Francesc Granell: 'L'Europa de dues velocitats ja existeix, però al Regne Unit tampoc no li va tan bé quedant-se al marge'

No es podia esperar res gaire diferent d'aquesta cimera europea. Tenim un aspecte positiu, que és que Croàcia ha signat el tractat d'adhesió. Això demostra que ser fora de la Unió és pitjor que ser dins. Ara, una cosa és la Unió Europea i una altra, l'euro.

És evident que perquè continuï existint l'euro, cal disciplina fiscal. Quin és el problema de la disciplina fiscal? Que els països menys productius no arriben a tenir els nivells de productivitat dels països més productius, de manera que es creen divergències per no poder devaluar la moneda. En tot cas, l'euro és irreversible: un país que sortís de l'euro necessitaria un parell d'anys per tornar a reprendre la seva moneda nacional i això ara és molt complicat.

Un tercer aspecte a tenir en compte és que el Banc Central Europeu no pot fer més del que fa, perquè si ho fes, incorreria en una il·legalitat. El tractat de Lisboa diu clarament que el BCE no pot fer més del que li permet el mateix tractat. I no podem demanar al BCE que faci coses il·legals com sembla que algú vol.

És cert que els eurobons millorarien alguns aspectes, però els tractats diuen que un país no s'ha de fer càrrec del dèficit dels altres. El BCE pot fer intervencions de caràcter monetari, però si hi ha països amb un dèficit majúscul, aquest és un problema fiscal que ha de resoldre cada país. La UE no entra dins les qüestions fiscals, i no es pot pretendre que es facin uns eurobons per salvar la vida d'uns altres estats. Hi ha el risc moral que es vagi relaxant la disciplina pressupostària de la UE.

Sobre l'Europa de les dues velocitats, a mi em sembla que ja la tenim. El fet que dins la unió monetària hi hagi 17 estats, i que en tota la Unió n'hi hagi 27, ja dóna a entendre que tenim una Europa de dues velocitats: una que ja ha acceptat la disciplina de la unió política i monetària i una altra que va a un altre ritme. Caldrà veure, d'ara al març, quin serà aquesta mena de tractat intergovernamental que proposen Sarkozy i Merkel respecte els països que hi ha a l'euro. El que sí que és impensable és que hi hagi dues velocitats dins de l'euro, els estats de l'eurozona han d'actuar junts. L'Europa de dues velocitats, per tant, ja existeix, però atenció, perquè al Regne Unit tampoc no li va tant bé fora de l'euro, quedant-se al marge.

Aquesta no és l'última oportunitat per salvar l'euro, perquè tots els dies són bons per anar remodelant el que tenim. Però sí que ara tenim l'obligació urgent de salvar dia a dia el que hem creat: una moneda europea. Hem de posar el millor de cadascú de nosaltres per a salvar-la.


Francesc Granell, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona, expert en integració europea
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'euro és irreversible: un país que sortís de l'euro necessitaria un parell d'anys per tornar a reprendre la seva moneda nacional i això ara és molt complicat

La UE no entra dins les qüestions fiscals, i no es pot pretendre que es facin uns eurobons per salvar la vida d'uns altres estats. Hi ha el risc moral que es vagi relaxant la disciplina pressupostària de la UE.