Bernat Joan: 'Si hem de viure junts, ens hem d’educar junts'

Ahir el conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Rafael Bosch, va explicar com pensava aplicar la suposada 'lliure elecció de llengua' (al segon cicle d’infantil i al primer cicle de primària, quant a la lectoscriptura), entre català i espanyol. Segons el conseller, els pares podran elegir la llengua de la lectoscriptura dels fills, fet que implicarà, per primera vegada, la separació per motius de llengua dels infants dins el sistema educatiu de les Illes Balears. Amb aquesta decisió el govern de les Illes Balears trenca un consens que s’havia mantengut aquestes tres últimes dècades, fonamentat en el principi que, si hem de viure junts, ens hem d’educar junts.

Efectivament, els dirigents del PP balear, aquests últims mesos s’han omplert la boca amb conceptes com 'lliure elecció de llengua', sense tenir en compte, emperò, que la llibertat en l’elecció de la llengua requereix que els estudiants les dominin totes dues (suposant que la llibertat d’escollir sigui entre les llengües oficials). Només pot escollir --per tant, només té llibertat d’elecció-- qui pot expressar-se en les dues llengües oficials. Els monolingües (invariablement, monolingües en espanyol) no tenen gens de llibertat d’elecció. (El PP, tot sigui dit entre parèntesis, ens té acostumats a la perversió semàntica de conceptes com ara 'llibertat'.)

La 'lliure elecció' contradiu radicalment les conclusions del grup d’experts independent que l’any 2008 va analitzar el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) al Regne d’Espanya. Segons aquest informe, s’assoleix allò que marca la llei quant a competències lingüístiques (és a dir, que els alumnes siguin efectivament bilingües) allí on s’aplica el sistema d’immersió lingüística (ço és, al Principat) i, en canvi, no s’assoleix aquesta competència bilingüe allí on funciona un sistema diferent (mig bilingüe, a les Balears, o amb dobles línies, al País Valencià).

Ens trobam, per tant, en la disjuntiva entre el compliment dels objectius que estableixen l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística i la doble alfabetització, en català o en espanyol, segons què decideixin els progenitors. En tot cas, el sistema que pretén implantar el Govern de les Illes Balears no contribueix a afavorir la 'lliure elecció de llengua', sinó que provocarà, si no s’hi posa remei, que una part dels alumnes quedin fora de la llibertat real d’elecció, que, com hem apuntat més amunt, demana de conèixer totes dues llengües.

En un context de dissonància social quant a l’ús lingüístic com el que sofrim a les Illes Balears, només un ensenyament en què la llengua catalana sigui la llengua vehicular pot garantir la lliure elecció de llengua. Tota la resta contribueix a coartar la llibertat d'al·lots i al·lotes de les nostres illes.

Bernat Joan i Marí, sociolingüista i professor

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet