Opinió
-
Marc Belzunces: 'Apple no ha seguit el model de llengua que té el català en la informàtica'
Marc Belzunces
03.02.2012
-
Nel Martí: 'Menorca existeix, però podria no existir?'
Nel Martí
02.02.2012
-
Muriel Casals: 'Estapé va gaudir de favors dels poders i alhora els ficava el dit a l'ull'
Muriel Casals
01.02.2012
-
Joan Antoni Panisello (PDE): 'Les Terres de l'Ebre tornem a ser en el punt de mira'
Joan Antoni Panisello
01.02.2012
-
Carme-Laura Gil: 'Volen afegir la seva ideologia al currículum educatiu'
Carme-Laura Gil
01.02.2012
-
Vicent Pitarch: 'Una llengua viva que emergeix d’un panorama asfixiant'
Vicent Pitarch
01.02.2012
-
Memòria d'Amic i Amat
Joan Josep Isern
29.01.2012
-
Regina Laguna: 'Majoria absoluta'
Regina Laguna
25.01.2012
-
Xavi Sarrià: 'Camps i Costa són culpables d’haver arruïnat el País Valencià'
Xavi Sarrià
25.01.2012
-
Sílvia Aldavert: 'Tornarem a fer avortaments clandestins?'
Sílvia Aldavert
25.01.2012
-
Jordi Llaonart: 'A Egipte, la il·lusió se'ls acaba'
Jordi Llaonart
24.01.2012
-
Albert Dasí: el PP no escoltarà el clam de l'escola
Albert Dasí
21.01.2012
-
Vicent Moreno: 'El govern valencià ha d'escoltar això'
Vicent Moreno
21.01.2012
Pau Vidal
11.02.2014
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Com se sol dir, l'èxit ha sorprès la pròpia empresa. Encara a mig refer de la visita papal, qualsevol resum que fem de la camillerimania de la setmana passada a Barcelona ens sortirà triomfalista vulgues no vulgues. Ple a vessar cada vegada que va treure el nas (inclosa la conferència de premsa), l'homenot de Porto Empedocle es va ficar tothom a la butxaca amb un parlament d'agraïment del premi Carvalho emocionant com pocs n'hem sentit.
És més que probable que el cognom Camilleri hagi estat 'trending topic' dels mitjans orals, escrits i telepàtics del país durant tota la BCNegra. Però a mi, que he tingut la sort de viure algun d'aquests moments inoblidables en primera persona, m'agradaria que també ho fos una altra etiqueta sense la qual aquest fenomen no existiria: la de #camillerians. La de tota aquesta gent que dilluns va fer hores de cua per no perdre's la representació de 'Sis personatges en cerca de Camilleri' (i uns quants dels quals, així i tot, se la van perdre per falta d'espai); la de tots aquests seguidors que van omplir el Saló de Cent de l'ajuntament i les tres sales, tres, habilitades amb pantalla, per seguir l'acte de lliurament del premi; la de tots els afeccionats que van empetitir la sala Barts (hi havia juguesques entre els organitzadors sobre si s'ompliria o no) i que van saludar amb goig la mostra de sentit comú de Camilleri quan va opinar, a propòsit del referèndum, que Vázquez Montalbán avui fóra al costat de la llibertat; la dels qui encara van tenir l'humor de fer una estoneta més de cua per confiar-nos un exemplar que viatjarà fins a Roma a la recerca d'una firma de l'autor; la dels twittaires i facebookaires que es van fer tips de piular i repiular, d'enllaçar i recomanar, qualsevol esdeveniment o comentari que tingués a veure amb la visita (fins al punt que, durant cinc dies, la Cosa, el Monotema, el Procés, semblava haver desaparegut del primer pla de l'interès informatiu); però, sobretot, la dels lectors que, tant si van poder veure el summe en directe com si no, xalen com lladres amb allò que realment ens emociona i ens fa vibrar: la literatura.
Tu, lector, que estàs enganxat a les peripècies d'en Montalbano, o a les històries sicilianes del dinou, o a les denúncies de les xacres contemporànies, italianes i universals, has estat l'ànima d'aquesta visita. Perquè si tu no llegissis amb fruïció, si tu no et quedessis amb ganes de més quan acabes el llibre, si tu no esperessis amb impaciència cada nou llibre, tot això no funcionaria: ni les editorials, ni els escriptors, ni els agents, ni tan sols un festival tan ben engiponat com la BCNegra. Per això és a tu a qui en Camilleri (que m'ho va dir a cau d'orella amb aquella mirada múrria, ja ho vau veure, que conserva intacta) i, si m'ho permeteu, jo mateix, us donem les gràcies. Que per molts anys continueu essent els veritables protagonistes. Fins i tot si us toca el paper del dolent.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015