Opinió

 

<108/169>

Vicent Partal

23.06.2009

Els ulls de Neda

Hi ha imatges que, en veient-les per primera vegada, ja saps que no t'abandonaran mai més. Ho saps en veient-les, com saps que esdevindran una icona amb la fúria i la velocitat que únicament els temps d'internet són capaços de crear. La mort de Neda Soltani, enregistrada amb càmeres de mòbil als carrers de Teheran, en serà una. Dura, difícil de mirar serenament. Torbadora. I poderosa. Els aiatol·làs no saben quin enemic tan gran acaben de fer-se assassinant aquesta dona d'aparença fràgil i jove!

No en sabem gran cosa, d'ella. Sinó allò que ens n'ensenyen els dos vídeos de la seua mort i que circulen muntats com un de sol a la xarxa. Sabem que se sent un tret, que ella cau i que ens mira... per morir tot d'una, dessagnada a una velocitat desesperant. Els ulls, els seus ulls, són per un instant ulls de confusió, de terror, de desconcert. I ens miren a dins. Miren un mòbil que portava un amic seu, però, reproduïda la imatge milions de vegades, ara ens miren a tots. Com una interpel·lació.

Diuen que estudiava a la universitat. Conten que es va trobar la manifestació i s'hi va afegir, però que no hi anava. En un altre vídeo se sent que clama Allahu Akhbar!, un crit que és una crida a la unitat més que no pas un eco religiós. I hi ha una veu que plora i li suplica que es quede amb ell, mentre agonitza ràpidament en terra.

No sé si mai sabrem amb certesa qui és aquesta dona que en poques hores ha esdevingut el símbol de la rebel·lió contra el poder teocràtic, però això poc que sabem ja és molt i basta. Sabem que era dona a l'Iran. Sabem que no li plaïa de viure com vivia. Sabem que creia que canviar el seu país era possible. I sabem que l'han matada per això.

Ja fa molts anys, però encara recorde com els funerals multitudinaris pels primers morts de la revolució islàmica, celebrats quaranta dies després de l'òbit, com estipula el ritu, van crear l'atmosfera tensa, el momentum, que portà Khomeini al poder. Espere que d'ací a quaranta dies la situació a Teheran ja haja canviat i que haja canviat a fi de bé. Però, si no és així, espere encara amb més intensitat que la força de la mirada de Neda siga un motiu prou poderós perquè el carrer desafie el poder dels clergues i la llibertat aparega on ella trobà la mort.

Mail Obert