Opinió

Amanda Gascó

22.12.2014

Consellera, li puc fer una consulta?

Men?ame
 

Era de nit. Caminava cap a casa. Vaig rebre una telefonada. De nou s'engegava la maquinària. 'No hi ha mans amb ella, no atén, no escolta', em deien des de l'altra banda de l'aparell. La consellera d'Educació del País Valencià preparava els cartells de la consulta-trampa a les famílies sobre els programes lingüístics d'ensenyament. 


Els pamflets eren un despropòsit: 'Vota i opina si prefereixes castellà-anglès o valencià-anglès.' Esperpèntic. En el sistema educatiu valencià aquestes opcions no existeixen. Tenim un programa que garanteix l'aprenentatge equitatiu del valencià i el castellà, i facilita el millor coneixement de l'anglès (Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià-PPEV); i un altre que té el castellà com a llengua vehicular i deixa molt a desitjar sobre la competència lingüística de l'alumnat en valencià i anglès (Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà-PPEC). No ho dic jo, ho diuen els estudis que s'han fet. 


El desgavell ja era ací. El còmic Eugeni Alemany diria: 'La persona no descansa davant de tanta barbaritat.' L'humor és imprescindible, també, 'quan la nit ens ve a buscar'. En moments de foscor el 'Som i serem' d'Obrint Pas o la veu de Pep Gimeno 'Botifarra' cantant 'Allà on renaix de les cendres' encoratgen. 


Potser, prompte, algú cantarà sobre la consulta-trampa, sobre l'ocurrència-atac a l'escola que volem, l'escola plurilingüe en valencià. Hi ha dos responsables directes: Maria José Català, consellera d'Educació, i Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana. Per què no ens consulten si volem que dimistesquen?


La societat valenciana els ha guanyats per golejada. Aquesta vegada el silenci demolidor ha partit per la meitat eixa paradeta corrupta i patètica que és l'actual govern valencià. Ho deia fa anys el meu avi: 'La soca podrida del taronger s'ha d'arrancar d'arrel; si no, fa mal a la terra.' 


Amb aquesta broma pesada volien alimentar una crispació inexistent: o valencià o castellà a l'escola. Les famílies han respost: més d'un 97% de mares i pares no han volgut votar. Ha guanyat la no-participació. A més, el 84% de la societat valenciana vol que l'alumnat estudie en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià; ho diu un baròmetre de la Generalitat Valenciana. 


La consellera d'Educació també és portaveu del Consell valencià. L'escenografia revelà el fracàs d'aquesta 'dama de ferro' en la conferència de premsa del dia de la consulta-trampa. María José Català estava sola. Anava vestida de negre. No somreia. Deia que la no-participació de les famílies volia dir que estaven d'acord amb el programa educatiu que estudiaven els seus fills i filles. Interpretació errònia. La no-participació ha estat la manera de demostrar amb contundència el desacord amb la seua estratègia de marginar el valencià a l'ensenyament. 


Per què s'ha entestat amb pseudo-preguntes enganyoses? Potser és la necessitat de demostrar força dins el seu partit. Potser volia tindre fitxades les famílies que no combreguen amb la seua política i això es diu vulneració de protecció de dades. Potser és un intent de desviar l'atenció pensant a suprimir més unitats en valencià el curs que ve. O, potser, respon a tot en mesures diferents. 


Més enllà de les hipòtesis em ve de gust de taral·lejar a Maria José Català allò de 'hui cantem per celebrar que ningú mai no ens farà callar.../ que si cantem,/ si cantem mai morirem!' Cantarem i quan toque votar, votarem. Després de l'hivern arribarà la primavera. Serà en la llum de maig quan els ho deixarem clar. 

amanda.gasco@gmail.com

Men?ame
 

Editorial