Opinió

 

<9/72>

Alfred Bosch

19.09.2014

Primer Caledònia, després Catalonia

En la jornada de votació d'ahir l'Alex Salmond es va trobar amb una senyora que feia cua en un col·legi electoral. I li va preguntar: 'que fa gaire que s'espera?' I la senyora li va respondre: 'tota una vida'. Doncs bé, jo voldria el 9 de novembre de tenir l'oportunitat de trobar-me una senyora així i que em respongués una cosa així i que em respongués això mateix.

Aquí hi ha dos països que fa molt que esperen per decidir el seu futur. En el cas dels escocesos hi ha una gran diferència, una diferència que és una urna que han pactat amb el govern britànic. Aquí no ha estat possible. Volem el mateix, demanem el mateix, però en canvi el nostre interlocutor és totalment diferent, perquè un creu en una urna i l'altre no hi creu.

Ja sabíem que en qualsevol cas Escòcia guanyaria, perquè ha pogut decidir i ha pogut votar. Nosaltres voldríem guanyar amb el més democràtic, el més profund, que és el fet de ser considerats majors d'edat. Ells en són, i a nosaltres l'estat espanyol no ens en considera.

Nosaltres hauríem volgut que guanyés el sí a Escòcia. Però el sol fet que hagin votat el considerem una victòria. Ja ens agradaria a nosaltres tenir l'oportunitat que guanyés el no en un referèndum sobre la independència de Catalunya. El problema és que hi ha gent al govern espanyol encaparrada en que ni tan sols Catalunya tingui la possibilitat que hi guanyi el no, com ha passat a Escòcia.

La societat civil a Catalunya és prou madura per entendre que el més preuat que se'ns impedeix és la llibertat i el dret de decidir. Per a la societat catalana el més important és el reconeixement de la sobirania. El que més molesta a Catalunya és que siguem tractats com a menors d'edat, no pas la decisió que prenguin uns majors d'edat com han estat considerats els escocesos.

Sens dubte el govern espanyol utilitzarà aquest no contra les esperances i l'ambició dels catalans, però nosaltres tenim una resposta molt clara i molt compartida entre la immensa majoria dels catalans. El que més mal ens fa és no poder votar.

I el fet que guanyi el no deixa molt en evidència davant de tot el món, de tota Europa i davant del govern espanyol que en cas d'un referèndum, aquest és tant per als del sí com per als del no. Com s'ha vist, el referèndum d'Escòcia també era per a la gent del no, i la consulta del 9-N també ho serà: tenen l'oportunitat de guanyar si fan una bona campanya i despleguen bons arguments, com han fet els unionistes escocesos. Convidem tota la gent del no a veure que el 9-N també és per a ells.

Editorial