Opinió
-
Joan Fuster i Barcelona
Martí Estruch Axmacher
21.06.2012
-
La batalla guanyada a Amstel
Francesc Felipe
21.06.2012
-
Josep Guia: 'Fuster és plenament vigent i el temps li dóna la raó'
Josep Guia
21.06.2012
-
Enric Morera: 'Les idees de Fuster són vàlides per a endreçar un camí de plenitud nacional'
Enric Morera
21.06.2012
-
Joan Francesc Mira: 'L'assagista més important en llengua catalana d'aquests darrers cinquanta anys'
Joan Francesc Mira
21.06.2012
-
Carles Solà: 'A estudiar!'
Carles Solà
20.06.2012
-
Natxo Sorolla: 'La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal'
Natxo Sorolla
18.06.2012
-
Dolors Camats: 'Cal un canvi total i radical'
Dolors Camats
15.06.2012
-
Uriel Bertran: 'Hem de sortir d'aquest Titanic que s'enfonsa i poder construir el nostre vaixell de futur'
Uriel Bertran
15.06.2012
-
Biel Barceló: 'Sense sobirania fiscal anam a un empobriment brutal dels nostres territoris'
Biel Barceló
14.06.2012
-
Ramon Tremosa: 'El descrèdit d'Espanya és total, amb un govern incompetent, fatxenda i populista'
Ramon Tremosa
14.06.2012
-
Anna Simó: 'Mas ha d'anar a Europa a explicar el cas català'
Anna Simó
14.06.2012
-
Enric Morera: 'Cal trobar un govern ben preparat, que ajude i rescate les persones'
Enric Morera
14.06.2012
Jèp de Montoya
01.11.2012
Jèp de Montoya: 'L'Aran té dret de decidir, però fóra un error deixar Catalunya'
Catalunya té tot el dret de decidir el seu destí, és lliure de fer què cregui que ha de fer i hi té tota la legitimitat. I l'Aran també. L'Aran té la potestat de poder decidir el seu futur i triar quin és el millor dels destins. Ara, en aquests moments fóra un gran error dels aranesos deixar els braços de Catalunya. Hem d'anar junts, el nostre destí fa temps que ha estat traçat, i és el mateix des de fa set-cents anys.
El 1175 l'Aran va pactar amb Alfons II d'Aragó d'anar plegats cap a un destí comú. El 1313 Jaume II va repensar la situació i hi afegí una sèrie de privilegis i furs en adonar-se que un petit país al vessant nord del Pirineu, vinculat als interessos de la corona catalano-aragonesa, podia aturar possibles invasions del nord. És aleshores que comença realment el fet diferencial de la Vall d'Aran. D'una manera o d'una altra, s'afegeix al destí de la corona catalano-aragonesa.
Arribem al 1714. Segurament que la Vall d'Aran era més a prop del pensament català, i que l'arxiduc Carles era més federalista que no pas Felip d'Anjou. Però la situació va anar evolucionant i canviant i les institucions araneses es van acabar decantant per Felip. Aquesta és una diferència important en aquell moment: Catalunya havia signat el Tractat de Gènova i va seguir un destí que va perdre. La Vall d'Aran, en canvi, continua tenint privilegis i furs. Evidentment, quan el 1934 ens van incloure a la província de Lleida, va ser per força, no era gens volgut.
Un cop arribada la democràcia a Espanya, els regidors aranesos es van ajuntar per instaurar de manera provisional el Conselh Generau. Aquesta va ser la sort: que tots van postular que l'Estatut de Sau del 1979 tingués en compte els drets històrics, polítics, administratius i, sobretot, lingüístics de l'Aran, d'un petit país que un dia va pactar amb Catalunya que la seva llengua pròpia no era el català, sinó l'occità, però que hi volia anar de bracet.
Es va votar la constitució i l'estatut, i va quedar oberta aquesta finestra per a desenvolupar el dret lingüístic i administratiu. El reconeixement que tenim ens ve de Catalunya, i això no es pot eludir de cap manera. Segurament que mai ningú no ens hauria entès com ens ha entès Catalunya, perquè és extrapolable allò que sent Catalunya envers Espanya amb allò que en algun moment hauria pogut sentir la Vall d'Aran envers Catalunya.
Amb els catalans, amb l'un govern i amb l'altre, hem pogut arribar a unes fites d'autogovern, de comprensió, de reconeixement, de negociació, de competències i de recursos econòmics. Més, l'estatut ha reconegut un petit territori d'onze mil habitants amb una llengua diferent i l'ha incorporada com un patrimoni més, fent oficial l'aranès.
Els aranesos tenen dret de decidir, és clar. Ara, també entenc que cal ser pràctic i no fer grans experiments. Sabem amb qui hem d'anar de bracet. Sempre que es reconegui la Vall d'Aran, no com una comarca, sinó com un territori històric amb un règim polític i administratiu diferent.
Jèp de Montoya, president de l'Institut d'Estudis Aranesos
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015