Opinió

Jordi Tormo

24.02.2014

Trau la llengua al govern valencià

«Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense»
(Ovidi Montllor)


L'escriptor basc Bernardo Atxaga va guanyar el Premio Nacional de Literatura amb un llibre escrit en èuscar: 'Obabakoak'. En una entrevista que li feia el director donostiarra Julio Medem per al documental i llibre 'La pelota vasca' ho deixava ben clar: 'La llengua està per damunt de la política. És una poètica. Forma part de la meua instal·lació en el món.'


Sembla que a l'espai valencià la llengua no està per damunt de la política i açò és més que evident. La setmana passada sabíem pels mitjans de comunicació la filtració de la notícia: en vista del dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC), la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana demana a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que considere la definició del terme 'valencià' que fa en el 'Diccionari normatiu valencià'. Senyores i senyors, el món a l'inrevés. Ara resulta que els polítics i òrgans de consulta han de dir als acadèmics, legisladors i científics com han de fer la seua faena. Com deia aquell, 'manda huevos'. Alguns de vosaltres us deveu preguntar: i qui li ha demanat dictamen al CJC? Doncs la Generalitat.


L'AVL és una institució estatutària pública creada per la Generalitat Valenciana encarregada de determinar i elaborar la normativa lingüística pròpia del valencià amb l'objecte de normalitzar-ne l'ús. Tot i això, pareix que per a la Generalitat Valenciana i per al CJC els seus membres no estan capacitats per a fer una definició del vocable 'valencià'. En la seua opinió, els membres de l'AVL poden fer normes i promoure l'ús del valencià, però no poden definir-lo. Com a mínim, surrealista.


El dictamen de trenta-dues pàgines del CJC estableix que la definició que es fa en el 'Diccionari normatiu valencià' no s'ajusta a l'Estatut d'Autonomia ni a la llei de creació de l'AVL, perquè, segons la seua opinió, equipara el valencià amb el català. Doncs, quin ha estat el 'pecat mortal' de l'AVL? Únicament, fer la següent definició del valencià: 'Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.' És què això no és així?


Evidentment, les reaccions de l'àmbit científic i acadèmic no s'han fet esperar i el Consell General de la Xarxa Vives d'Universitats (XVU), integrada per les vint-i-una universitats dels territoris de llengua catalana, dóna suport a l'AVL. Pareix que, segons el dictamen del CJC, i les recomanacions de la Conselleria de Cultura, les universitats d'Alacant, València, Autònoma de Barcelona, Miguel Hernández, Politècnica de Valencià o Pompeu Fabra, entre més, també deuen anar equivocades quan donen suport a l'AVL. És clar, a les universitats de la Xarxa Vives, és a dir, les universitats de Catalunya, les Balears, Andorra i el País Valencià els futurs professors de valencià dels nostres fills estudien i es llicencien en filologia catalana i això vol dir inequívocament trastorn de la personalitat i de les facultats pròpies dels científics i acadèmics.


Quines contradiccions! El CJC emet un informe sobre la incorrecta definició del concepte 'valencià' per part de l'entitat qualificada per a fer-ho: l'AVL. I en quina llengua redacta aquest informe? Només en castellà. Pareix un acudit. Encara més, pels passadissos de les corts ja es comenta que algun dia la Generalitat Valenciana demanarà un informe al CJC sobre el cognom de la Consellera de Cultura i li enviarà unes recomanacions per a canviar-se'l. És clar, dir-se María José Català en aquest país, és malvist.


Com deia abans, a l'espai valencià la llengua no està per damunt de la política i açò és més que evident.


 


Jordi Tormo i Santonja, regidor de Política Lingüística de l'Ajuntament d'Alcoi.

Editorial