Opinió
-
Nel Martí: 'Menorca existeix, però podria no existir?'
Nel Martí
02.02.2012
-
Muriel Casals: 'Estapé va gaudir de favors dels poders i alhora els ficava el dit a l'ull'
Muriel Casals
01.02.2012
-
Joan Antoni Panisello (PDE): 'Les Terres de l'Ebre tornem a ser en el punt de mira'
Joan Antoni Panisello
01.02.2012
-
Carme-Laura Gil: 'Volen afegir la seva ideologia al currículum educatiu'
Carme-Laura Gil
01.02.2012
-
Vicent Pitarch: 'Una llengua viva que emergeix d’un panorama asfixiant'
Vicent Pitarch
01.02.2012
-
Memòria d'Amic i Amat
Joan Josep Isern
29.01.2012
-
Regina Laguna: 'Majoria absoluta'
Regina Laguna
25.01.2012
-
Xavi Sarrià: 'Camps i Costa són culpables d’haver arruïnat el País Valencià'
Xavi Sarrià
25.01.2012
-
Sílvia Aldavert: 'Tornarem a fer avortaments clandestins?'
Sílvia Aldavert
25.01.2012
-
Jordi Llaonart: 'A Egipte, la il·lusió se'ls acaba'
Jordi Llaonart
24.01.2012
-
Albert Dasí: el PP no escoltarà el clam de l'escola
Albert Dasí
21.01.2012
-
Vicent Moreno: 'El govern valencià ha d'escoltar això'
Vicent Moreno
21.01.2012
-
Josep Cruanyes: 'Del govern espanyol, hem rebut menyspreu i poca sensibilitat democràtica'
Josep Cruanyes
21.01.2012
Bernat Joan
10.05.2012
Bernat Joan: 'Si hem de viure junts, ens hem d’educar junts'
Ahir el conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Rafael Bosch, va explicar com pensava aplicar la suposada 'lliure elecció de llengua' (al segon cicle d’infantil i al primer cicle de primària, quant a la lectoscriptura), entre català i espanyol. Segons el conseller, els pares podran elegir la llengua de la lectoscriptura dels fills, fet que implicarà, per primera vegada, la separació per motius de llengua dels infants dins el sistema educatiu de les Illes Balears. Amb aquesta decisió el govern de les Illes Balears trenca un consens que s’havia mantengut aquestes tres últimes dècades, fonamentat en el principi que, si hem de viure junts, ens hem d’educar junts.
Efectivament, els dirigents del PP balear, aquests últims mesos s’han omplert la boca amb conceptes com 'lliure elecció de llengua', sense tenir en compte, emperò, que la llibertat en l’elecció de la llengua requereix que els estudiants les dominin totes dues (suposant que la llibertat d’escollir sigui entre les llengües oficials). Només pot escollir --per tant, només té llibertat d’elecció-- qui pot expressar-se en les dues llengües oficials. Els monolingües (invariablement, monolingües en espanyol) no tenen gens de llibertat d’elecció. (El PP, tot sigui dit entre parèntesis, ens té acostumats a la perversió semàntica de conceptes com ara 'llibertat'.)
La 'lliure elecció' contradiu radicalment les conclusions del grup d’experts independent que l’any 2008 va analitzar el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) al Regne d’Espanya. Segons aquest informe, s’assoleix allò que marca la llei quant a competències lingüístiques (és a dir, que els alumnes siguin efectivament bilingües) allí on s’aplica el sistema d’immersió lingüística (ço és, al Principat) i, en canvi, no s’assoleix aquesta competència bilingüe allí on funciona un sistema diferent (mig bilingüe, a les Balears, o amb dobles línies, al País Valencià).
Ens trobam, per tant, en la disjuntiva entre el compliment dels objectius que estableixen l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística i la doble alfabetització, en català o en espanyol, segons què decideixin els progenitors. En tot cas, el sistema que pretén implantar el Govern de les Illes Balears no contribueix a afavorir la 'lliure elecció de llengua', sinó que provocarà, si no s’hi posa remei, que una part dels alumnes quedin fora de la llibertat real d’elecció, que, com hem apuntat més amunt, demana de conèixer totes dues llengües.
En un context de dissonància social quant a l’ús lingüístic com el que sofrim a les Illes Balears, només un ensenyament en què la llengua catalana sigui la llengua vehicular pot garantir la lliure elecció de llengua. Tota la resta contribueix a coartar la llibertat d'al·lots i al·lotes de les nostres illes.
Bernat Joan i Marí, sociolingüista i professor
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015