà i que té les arrels, per una banda, en la necessitat que els europeus tenim de mà d'obra i, per una altra, en la injusta distribució planetària de la riquesa.
És evident que cal trobar la manera d'integrar els immigrants al ritme econòmic i social dels nostres països i que cal fer-ho amb cura i amb seny, evitant tensions innecessàries. Precisament per això, com diu en el seu bloc l'eurodiputat Raül Romeva, 'no pot ser que el Consell reforci només les pràctiques repressives'.
No pot ser, sobretot, perquè això no és cap solució real i fins i tot pot crear més problemes encara. No pot ser perquè Europa no s'ho pot permetre en termes econòmics. No pot ser perquè la Unió Europea no s'ho pot permetre en termes polítics: no pot limitar la seua política en matèria d'immigració a l'ordre públic. Però, sobretot, no pot ser perquè no podem acceptar aquesta mena de mesures que, en termes morals, sollen la nostra societat i l'envileixen. No podem ficar a la presó durant divuit mesos una persona pel sol fet de ser immigrant i no tenir papers. Això no és just, no és èticament acceptable. Com podem dir a aquesta gent que no poden viure entre nosaltres com a ciutadans, però sí que poden viure-hi com a presos? La imatge d'Europa com un pol d'estabilitat i de riquesa, com una alternativa democràtica, restarà greument tocada per aquesta directiva, si s'arriba a aplicar, i desfarà moltes de les esperances que des dels altres continents s'han dipositat en Europa. No dic pas que Europa haja de legalitzar qualsevol immigrant pel simple fet de trobar-s'hi. Dic que Europa no pot formar camps de concentració per a ciutadans sense papers, on els puga tenir tancats un any i mig sense esperança de judici ni d'alliberament, simplement al marge de la societat.
Aquesta no era l'Europa somniada pels pares fundadors, ben sovint des d'una inspiració humanista i cristiana. I aquesta no és l'Europa que vull.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015