Opinió
-
Nel Martí: 'Menorca existeix, però podria no existir?'
Nel Martí
02.02.2012
-
Muriel Casals: 'Estapé va gaudir de favors dels poders i alhora els ficava el dit a l'ull'
Muriel Casals
01.02.2012
-
Joan Antoni Panisello (PDE): 'Les Terres de l'Ebre tornem a ser en el punt de mira'
Joan Antoni Panisello
01.02.2012
-
Carme-Laura Gil: 'Volen afegir la seva ideologia al currículum educatiu'
Carme-Laura Gil
01.02.2012
-
Vicent Pitarch: 'Una llengua viva que emergeix d’un panorama asfixiant'
Vicent Pitarch
01.02.2012
-
Memòria d'Amic i Amat
Joan Josep Isern
29.01.2012
-
Regina Laguna: 'Majoria absoluta'
Regina Laguna
25.01.2012
-
Xavi Sarrià: 'Camps i Costa són culpables d’haver arruïnat el País Valencià'
Xavi Sarrià
25.01.2012
-
Sílvia Aldavert: 'Tornarem a fer avortaments clandestins?'
Sílvia Aldavert
25.01.2012
-
Jordi Llaonart: 'A Egipte, la il·lusió se'ls acaba'
Jordi Llaonart
24.01.2012
-
Albert Dasí: el PP no escoltarà el clam de l'escola
Albert Dasí
21.01.2012
-
Vicent Moreno: 'El govern valencià ha d'escoltar això'
Vicent Moreno
21.01.2012
-
Josep Cruanyes: 'Del govern espanyol, hem rebut menyspreu i poca sensibilitat democràtica'
Josep Cruanyes
21.01.2012
Quim Torra
09.04.2013
Quim Torra: El 'Visca Catalunya lliure!' de Carrasco i Formiguera, a Burgos, fa setanta-cinc anys
Un dels nacionalistes catalans amb més procediments i consells de guerra per la seva actuació política a favor de Catalunya; un líder polític que exigia claredat de doctrina, i que deia les mateixes coses a Barcelona que a Madrid; l'únic parlamentari català que en la discussió de l'Estatut va negar-se a acceptar-hi cap mena de retallada, amb l'argument que el poble de Catalunya ja havia parlat; un catalanista que, al Congrés de Diputats, va dir que considerava un 'honor contarme entre los nacionalistas de Cataluña más extremistas'; l'home que quan va redactar el seu 'Diari de presó', la primera vegada que va visitar el penal de Burgos, l'any 1923, va escriure: 'De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d'aquest dia i d'aquesta nit, els més pesarosos, sens dubte, del meu captiveri, i vulgui permetre que siguin profitosos per a la independència de Catalunya, el meu suprem ideal d'aquest món'; el català, en fi, que, davant l'escamot d'afusellament, a les 7 del matí del 9 d'abril de 1938, avui fa setanta-cinc anys, serenament i amb els ulls sense embenar, va cridar les paraules que duia gravades al cor: 'Visca Catalunya lliure!'
Hem estat a Burgos, aquest cap de setmana, per fer-li un petit homenatge. De fet no era pas Òmnium que homenatjava Carrasco, sinó que Òmnium se sentia honorat de poder acompanyar la família i els seus amics en aquells moments. El fred ens calava fins als ossos. El dia era gris, entelat, de color de lleganya. Però només així era possible de retrocedir setanta-cinc anys en el temps i poder fer-se càrrec dels tretze mesos de presó de Carrasco abans de l'afusellament, l'angoixa, el patiment, el fred, la desesperança, la solitud, els somnis que s'anaven esvaint d'aquell retrobament anhelat amb la dona i els vuit fills, la guerra avançant, imparable. Burgos era el cor de la bèstia, el quarter general del franquisme, l'ou de la serp. Calia ser a Burgos i trepitjar aquelles pedres i sentir el pes de les botes militars, els cants feixistes, les mans dretes alçades. Calia ser a Burgos i fer l'esforç de veure la presó en blanc i negre, les reixes mal il·luminades, els dipòsits de l'aigua regalimant. Vam arribar-nos a prop del riu, als afores de la presó, amb la família Martí Carrasco, i em van ensenyar un talús que casava amb les descripcions dels testimonis del seu afusellament. Calia ser-hi, sí, per imaginar-se allà mateix l'escena d'un Carrasco vestit modestament –ell, sempre tan elegant–, amb les sabatetes de la seva filla d'un any a la butxaca i el crucifix a l'altra mà, a l'alba d'aquell dia gèlid de Dissabte de Passió.
Allà, en aquell silenci dels camps de Castella, t'esclata amb tota la força el seu crit, 'Visca Catalunya lliure!'. I t'adones, íntimament, de què porta un home, en el darrer instant de la seva vida, a cridar per la llibertat de la seva pàtria. Per això és un crit que ressonarà sempre, que ens interpel·larà sempre i que ens farà avançar sempre. I per això avui som molts els qui ens aixequem cridant 'Visca Catalunya lliure!'. Sentim arribar una nova hora, la seva, la nostra, l'hora de tots els catalans. I la seva presència és més viva que mai, el sentim ben a prop, xiuxiuejant-nos a l'orella les mateixes paraules que ell mateix va escriure: 'Si ajuntem l'esforç de tots, sense por de dificultats i amb la generositat de tots els sacrificis, no haurem de trigar a recollir el fruit i veurem sortir per a la nostra Pàtria, per a Catalunya, l'alba resplendent de la seva independència.'
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015