Opinió
-
El president davant el jutge
Vicent Partal
07.07.2009
-
La setmana del FROB
Vicent Partal
06.07.2009
-
L'emigració i la llengua
Vicent Partal
01.07.2009
-
Diputats
Vicent Partal
29.06.2009
-
Generalitat retallada
Vicent Partal
25.06.2009
-
Els ulls de Neda
Vicent Partal
23.06.2009
-
La CUP diu que no
Vicent Partal
22.06.2009
-
Aquest sobtat atac de realisme
Vicent Partal
19.06.2009
-
Això de l'Iran
Vicent Partal
18.06.2009
-
Som un país de façana
Vicent Partal
16.06.2009
-
Dec ser raret
Vicent Partal
11.06.2009
-
Un avís, diu?
Vicent Partal
09.06.2009
-
Deu comentaris sobre les votacions
Vicent Partal
08.06.2009
Vicent Partal
28.12.2004
L'any del nou estatut
El 2004 ha estat un any estrany. Ningú no es podia esperar que passarien tantes i tantes coses i que canviaria tant el panorama polític. L'any que som a punt de començar, en aquest sentit, difícilment serà més tens. Segur que no ho serà més. Però això no vol pas dir, ni de bon tros, que haja de ser un any senzill ni plàcid. El 2005 serà l'any de l'estatut. Especialment del nou estatut de Catalunya. Un any en què es posaran a prova totes les certeses acumulades durant el 2004.
Aliances i governs aniran tensos per les òbvies diferències entre socis i afiliacions. Ningú no deixa de veure que el Pacte del Tinell no preveia cap govern 'amic' a Madrid, i això permetia castells de foc que, d'una banda, facilitaven la formació del govern tripartit i, d'una altra, marcaven, ja d'entrada, un govern espanyol, que hom presumia del PP i clarament enemic.
Però ara les circumstàncies són unes altres. El govern català ha de fer mans i mànigues per redactar un estatut satisfactori per a la majoria del país. Li serà fàcil: l'única dissidència en els grans temes, serà la d'un PP minoritari. Però el govern espanyol ha de fer que aquest estatut no ultrapasse allò que, en general, els espanyols poden admetre com a acceptable (ben poca cosa més de la que tenim ara). Com es lliga això? O bé amb moltíssima imaginació, o bé no es lliga de cap manera.
Que passe l'una cosa o l'altra, que es trobe la fórmula màgica o que es tope amb la paret, serà el gran exercici polític d'aquest any que comença. Un exercici francament apassionant des del punt de vista estrictament polític. Poques vegades una generació trobarà un desafiament semblant damunt la taula: combinar aspiracions majoritàries i minoritàries, conformar tothom, no trencar la vaixella i que el sopar siga bo.
Ho seguirem al detall, expectants.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015