Espanya és diferent

Iñaki de Juana Chaos és, com tothom sap, militant d'ETA. Fou detingut el gener del 1987, acusat d'haver assassinat 25 persones. El resultat del judici va ser una condemna a tres mil anys de presó. Des d'aleshores s'hi ha estat. Però com que el Codi Penal espanyol no preveu la cadena perpètua, hi ha un límit de trenta anys que és el temps màxim legal que un pres qualsevol pot complir. En aquest termini, s'hi apliquen beneficis penitenciaris diversos, gràcies als quals De Juana Chaos va complir íntegrament, en termes legals, la condemna l'any 2004. Amb la llei a la mà, doncs, de Juana Chaos hauria d'haver eixit al carrer fa dos anys.

Però de Juana Chaos no és al carrer. Mesos abans d'eixir-hi l'Audiència Nacional li va aplicar una condemna completament nova, de dotze anys i sis mesos de presó, per haver escrit dos articles (El escudo i Gallizo) al diari Gara (un delicte d'opinió, per tant). El nou codi penal havia endurit el compliment de les penes, però aquest enduriment no es podia aplicar amb caràcter retroactiu a persones jutjades abans que entrara en vigor. Amb això, l'única forma d'evitar que de Juana isquera al carrer, una volta acabada la condemna, era d'atribuir-li un nou delicte. Qualsevol. I algú va trobar l'opció dels articles, vist que dins la presó és molt difícil de delinquir. Cal aclarir, en tot cas, que aquesta segona condemna la situació de presó és encara preventiva, perquè la sentència pels articles ha estat recorreguda. I en situació de presó preventiva (sense condemna ferma, doncs) molt presos, especialment malalts, reben atenuants, com el que els fiscals de l'Audiència Nacional espanyola (i la mà del govern espanyol darrere seu) proposaven: l'arrest domiciliari, per exemple. Els 'motius humanitaris' són d'ús corrent i n'hi ha prou de recordar el cas del general de la guàrdia civil, Enrique Rodríguez Galindo, condemnat com a membre dels GAL a 75 anys de presó per dos assassinats, però que sols va complir-ne poc més de quatre. El 4 d'octubre de 2004 va eixir de la presó per motius humanitaris, després d'al·legar una afecció cardíaca, de la qual no s'ha sabut res més des d'aleshores.

En qualsevol democràcia les lleis són fetes per a ser complertes, tant si el compliment de la llei és agradable com si no. I en la gran majoria de les democràcies occidentals no hi ha ni pena de mort ni cadena perpètua, perquè hom considera que la presó és una institució adreçada a la recuperació social del pres i no un instrument de venjança. Però Espanya, com deia l'eslògan, és diferent. I l'Audiència Nacional espanyola, un tribunal polític d'origen franquista que no té equivalent en cap país occidental, s'encarrega de tant en tant de recordar-ho. Cosa que m'avergonyeix i m'indigna.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet