Opinió

Diego Gómez

13.03.2012

Diego Gómez: 'Sense immersió no hi haurà més normalització'


Tot sembla indicar que el nou marc legal que la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana pretén fer conèixer aquesta setmana, sense el consens i la negociació, de manera unilateral, torna a la càrrega contra el model lingüístic d’escola valenciana que, durant aquests darrers més de vint-i-cinc anys, ha treballat per l’ús vehicular de la nostra llengua en el sistema educatiu des de vessants de qualitat, integració i d’identitat.


L'anomenat 'model únic' destapa les vertaderes intencions de l’administració educativa valenciana i del PP, de dinamitar el potent edifici de l’escola en català al País Valencià. Amb tan sols escola en castellà o escola en valencià, desapareix definitivament el programa d’immersió lingüística dels centres educatius valencians i, doncs, la via integradora i afectiva de fer créixer l’aprenentatge acollidor i potenciador del respecte a les diferents llengües presents en els nostres centres escolars. Sense immersió no hi haurà més normalització. Limitar i degradar la línia en valencià i enfortir el tractament del castellà són els arguments d’aquest model únic (ja ho diu el nom: model únic, sols en castellà).


El senyor Rafael Carbonell, històric en la casa de l’avinguda de Campanar, retalla el model educatiu valencià, oblida el plurilingüisme, oblida l’anglés, oblida la catalogació lingüística del professorat de secundària, oblida la formació lingüística del professorat i sols es preocupa d'afavorir l’ensenyament en castellà i d'aturar els moviments en defensa de l’escola pública, valenciana i de qualitat. De nou des de la Conselleria ens trauen la llengua d'una manera burleta (com Font de Mora i González Pons en la seua desgraciada campanya de promoció ) a tots els valencians i valencianes.


Tornen les ombres allargades de les directrius monolingües de l’estat centralista que pretenen desmobilitzar i desmuntar els corrents socials i polítics nacionalistes. L’escola en valencià és un niu de catalanistes i de formació de gent que vota en clau valencianista i per això cal tallar de soca-rel l’educació que ensenya a llegir i a escriure en valencià les futures generacions. Aquesta gent del PP ha suportat les fortes mobilitzacions de Sí al Valencià i ara ja tira pel recte. La nostra contestació haurà de ser convertir les Trobades en la veu de la defensa del nostre actual model educatiu.

Editorial