Opinió

Muriel Casals

01.02.2012

Muriel Casals: 'Estapé va gaudir de favors dels poders i alhora els ficava el dit a l'ull'

En Fabià Estapé explicava política econòmica, a final dels anys seixanta. En aquells anys el món cultural era molt sec i àrid, i l'Estapé era fantàstic, perquè ens feia llegir Gramsci, per exemple, i un senyor que es deia Rosario Romeo. Ens parlava dels comunistes italians, i això a l'Espanya dels anys seixanta era molt estimulant.

Ha estat un personatge polifacètic. Ha fet de tot. Hi va haver l'època dels 'planes de desarrollo' i se'n va anar a Madrid a treballar amb el Carrero Blanco, que era dels de l'Opus --se suposava que dels 'oberts'. De tant en tant, tornava i feia algunes classes i parlava amb una gran displicència del poder polític, però al mateix temps hi col·laborava. Hi ha gent que argüeix que, una part del progrés de la història, el devem als traïdors, als qui fan que hi hagi relació entre el poder i l'oposició.

Col·laborava amb el règim alhora que el minava per dintre. La gent més 'neta' no ho hauria volgut fer, i és maco no fer-ho, però, tot i admirar els que sempre s'han mantingut nets, reconec la incidència a vegades positiva dels qui s'han tacat.

Era un home a qui li agradava provocar, i jugava amb les idees i fins i tot a vegades amb les persones. Era un home que, per una banda, va gaudir d'algun favor dels poders i, per una altra, va atrevir-se a ficar-los el dit a l'ull. Un personatge complex.

Editorial