Opinió

 

<9/72>

Jordi Domingo

26.02.2015

La sanció al jutge Vidal és un retorn accelerat al franquisme

La sanció contra Santiago Vidal és un fet molt greu que confirma els passos endarrere que fa Espanya des de fa uns quants anys. És un retorn al franquisme absolutament accelerat, sense que ningú hi posi fre. Demostra que, juntament amb totes les lleis que s'han anat fent (com aquesta última amb l'assignatura de religió), tot va enrere a passes gegantines.

La sanció contra Santi Vidal és una ignomínia. Per primera vegada se sanciona un jutge que treballa puntualment i amb exquisidesa. Deixant de banda que hom pugui estar d'acord amb les seves resolucions judicials i les seves opinions personals, és evident que és un jutge reconegut pel compliment meticulós de les seves obligacions. Em consta que el Consell General del Poder Judicial no li ha trobat cap sentència —entre milers que n'ha fet— que contingui cap element irregular o que subverteixi la constitució. La llei l'obliga a fer complir la constitució en l'exercici de les seves funcions i a dictar sentències d'acord amb la seva independència. Independència com més va més difícil de trobar en el camp de la justícia.

Els poders legislatiu, executiu i judicial són cada vegada més barrejats, a l'estat espanyol. Els estaments judicials estan comandats pel poder executiu i això és un incompliment flagrant dels principis democràtics. Repassar les decisions judicials de determinats tribunals d'estat els últims anys és escandalós.

Santiago Vidal és un home que ha complert estrictament la llei. Que en el temps de lleure faci exercici de la seva llibertat d'expressió és un dret constitucional. El poder judicial el tracta d'una manera completament diferent de com tracta els magistrats i jutges que sí que estan al servei dels partits dominants de la política espanyola. És esperpèntic, com ho és aquesta comparança: Pasqual Estivill, condemnat pel gravíssims delictes de prevaricació i detenció il·legal, va ser inhabilitat per sis anys i ara Santiago Vidal l'inhabiliten per tres anys sense haver fet res.

Què passarà ara? El jutge Vidal ja va anunciar que portaria el cas al Tribunal Suprem i, si calia, al Tribunal de Justícia Europeu. Així doncs, la batalla jurídica hi serà. Ell l'ha promesa i la durà fins al final. I hi haurà joc, especialment a Europa. Però sabem que això serà llarg. No parlem d'una resolució d'aquí a sis mesos. Això durarà anys. Mentrestant, ell restarà suspès tres anys de les seves funcions. No podrà exercir la seva professió mentre no hi hagi una resolució europea. En el futur serà restablert al seu lloc. O pot ser que ja siguem un país independent i es pugui incorporar a la justícia catalana...

Tot això, al final, demostra que hem de marxar d'Espanya tan aviat com sigui possible. Perquè això no té solució. La gent que pensa en el federalisme i en Podem s'enganya. Hi ha una dreta a Espanya que és cavernícola, ultradretana i franquista. I la dreta que no ho és tant, al final acaba fent el mateix que aquests. És un problema que no té solució ni a curt termini ni a termini mitjà. Evidentment que a Catalunya també tenim i tindrem una dreta criticable que de vegades és corrupta i que cal foragitar, però no és ni de bon tros, ni serà mai, com aquesta dreta espanyola que hem d'aguantar avui.


 


Jordi Domingo, advocat.

Editorial