Opinió
-
Nèstor Mont: 'Hem sigut capaços de mantenir el nostre patrimoni cultural heretat'
Nèstor Mont
28.11.2011
-
Simona Levi: 'Aprovar ara el reglament de la llei Sinde és anacrònic i medieval'
Simona Levi
25.11.2011
-
Martí Estruch: 'Montserrat Figueras, el misteri i la màgia de la música'
Martí Estruch Axmacher
25.11.2011
-
Juli Peretó: 'Margulis va començar rebent indiferència i ha acabat formant part dels llibres de text'
Juli Peretó
24.11.2011
-
Maties Salom: 'Sense veu diferenciada a Madrid'
Maties Salom
21.11.2011
-
Otamendi: 'Amb aquests resultats, al parlament basc hi hauria majoria absoluta sobiranista'
Martxelo Otamendi
20.11.2011
-
Rosa Calafat: 'És un atac a tota la comunitat lingüística''
Rosa Calafat
16.11.2011
-
David Figueres: 'La mort a Mèxic'
David Figueres
15.11.2011
-
Josep Maria Cadena: 'Tenia un fortíssim esperit de servei'
Josep Maria Cadena
14.11.2011
-
David Fernàndez: 'Feixisme, mai més enlloc'
David Fernàndez
09.11.2011
-
Valia Kaimaki: 'Aquesta crisi ja no és una simple qüestió grega'
Valia Kaimaki
08.11.2011
-
Pere Portabella: 'Molts ens vam educar en política a cop d'assemblea'
Pere Portabella
07.11.2011
-
Jordi Coca: 'Per mi, ha guanyat la dreta reaccionària'
Jordi Coca
07.11.2011
Gabriel Bibiloni
27.04.2013
Gabriel Bibiloni: L'ANC i la nació
Si algun dia la nació catalana –sencera-- arriba a tenir allò que tenen les nacions normals --un estat--, només podrà ser --i ha de ser-- un estat d'estructura federal. La història ens ha fet d'una manera que no deixa cap més opció, i, a més, les estructures federals, que conjuminen unitat i diversitat i acosten el poder al ciutadà, són les més eficients i les més desitjables. Però això són estructures administratives, que hauríem de deixar en el seu lloc. La nació és una altra cosa. La nació és una, amb tots els matisos interns que es vulguin. La nació és un sentiment i la convicció profunda que compartim coses essencials que ens mouen a viure en una casa comuna. La nació, amb estructures federals o com siguin, només es construeix i s'aguanta a partir d'aquesta profunda convicció en la majoria dels seus membres. Que ho demanin a Alemanya, que, per cert, és un estat federal.
Els qui no vulguin construir la nació catalana íntegra que facin el seu camí i que construeixin el que puguin. O res, si és el cas. Però els qui diuen que volen edificar la nació sencera que no ens venguin duros a quatre pessetes. Una federalitis extrema que renega per sistema de les coses d'àmbit nacional tampoc no deu ser gaire bon acompanyant. Que ho demanin a Alemanya, que de coses comunes en té una muntanya. Després d'uns quants segles de suportar una política colonial d'esquarterament del país, la nació catalana es construeix creant estructures comunes i generant instruments de cohesió. Es diguin diaris o canals de televisió d'abast i esperit nacional, corredor mediterrani, el Barça o entitats que ens abriguin i enllacin a tots. D'aquestes en tenim algunes, poques, però són essencials i tenen el gran valor d'haver-se autoconcebut sempre com a entitats nacionals. Com l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat Catalana d'Estiu. La política colonial esquarteradora ha maldat per a evitar o obstaculitzar les estructures comunes i ens ha inoculat en algun cas el verí de ser nosaltres mateixos els qui les posem en qüestió. No li hauríem de fer el joc amb un raonament tan pobre com esgrimir un hipotètic rebuig social, aquí o allà, a les entitats d'àmbit nacional. El rebuig hi és, però només en aquells que sols volen la dependència exterior, no en la ment de ningú disposat a defensar la identitat del país. En el cas d'aquests darrers, especialment fora del Principat, siguin més o siguin menys.
L'esquarterament secular del país ens ha portat l'anomalia de no poder arribar a l'objectiu nacional tots junts, com han fet la majoria de nacions reeixides. És un bon problema que tenim, que no hem de subestimar. Caldrà fer el que es pugui, amb la nostra divisió i els famosos ritmes. Però, passi què passi, no podem perdre el nord de la nació ni desaprofitar qualsevol ocasió de reforçar-ne la cohesió. Si l'ANC no rectifica la seva decisió que tothom coneix --cosa que sembla possible--, haurem perdut un magnífic instrument de cohesió nacional i d'avanç cap a l'objectiu. L'ANC, que fa un servei impagable al país, ens ha ofert la trista foto d'una Mallorca que vol ser catalana i una Catalunya que no la vol. Trist, i, en tot cas, el món al revés de com alguns pensaven que era. Esperem que només sigui una foto desenfocada.
Gabriel Bibiloni, professor de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015