Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur

Als anys seixanta poca gent podia imaginar que uns grans terminals grisos posats en fila al soterrani d’un laboratori de Califòrnia un bon dia canviarien el món. Avui, aquests aparells intervenen en gairebé tots els aspectes de les nostres vides: Internet connecta rics i pobres, difon el debat, duu el coneixement fins a poblets apartats, dóna informació als innovadors i impulsa el comerç.

En els darrers cinc anys, la xarxa ha fet augmentar el PIB de les principals economies mundials més d’un 20%. Si s’arriba a implantar el mercat únic digital, el PIB d’Europa es podria incrementar en gairebé 500.000 milions d’euros anuals, és a dir, una mitjana de 1.000 euros per ciutadà. El cibercomerç crea llocs de treball i ofereix infinites oportunitats d’innovació. Actualment hi ha arreu del món més de 2.000 milions de persones connectades a la xarxa i que en depenen cada vegada més a l’hora de comprar, estudiar, fer operacions bancàries o votar.

Internet ha esdevingut també un motor del progrés social. Un darrere l’altre, els governs que abans controlaven gairebé tots els aspectes de la vida han vist com els ciutadans fan servir els mitjans de comunicació socials per reclamar obertura, feina i igualtat d’oportunitats. Gràcies als 43 milions d’usuaris de Facebook del món àrab, 15 milions dels quals són dones, els marginats socials i el perseguits polítics de la regió es mantenen connectats entre si i amb el món. Els cursos on-line permeten que gent de tot el món pugui accedir a una educació a nivell mundial fins i tot a les regions perifèriques i subdesenvolupades.

Malauradament, els grans avantatges que ofereix la xarxa van de la mà amb riscos creixents. Cada vegada circulen més virus nocius i sofisticats que envaeixen tots els dies milions d’ordinadors. Gairebé 600.000 comptes de Facebook es bloquegen diàriament com a conseqüència de temptatives de tota mena de pirateria. Hi ha serveis essencials, com ara el transport, l’energia o l’aigua, que depenen del ciberespai, i això crea una nova vulnerabilitat davant el ciberterrorisme o el ciberespionatge. Els atacs costen milers de milions d’euros i el cost humà podria ser incalculable.

Els ciutadans estan cada vegada més amenaçats pels nous tipus de ciberdelinqüència. La llibertat d’expressar-se, estudiar o fer operacions bancàries es veu soscavada pel frau i la usurpació d’identitat. I els membres més vulnerables de les nostres societats, els infants, són víctimes fàcils de les amenaces i els abusos on-line. Els règims autoritaris inventen nous mètodes —sovint basats en les eines comercials de control d’Internet— per detectar i neutralitzar el ciberactivisme, difondre propaganda i imposar la censura.

Cal actuar urgentment per protegir les llibertats dels ciutadans i la capacitat d’Internet per fomentar el progrés social i econòmic. La ciberdelinqüència en mina la capacitat de potenciar la innovació, el creixement i la creació d’ocupació. Els ciutadans dubten cada vegada més de la seguretat de la xarxa. Segons dades recents, gairebé un terç dels europeus desconfien de la seguretat de les operacions bancàries i les compres per Internet, i molt pocs gosen divulgar dades personals.

Per sortir al pas d’aquesta preocupació i promoure una major protecció, la UE presenta avui la seva estratègia de ciberseguretat, concebuda per protegir les llibertats fonamentals afrontant les creixents amenaces que vénen del ciberespai. És per aquesta raó que, la UE ha desenvolupat algunes solucions pràctiques. El Centre Europeu del Ciberdelicte contribueix a protegir els ciutadans i les empreses de la UE davant els atacs de grups de delinqüència organitzada. Un altre exemple és l’Agència Europea de Seguretat de les Xarxes i de la Informació, que assessora els Estats europeus sobre els problemes de seguretat dels equips i els programes informàtics.

Mantenir un ciberespai obert, lliure i segur és un repte mundial. Si volem conservar les nostres llibertats hem d’assumir la responsabilitat que impliquen. Per aconseguir-ho cal que acordem amb els nostres socis internacionals unes normes de conducta i uns mitjans per protegir-nos dels ciberatacs. I només ho podem fer si unim els esforços de tots els interessats: administracions, organitzacions internacionals, el sector privat i la societat civil. L’estratègia de ciberseguretat de la UE estableix un marc comú per avançar en aquesta fita i comprometre-hi els socis internacionals.

Al món globalitzat, el ciberespai ha esdevingut una pedra angular de les nostres interaccions quotidianes. En els anys vinents serà cada vegada més important. Si ara fa cinquanta anys no podíem imaginar fins a quin punt ens canviaria la vida aquella versió rudimentària d’Internet, ara tampoc no és fàcil predir quins avanços tecnològics seran determinants en els cinquanta anys vinents. Però, independentment d’on ens dugui aquest món hiper-connectat, nosaltres no deixarem de lluitar per un Internet lliure i segur.

Neelie Kroes, vice-presidenta de la Comissió Europea

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet