Opinió
-
Estat espanyol: drets humans o drets dels castellans?
Ferran Suay
23.01.2015
-
De prestidigitacions i de la independència que volem
Gerard Horta
17.01.2015
-
La revolució de l'alegria
David Basora
14.01.2015
-
Des de París
Juli Peretó
12.01.2015
-
Elogi i mesura de l’autocensura
Oriol Izquierdo
12.01.2015
-
Cròniques de guerra al 3/24
Gerard Horta
12.01.2015
-
La mòmia presidencial davant la islamofòbia
Alberto López Bargados
11.01.2015
-
Mites sobre Grècia i sobre Europa
Vicenç Navarro
09.01.2015
-
Els qui ens estimem la llibertat sem Charlie
Oriol Lluís Gual
08.01.2015
-
Rajoy a Andorra: 'quid pro quo'
Àlvar Valls
08.01.2015
-
Gestió de documents contra la corrupció
Joan Pérez i Ventayol
07.01.2015
-
Carta al(s) Rei(s) Ma(g)s d’Ítaca
Amadeu Abril
05.01.2015
-
Els Sants Innocents de 2014
David Fernàndez
03.01.2015
Robert Mora
19.01.2013
I el setè dia descansà...
Així comença el llibre del Gènesi, el mite de creació de les religions del Llibre, és a dir del cristianisme, l'islam i el judaisme. Déu Nostre Senyor, després de crear el món i l'espècie humana, va descansar el setè dia i, per tant, el descans setmanal va adquirir l'estatus de sagrat i va entrar a les lleis humanes de totes les cultures de manera inqüestionable... Això sí, fins que no va arribar El Corte Inglés.
M'han arribat una colla de mails indignats (més que indignats, rabiosos) explicant les mesures que 'l’empresa comercial' per antonomàsia ha decidit de prendre veient el descens de vendes que ha de suportar a conseqüència de les retallades de sous pràcticament a tots els sectors de la societat, i que no detallaré per no cansar el personal: eliminació d'una –per ara– de les pagues extraordinàries; congelació salarial; augment de la jornada laboral; 'flexibilització' en matèria d'horaris i jornada laboral; període de vacances durant tot l'any; eliminació de la borsa de vacances; calendaris mensuals en compte d'anuals, cobertura de tots els diumenges de l'any, etc.
El Corte Inglés fins ara havia gaudit d'una fama d'empresa ultraconservadora i patriarcal, sí, però benigna i protectora dels seus treballadors, un ‘Padre Padrone’ que collava els matxos però tenia cura dels seus, que no pagava massa però tampoc no ofegava, un poder condescendent amb el seu personal, però curós del seu ramat. Una mena de microcosmos amb la seua pròpia banca, la seua asseguradora, i que, ultraconservadora i patriarcal com era, procurava mantenir els valors familiars i els rols sexuals com calia.
Tanmateix, ara les mesures que anuncia el mínim que produeixen és perplexitat i no s'adiuen amb la foto prèvia. Perden vendes i obriran cada diumenge? Són ganes de fotre o què! Augmenten la jornada laboral? Per què, si han baixat les vendes? 'Flexibilització'? Ningú no sap molt bé que signifiquen del tot eufemismes d'aquest tipus (com externalització). La parauleta, això sí, sempre va acompanyada de més opressió al treballador. Calendaris mensuals? És a dir, 'programació del treball mensual en comptes d'anual'? Açò vol dir que amb només una setmana d'antelació et poden modificar la programació de feina sense conformitat de part. Clar i ras, que la vida personal del treballador passa a ser propietat de l’empresa i per tant pot modificar-la quan vulga i com vulga. L'esclavatge va aproximant-se i la dependència i sotmetiment psicològic que implica sens dubte augmentarà els trastorns d'estrès i afectius...
Període de vacances durant tot l'any? El trencament de ritme biològic anual que origina és greu, i les implicacions sobre la vida familiar, incalculables. Tot açò sense esmentar la pèrdua de drets. L'eliminació de la borsa de vacances és la conseqüència directa de programar les vacances durant tot l'any.
Obertura de tots els diumenges de l'any declarant-los –unilateralment?– dia laborable.
Aquestes mesures situen El Corte Inglés en un dels llocs més baixos del rànquing social quant a comportament empresarial. S'han atrevit a fer allò que fins ara ningú no s'havia atrevit: a trencar els ritmes biològics i socials de sanció mil·lenària que ni la Revolució Industrial! Encara recorde quan el diumenge era pecat treballar, obligatori anar a missa i dispensa de l'Església per a no fer-ho. Quan era obligatori combregar per Pasqua Florida. És a dir, quan era obligatori tant per llei com per manament religiós de mantenir determinats ritmes biològics. Ritmes que posteriorment la ciència i no solament la creença ha avalat com a certs: el circadià, el setmanal, l'estacional i l'anual.
Que no ens vinga El Corte Inglés amb romanços de disminució de vendes. Açò és un abús i punt. I se n'ha acabat aprofitant. Caldrà començar a fer córrer l'eslògan de 'Jo també sóc un damnificat per El Corte Inglés'
Malament, molt malament anem.
La Conferència Episcopal hi tindrà res a dir?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015