Opinió
-
El preu de la bondat
Joan Roma
12.01.2012
-
Raül Ramos: 'La taxa Tobin acabaria repercutint en els clients dels bancs'
Raül Ramos
11.01.2012
-
Vicent Soler: 'Rajoy diu que el seu partit és el principal responsable del dèficit públic'
Vicent Soler
11.01.2012
-
Gabriel Bibiloni: 'El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català'
Gabriel Bibiloni
10.01.2012
-
Rafa Xambó: 'RTVV vol quedar-se amb els 500 adeptes del PP'
Rafa Xambó
09.01.2012
-
Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'
Xavier Solano
09.01.2012
-
Josep Vicent Boira: 'No és casual que Catalunya i el País Valencià siguen les més endeutades'
Josep Vicent Boira
05.01.2012
-
Ernest Sena: 'Cal un govern de concentració que agafe les regnes del País Valencià'
Ernest Sena
04.01.2012
-
Gregorio Luri: Expectatives decebudes però no frustrades
Gregorio Luri
03.01.2012
-
Joan Roma: 'A Artur Mas, li falla la mitologia'
Joan Roma
03.01.2012
-
Rafa Xambó: 'Tornem a un consell de RTVV comparsa'
Rafa Xambó
03.01.2012
-
Salvador Cardús: 'Aquest any pot acabar essent el principi de tot'
Salvador Cardús
02.01.2012
-
Elisenda Paluzie: 2012: Crisi és decisió
Elisenda Paluzie
02.01.2012
Alà Baylac Ferrer
30.08.2013
Estudiar el català a la Universitat de Perpinyà
Sense voler entrar en la discussió del que ens convé a Catalunya Nord i dels efectes que tindrà –i que ja té– el procés de la Catalunya autonòmica cap a la seua plena sobirania, me cal rectificar unes afirmacions errònies contingudes en la crònica de Marta Serra del 29.8.2013, 'I a nosaltres, què ens convé?'.
Podem debatre si la Universitat de Perpinyà 'va més aviat de caiguda', si esdevé una antena de Montpeller o si es va privatitzant; la qüestió, me sembla, necessita examinar de ben a prop dades objectives i xifrades, fets i decisions, tant ministerials com de les mateixes universitats. I encara les opinions i interpretacions subjectives sempre farien inclinar la balança d'un costat o altre. En tot cas, el curs 2012-2013 el nombre d'estudiants de la Universitat de Perpinyà pràcticament no havia variat: se situa sempre entre els 9.500 estudiants i els 10.000.
Pel que fa ara a la qüestió que me concerneix més directament de la facultat de català, de nom oficial Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), desmenteixi clarament que hagi 'patit una davallada molt important del nombre d'estudiants'. Malgrat rumors i asseveracions de persones més o menys ben intencionades, malgrat els temps difícils i els alts i baixos conjunturals –que afecten igualment les altres llengües de l'estat–, malgrat hostilitats i al menys reticències, la facultat de català de Perpinyà, tot i essent la més petita –ens agrada parlar de 'dimensió humana'–, continua tenint uns 150 estudiants entre llicenciatura, màster i doctorat. Als quals s'han d'afegir un centenar més d'estudiants d'altres carreres que fan classe de català com a assignatura de llengua. En total, doncs uns 250 estudiants estudien català a la Universitat de Perpinyà, sense enregistrar cap baixa significativa.
Fins i tot és el moment de fer valer i de ser conscient que l'oferta d'ensenyament superior de català a la Universitat de Perpinyà esdevé, amb la crisi, una realitat molt interessant i competitiva, ben a prop de moltes ciutats sud-catalanes. A Perpinyà, la matrícula a la universitat val uns 250 euros l'any! Per fer llicenciatura –l'equivalent dels graus en 3 anys, al sud– i també per fer màster –2 anys més. Alguns estudiants de Barcelona, de Castelló de la Plana, entre altres, ho han entès i ja són inscrits enguany a la Universitat de Perpinyà per preparar diplomes i oposicions per a professorat de català. Molts més és previsible que ho facin els mesos i anys vinents?
Pel que concerneix el professorat de la facultat de català, aquí també cal corregir unes afirmacions errònies. Una petita facultat no pot tenir gran quantitat de professorat. L'IFCT té actualment 6 professors i professores titulars, als quals s'afegeix gent exterior sol·licitada per venir a fer classe –universitaris d'altres departaments, ensenyants sud-catalans, professorat de secundari associat, professionals. No és cert aquí tampoc que 'part del professorat ha marxat cap a altres departaments'. Les sis persones contractades per ensenyar català a la Universitat de Perpinyà ensenyen íntegrament a la facultat de català.
Que necessitem més persones que vinguin a estudiar el català a Perpinyà? Sí, és clar i ben evident. Com més gent tinguem inscrita, més consolidada serà la facultat de català i més capacitat tindrem d'avançar en la recuperació lingüística del país. Que necessitem més professorat a l'IFCT? Ningú no pot dir el contrari; els diplomes que s'hi poden estudiar necessiten més hores de classe que la dotació afectada al departament de català. I per això el consell de facultat demana més places i té menester d'ensenyants de fora de la facultat de català.
No caiguem en trampes derrotistes. I no fem el joc dels qui voldrien veure desaparèixer el català i el seu ensenyament a Catalunya Nord. El català –llengua, identitat, cultura, sociolingüística, afers transfronterers– constitueix una de les especificitats de la Universitat de Perpinyà, una carta mestra que tant la defineix, que la identifica amb un atot en la competència, especialment amb els centres més potents del nord de Salses. Per això, la Universitat no té cap mena d'interès a afeblir el seu pol de recerca i ensenyament superior de català, materialitzat a la Casa dels Països Catalans, seu de la facultat (IFCT), però també de l'ICRECS (Institut Català de Recerca en Ciències Socials), el laboratori d'investigació de l'IFCT, de l'APLEC (Associació per a l'ensenyament del català), de la delegació de l'IEC a Perpinyà, de l'associació Universitat Catalana d'Estiu a Catalunya Nord, entre altres entitats dedicades al català a l'ensenyament. I és ben probable que França, en la perspectiva d'una República Catalana al seu tocant, tingui tot interès a dotar-se de les eines per a poder gestionar la 'qüestió' catalana al millor dels seus interessos.
Alà Baylac Ferrer, director adjunt i professor de l'IFCT i vice-president de l'APLEC
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015