Opinió
-
Ximo Puig: 'Si el govern no és hostil amb la ultradreta, hi haurà impunitat'
Ximo Puig
23.02.2012
-
Ignacio Blanco: 'Una part de la policia es comporta com una banda criminal'
Ignacio Blanco
23.02.2012
-
Enric Morera: 'Sentim indefensió amb la policia'
Enric Morera
23.02.2012
-
David Figueres: 'Txetxènia: una panoràmica'
David Figueres
23.02.2012
-
Mercè Teodoro: 'Joan Lluís Vives somriu'
Mercè Teodoro
21.02.2012
-
Martí Estruch: 'Dimitir a Alemanya no és una vergonya, o no solament'
Martí Estruch Axmacher
17.02.2012
-
Manuel Baixauli: La ignomínia dels qui callen o miren cap a un altre lloc
Manuel Baixauli
17.02.2012
-
Rafa Xambó: 'Iniciem una època dura, de manipulació política dels mitjans públics'
Rafa Xambó
17.02.2012
-
Antoni Castells Talens: 'Ens tanquen el país'
Antoni Castells Talens
17.02.2012
-
Joan Ribó: 'Van venir amb les tenalles i van tallar la llum'
Joan Ribó
15.02.2012
-
Enric Nomdedéu: 'L'aeroport de Castelló ja va nàixer mort'
Enric Nomdedéu
14.02.2012
-
Valia Kaimaki: 'Grècia, l'endemà del 12 de febrer'
Valia Kaimaki
13.02.2012
-
Carles Solà: 'La Champions universitària'
Carles Solà
11.02.2012
Josep Martinoy
19.12.2011
El dilema de Kim Jong-Un
Corea del Nord és dels estats més estrambòtics que hi ha actualment. Tancat hermèticament a la resta del món, la mort de Kim Jong Il s'ha sabut pràcticament amb més de dos dies de retard. La versió oficial diu que va morir mentre anava en tren -el seu sistema habitual de transport- després d'un "gran esforç físic i mental", posant final així a un règim dictatorial de 17 anys. Corea del Nord ha desafiat la comunitat internacional creant una tensió que ha tingut moments àlgids com quan el president del Estats Units, George W. Bush, va situar el país en el que va anomenar "Eix del Mal", juntament amb l'Iraq i l'Iran.
Fa un parell d'anys, l'escalada nuclear del règim nord-coreà va estar a punt de desencadenar un conflicte greu amb Corea del Sud arran de les maniobres militars i el llançament de míssils en aigües territorials en disputa. Vaig trucar a Alejandro Cao de Benós, un català que és delegat especial del govern de la República Democràtica Popular de Corea i em va dir que si hi havia intervenció dels Estats Units en ajuda dels sud-coreans, Corea del Nord no dubtaria en defensar-se utilitzant tota la seva capacitat bèl·lica, que incloïa míssils nuclears. Sortosament la crisi va quedar en no res, però també els tímids intents d'apoximació entre el nord i el sud.
La monarquia comunista continuarà ara en mans del fill petit de Kim Jong-Il, Kim Jong-Un, del que tampoc se'n sap massa cosa. Es creu que té 29 anys i que el seu pare el va designar successor perquè la resta de fills no li mereixien confiança. Un per massa aficionat a les festes -va arribar a falsificar un passaport per sortir del pais i visitar Disneylàndia- i l'altre per ser massa afeminat. Kin Jong-Un té ara dos possibles opcions: o bé manté l'hermetisme i l'aïllament del règim o accelera un procés d'obertura. És molt difícil saber quina de les dues opcions escollirà. Si és la primera, mantenir la política de mà de ferro del seu pare i l'aïllament internacional només aconseguirà que continui l'empobriment del país i que es mantingui la tensió tant amb Corea del Sud com amb els Estats Units. Això significaria mantenir el programa nuclear i afrontar noves sancions de la comunitat internacional.
L'altra opció és iniciar un procés d'aproximació a Corea del Sud i renunciar al programa nuclear. Però una decisió així, tot i que obriria les portes a l'entrada d'ajudes exteriors, afebliria el règim i l'obligaria a unes reformes polítiques que poden posar en qüestió el seu sistema polític. Per tant, segurament d'entrada, Kim Jong-Un optarà per mantenir el sistema tal com està i deixar per més endavant el seu propi full de ruta. Canvis radicals de la política nord-coreana no s'han d'esperar, però evidentment, el nou líder de Corea del Nord haurà de fer gestos per, com a mínim, tranquil·litzar els veïns que ahir ja tenien l'exèrcit en alerta per la por que el canvi de règim augmentés la inseguretat de la regió.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015