Salvador Garcia-Ruiz: 'Europa no es pot permetre que Espanya la continuï desestabilitzant'

Grècia, Irlanda, Portugal. I Espanya.

Espanya viu amb 'respiració artificial', és a dir, no és intervinguda, o ha fet fallida, perquè el Banc Central Europeu ha ajudat a finançar el dèficit públic i els venciments de deute de l’estat, ja sigui comprant deute públic espanyol al mercat secundari, ja sigui facilitant finançament a bancs espanyols perquè comprin deute públic espanyol (dedicant-hi molts més recursos que no els bancs italians a Itàlia i, per tant, amb menys marge de maniobra per a continuar fent-ho en el futur).

Si aquest ajut no continua i l’estat no pot redreçar la situació, Espanya restarà abocada al col·lapse. Ara, es troba el govern en condicions de redreçar la situació? No, és un desastre, com explicava fa uns quants dies el professor Carles Boix (“Cent dies frívols”). Els mercats es pronuncien: la prima de risc és a 436,11 punts bàsics i els CDS (una assegurança pel possible impagament del deute públic de l’estat) indiquen la possibilitat d'un 31,4% que l’estat faci fallida durant els cinc anys vinents. I diem "mercats", essent així que hauríem de parlar de creditors, és a dir, els qui han de prestar diners a l'estat.

Hi ha un equilibri molt complex entre austeritat i creixement, però el problema no és tan sols que la política de reducció del dèficit impedirà el creixement a llarg terme, sinó que tampoc no es fan les reformes necessàries a curt termini. A més, segurament que no es compliran els objectius de dèficit i pot ser complicat de completar la reforma financera sense augmentar el dèficit i el deute públics.

Recapitulant: Espanya viu amb respiració artificial des de fa temps; el govern de l’estat no fa la seva feina, i agreuja la solució; i hi ha complicacions addicionals (equilibri austeritat-creixement i reforma financera) que, fins i tot si les perspectives fossin positives, seria complicat de completar amb èxit. I això en un entorn europeu que no millorarà, amb el col·lapse de Grècia en qüestió de temps, i altres elements sobrevinguts que van sortint (com la possible baixada del ràting dels Països Baixos), i un enfocament excessiu sobre l'austeritat a Europa.

Conclusió? Europa no es pot permetre que Espanya la continuï desestabilitzant i té les eines per a posar-hi remei: la respiració artificial del Banc Central Europeu i el Fons de Rescat Europeu. La intervindran. El dubte és si serà d'una manera informal (com fins ara, amb cartes del Banc Central Europeu o amb amenaces del Directori Europeu, obligant a fer reformes que després l’estat aplica tard o malament), o formal, directament amb interventors a Madrid, amb condicions molt més dures i explícites. I, si és formal, si serà una ajuda acotada a un aspecte concret (p. ex. diners per a completar la restructuració financera) o per a 'resoldre' l’economia en conjunt.

És probable que, vista l’experiència d’Espanya de no complir els compromisos o de fer reformes a mitges, segurament que Europa i el FMI desitjaran una intervenció en tota regla, o si més no amb poder per a intervenir en tot. Potser s'ajustarà a un aspecte concret, atesa la magnitud de l'economia espanyola (p. ex., al sector financer), però amb poders per a intervenir en tota l’administració pública ('regions' incloses, no ho oblidem).

És a dir, el dubte no és si l'economia espanyola s'intervindrà, sinó quan i en quins termes. I si algú no hi està d’acord (molt legítimament i segurament molt raonablement), que m’expliqui com (=qui) i en quines condicions arribaran els diners per a finançar dèficit, venciment de deute i reforma financera.

Salvador Garcia-Ruiz, economista

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Espanya viu amb respiració artificial des de fa temps; el govern de l’estat no fa la seva feina, i agreuja la solució; i hi ha complicacions addicionals.

El dubte no és si l'economia espanyola s'intervindrà, sinó quan i en quins termes.