Opinió

 

<107/169>

Vicent Partal

28.12.2004

L'any del nou estatut

El 2004 ha estat un any estrany. Ningú no es podia esperar que passarien tantes i tantes coses i que canviaria tant el panorama polític. L'any que som a punt de començar, en aquest sentit, difícilment serà més tens. Segur que no ho serà més. Però això no vol pas dir, ni de bon tros, que haja de ser un any senzill ni plàcid. El 2005 serà l'any de l'estatut. Especialment del nou estatut de Catalunya. Un any en què es posaran a prova totes les certeses acumulades durant el 2004.

Aliances i governs aniran tensos per les òbvies diferències entre socis i afiliacions. Ningú no deixa de veure que el Pacte del Tinell no preveia cap govern 'amic' a Madrid, i això permetia castells de foc que, d'una banda, facilitaven la formació del govern tripartit i, d'una altra, marcaven, ja d'entrada, un govern espanyol, que hom presumia del PP i clarament enemic.
Però ara les circumstàncies són unes altres. El govern català ha de fer mans i mànigues per redactar un estatut satisfactori per a la majoria del país. Li serà fàcil: l'única dissidència en els grans temes, serà la d'un PP minoritari. Però el govern espanyol ha de fer que aquest estatut no ultrapasse allò que, en general, els espanyols poden admetre com a acceptable (ben poca cosa més de la que tenim ara). Com es lliga això? O bé amb moltíssima imaginació, o bé no es lliga de cap manera.
Que passe l'una cosa o l'altra, que es trobe la fórmula màgica o que es tope amb la paret, serà el gran exercici polític d'aquest any que comença. Un exercici francament apassionant des del punt de vista estrictament polític. Poques vegades una generació trobarà un desafiament semblant damunt la taula: combinar aspiracions majoritàries i minoritàries, conformar tothom, no trencar la vaixella i que el sopar siga bo.
Ho seguirem al detall, expectants.

Mail Obert