Opinió
-
Josep Cruanyes: 'Del govern espanyol, hem rebut menyspreu i poca sensibilitat democràtica'
Josep Cruanyes
21.01.2012
-
Gala Pin: 'Hi ha una connivència amb els lobbies que no beneficia els autors'
Gala Pin
20.01.2012
-
Antònia Vicens: 'Cal plantar cara a la destrossa lingüística'
Antònia Vicens
20.01.2012
-
Liz Castro: 'Això que ha fet Apple és genial, però té dos inconvenients'
Liz Castro
20.01.2012
-
Llorenç Valverde: 'Ara sí que podem parlar d'un llibre digital de debò'
Llorenç Valverde
20.01.2012
-
El seu nom és 'Default'
Joan Garí
19.01.2012
-
Manel Rodríguez-Castelló: Aquells vents, aquest temporal
Manel Rodríguez-Castelló
19.01.2012
-
Pere Cardús: 'La pluralitat no ho pot justificar tot'
Pere Cardús
17.01.2012
-
Lluís Llach: 'Manuel Fraga va ser un feixista'
Lluís Llach
16.01.2012
-
Tomeu Martí: 'La ciutadania ha reaccionat. I de quina manera'
Tomeu Martí
16.01.2012
-
Miquel Sellarès: Patètics sindicalistes 'mossos'
Miquel Sellarès
13.01.2012
-
'Aquests comportaments recorden l'època de la dictadura'
Martí Gasull
13.01.2012
-
'Portaré a la fiscalia el cas de les bosses de Rita Barberà'
Joan Ribó
12.01.2012
Jordi Armadans
15.10.2012
Jordi Armadans: 'Afegir més militarisme és absolutament sobrer'
Si Catalunya avança cap a la independència, una de les coses que el poble català haurà de decidir és quin model de política exterior (simple gestió d’interessos o també defensa de valors?) i quin model de política de seguretat (entenent-la, només, com a defensa o d'una manera molt més global i completa?). Segons aquesta tria, un hipotètic exèrcit català seria imprescindible o innecessari o, fins i tot, contraproduent.
Personalment, m’imagino, i vull, una Catalunya sensible al que passa a la resta dels Països Catalans, a la península, a la Mediterrània, a Europa i a tot el món. Una Catalunya que no amaga el cap i que s’implica en iniciatives i propostes que vulguin, seriosament i no retòricament, promoure la democràcia, defensar els drets humans i construir la pau.
No m’ho imagino perquè sí. M’ho imagino perquè, en part, ja es fa. Catalunya, tot i ser una nació petita i sense estat, ha tingut un paper (superior, per cert, al d’alguns estats constituïts) en la construcció d’un paradigma de seguretat humana molt més global i multidimensional que no la simple, i simplista, assimilació de la seguretat a la defensa militar. La societat civil catalana (ONG, campanyes, centres de recerca, universitats, etc.), a vegades comptant amb el suport del govern i del Parlament de Catalunya, ha fet aportacions a fòrums, cimeres i campanyes sobre medi, desenvolupament sostenible, governabilitat global, lluita contra la pobresa i la injustícia, promoció dels drets humans, foment de la cultura de pau, la prevenció de conflictes, el desarmament i la desmilitarització, etc.
Si això hem estat capaços de fer sense tenir estructures d’estat, seria ridícul que, tenint-ne féssim menys, o féssim la contrària optant per un model de defensa militarista ancorat en dinàmiques del passat. Seria un contrasentit que, precisament quan disposéssim de més llibertat d’acció, diguéssim que serem menys responsables amb el món perquè no tenim opció de decidir models alternatius. El dret de decidir aprofundeix en la democràcia i ens permet de guanyar la llibertat i ser presents al món. I, un cop presents al món, el dret de decidir vol dir aportar-hi alguna cosa. Alguna cosa positiva i necessària, és clar.
I promoure la seguretat humana és cabdal. Afegir més militarisme, absolutament sobrer.
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau (@Jordi_Armadans)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015