Opinió

Amadeu Carbó

25.04.2015

Albert Gimeno, no em jutgis

Aquest passat 22 d'abril al El Món a Rac-1 Jordi Basté feia, al meu entendre, un magistral davantal on entre altres coses desenvolupava un discurs on feia un clam a uns dels valors més complexos i al mateix temps del tot necessaris: l'empatia.


Basté i en relació als fets luctuosos succeïts a l'Institut Joan Fuster de Barcelona ens donava a les vuit del matí una lliçó de comprensió, una alenada d'oxigen per un intoxicat afer potinejat mediàticament, un bàlsam que li agraeixo.


Llàstima que en la secció dels apunts imprescindibles Albert Gimeno, redactor en cap de La Vanguardia i ex-cap de comunicació del ministeri espanyol de l'Interior ja en l'època de Fernàndez Diaz, que no és poca cosa, utilitzava un to d'ajusticiament cap als progenitors del noi que havia posat fi a la vida del professor, que vaig trobar molt desafortunat.


'Control i vigilància', deia, i pel to utilitzat semblava que Gimeno volia donar lliçons de paternitat als que com jo tenim fills en edats difícils, posant en dubte la nostra capacitat per afrontar la nostra responsabilitat.


No  si Gimeno  o no té fills, ni quants, ni quina edat tenen. Jo per l'experiència que tinc, tot just començo ara amb les adolescències. He de dir-li que sóc un pare imperfecte, que per sobre de controlar i vigilar, m'estimo els meus fills com de ben segur passa a la majoria de les llars d'aquest país i també a la llar del noi malalt mental, no oblidem aquest detall.


M'ha semblat de mal gust i fora de lloc el vòmit radiofònic que ha vessat sobre el pare i la mare del noi, des de la impunitat que dóna tenir al davant un micròfon que arriba a milers i milers de persones. No calia afegir més dolor a aquests pares. Què sap vostè si controlaven, si vigilaven o deixaven de vigilar.


Albert Gimeno no ens jutgi per ser pares amb fills adolescents i més quan les coses es torcen, a voltes no en sabem més. La màgia del difícil ofici de la paternitat és que no existeixen manuals, i les formules màgiques no funcionen ni tans sols les que vostè recomana.


Quina paradoxa Basté empatitzant i Gimeno ajusticiant tot en el mateix programa i amb minuts de diferencia.

Editorial