Opinió
-
No hi volen la llengua catalana
Francesc Ricart
23.01.2015
-
Estat espanyol: drets humans o drets dels castellans?
Ferran Suay
23.01.2015
-
De prestidigitacions i de la independència que volem
Gerard Horta
17.01.2015
-
La revolució de l'alegria
David Basora
14.01.2015
-
Des de París
Juli Peretó
12.01.2015
-
Elogi i mesura de l’autocensura
Oriol Izquierdo
12.01.2015
-
Cròniques de guerra al 3/24
Gerard Horta
12.01.2015
-
La mòmia presidencial davant la islamofòbia
Alberto López Bargados
11.01.2015
-
Mites sobre Grècia i sobre Europa
Vicenç Navarro
09.01.2015
-
Els qui ens estimem la llibertat sem Charlie
Oriol Lluís Gual
08.01.2015
-
Rajoy a Andorra: 'quid pro quo'
Àlvar Valls
08.01.2015
-
Gestió de documents contra la corrupció
Joan Pérez i Ventayol
07.01.2015
-
Carta al(s) Rei(s) Ma(g)s d’Ítaca
Amadeu Abril
05.01.2015
Valia Kaimaki
11.06.2012
El somriure dels grecs
Ningú no pot fer prediccions avançades sobre què passarà en una contesa electoral, però, en el cas de les eleccions de diumenge, sí que puc dir que Grècia no serà, després, el mateix país. De fet, des del mes de maig Grècia ja és un país diferent. I ho és sobretot la segona posició aconseguida aleshores per l’esquerra radical de Syriza. En veient aquell resultat, després de dècades de monopoli del poder per Nova Democràcia i el PASOK, la gent es va adonar que ningú no podia obligar els grecs a fer una cosa que no volien. I això comença amb el convenciment que ningú no pot obligar-te a votar qui no vols votar.
Recorde l'escena perfectament. Aquell vespre de les eleccions de maig una dona gran em va dir exactament això, mentre un grup de periodistes seguíem des d'una taverna el recompte electoral: ningú mai més no em podrà dir què he de votar. Si això no és una revolució, què ho és?
Per primera vegada després de dos anys, quan es va signar el primer memoràndum de rescat, els carrers són plens de somriures. Els grecs somriuen ara perquè realment creuen que alguna cosa pot canviar aviat. Ni tan solament aquells qui no voten l’esquerra radical no poden resistir-se a aquest sentiment general, que s'escampa pertot arreu.
Com d'habitud, la imatge que han presentat molts mitjans de què passa ara al meu país és diferent d'allò que ha viscut la gent. Però allò que ha viscut la gent, cosa estranya al nostre país, és millor que no s'explica.
La gent que somriu sap que aquesta setmana haurà de maldar molt per resistir el xantatge de la premsa oficial, dels polítics i de la Comissió Europea. Però això sol ja és una victòria. Perquè sé de cert que diumenge, guanyi qui guanyi, Brussel·les haurà d'escoltar la veu dels grecs.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015