Opinió
-
Joan Fuster i Barcelona
Martí Estruch Axmacher
21.06.2012
-
La batalla guanyada a Amstel
Francesc Felipe
21.06.2012
-
Josep Guia: 'Fuster és plenament vigent i el temps li dóna la raó'
Josep Guia
21.06.2012
-
Enric Morera: 'Les idees de Fuster són vàlides per a endreçar un camí de plenitud nacional'
Enric Morera
21.06.2012
-
Joan Francesc Mira: 'L'assagista més important en llengua catalana d'aquests darrers cinquanta anys'
Joan Francesc Mira
21.06.2012
-
Carles Solà: 'A estudiar!'
Carles Solà
20.06.2012
-
Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'
Natxo Sorolla
18.06.2012
-
Dolors Camats: 'Cal un canvi total i radical'
Dolors Camats
15.06.2012
-
Uriel Bertran: 'Hem de sortir d'aquest Titanic que s'enfonsa i poder construir el nostre vaixell de futur'
Uriel Bertran
15.06.2012
-
Biel Barceló: 'Sense sobirania fiscal anam a un empobriment brutal dels nostres territoris'
Biel Barceló
14.06.2012
-
Ramon Tremosa: 'El descrèdit d'Espanya és total, amb un govern incompetent, fatxenda i populista'
Ramon Tremosa
14.06.2012
-
Anna Simó: 'Mas ha d'anar a Europa a explicar el cas català'
Anna Simó
14.06.2012
-
Enric Morera: 'Cal trobar un govern ben preparat, que ajude i rescate les persones'
Enric Morera
14.06.2012
Gustau Navarro
11.06.2013
Gustau Navarro: 'The Catalan Army'
Els viquipedistes catalans que treballen en els projectes de la Wikimedia Foundation i en uns altres de relacionats amb la Viquipèdia són anomenats amb simpatia pels seus companys internacionals 'The Catalan Army'. Perquè, quan s'ha de treballar, la cosa millor que pot passar és que arribin els catalans de l’Amical Wikimedia. Que els catalans són treballadors és un estereotip nacional que arrosseguem de fa segles, però en el cas del moviment viquipedista internacional la competència, la constància i la capacitat de la comunitat catalana han estat segurament elements clau perquè Wikimedia Foundation els hagi reconeguts.
Alguns podrien pensar que ésser reconeguts per una entitat privada té una importància relativa, però quan aquesta organització privada és l’entitat que afavoreix la difusió mundial i multilingüe del coneixement enciclopèdic humà, les dimensions de la decisió són d'una importància gens discutible.
La tasca dels viquipedistes catalans no sols ha implicat ésser reconeguts internacionalment. També ha suscitat una reflexió profunda sobre les estructures organitzatives de la WMF: el tap incongruent que només era possible d'organitzar-se d'acord amb realitats estatals s'ha fet miques. Així, l'associació catalana, amb la resolució de la WMF, tindrà els mateixos drets i deures que els capítols estatals de la fundació. Els catalans són els primers de tenir un capítol temàtic que la WMF defineix així: 'The thematic scope of the group is Catalan culture and language': a partir d'ara la porta és oberta a totes les comunitats que vulguin aportar la seva tasca al coneixement col·lectiu de la humanitat, sense la discriminació de tenir una estructura estatal al darrere o no. És un pas importantíssim en la consolidació de la xarxa com a espai democràtic i de llibertat.
Tenir una enciclopèdia com la Wikipedia en català és un esforç de tota la comunitat catalanoparlant, però sempre hi ha gent que, en un moment de la història, exerceix la funció de la locomotora que estira el tren. En voldria destacar dues i agrair-los la feina: qui va obrir el camí, Daniel José, que des d'Andorra turmentava en Jimmy Wales i fou el primer d'escriure un article en català a la Viquipèdia, el primer en una versió no anglesa; i Joan Gomà, primer president d'Amical Wikimedia, enginyer i viquipedista apassionat que ha portat la comunitat catalanoparlant a un reconeixement que li permetrà de consolidar-se encara més dins la xarxa. El meu reconeixement a la seva capacitat de feina i la seva visió estratègica. I una petició, també: Joan, un dia no gaire llunyà explica en un llibre tot el llarg procés i tots els entrebancs subtils i barroers que has trobat durant aquests cinc anys de lluita tenaç pel reconeixement internacional de la comunitat catalana.
Gustau Navarro Barba, antropòleg i historiador
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015