Lois Rodríguez: 'Als tres grups del parlament actual els interessa l'avançament'

Crec que el que ha empès Alberto Núñez Feijóo a avançar les eleccions és un interès partidista, fins i tot a escala estatal. Al PP espanyol no li interessa en absolut viure dues tensions electorals seguides. Tot apunta que el president volia convocar eleccions al novembre, però com que Patxi López se li ha avançat, al PP estatal no li interessava patir dues convocatòries electorals tan properes amb el desgast i la tensió política d'ara, quan tot indica que al setembre entrarem en fase de rescat de debò.

Amb aquesta clau, i amb la hipòtesi que serà més suau la contestació social en ple rescat que no pas amb els posteriors efectes quan ja s'hagi aplicat, els populars espanyols d'alguna manera han obligat i han empès Feijóo a prendre aquesta decisió. De tota manera, crec que a ell ja li interessaven les eleccions ara, com més aviat millor, perquè no permetrà que es presenti pels socialistes Pepe Blanco, un candidat que podia generar una mica d'inquietud al PP. L'actual dirigent socialista gallec, Pachi Vázquez, és un senyor que té bastanta contestació interna i li han aparegut alternatives de crítics a la seva gestió. Hi havia dos possibles candidats, a més de Vázquez, que inquietaven el PP: Pepe Blanco i l'ex-ministre de Justícia Francisco Caamaño Domínguez. En les càbales del PP, els dos últims feien patir més que no pas el primer.

Sigui com sigui, l'avançament també interessa Pachi Vázquez, perquè així es lliura d'unes anunciades primàries amb Blanco o Caamaño. I també li interessa perquè el nacionalisme encara no s'ha recompost. Per una banda, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) potser puja ara mateix en les enquestes, però també està bastant fragmentat, com el nacionalisme en general. Pel BNG és interessant l'avançament perquè no permet als grups escindits d'organitzar-se i ordenar-se. Així doncs, als tres grups de la cambra, tal com es compon ara, els interessa l'avançament.

Ara, a mi em sembla una inconsciència per part del president Feijóo de no esperar al març, perquè és un període en què caldria fer el pressupost de l'any vinent i tenir un govern molt actiu i decidit, just quan es preveu un rescat. Això em sembla d'una inconsistència i inconsciència absoluta des del punt de vista de l'exercici de govern i a escala d'estat.

Que qui guanyarà? És un enigma absolut. El PP pretenia posar en marxa aquí una llei de reducció de diputats: ara mateix n'hi ha setanta-cinc i volien baixar-ho a seixanta-un, però sense modular la representació per províncies perquè fos com a mínim semblant a l'actual. Aquí cal tenir en compte que les dues províncies costaneres, la Corunya i Pontevedra, són més progressistes, per dir-ho d'una manera, i les dues interiors, Lugo i Ourense, són més conservadores. La nova llei primava i superava molt més el vot d'un ciutadà d'Ourense que no pas el d'un de les províncies costaneres. En aquest sentit, la nova llei indicava que no li sortien els comptes, al PP, que preveia una desafecció d'una part del seu electorat, amb un possible augment de l'abstenció i baixada de vots i escons.

El problema és que l'oposició no està gaire millor. El PSdeG de Pachi Vázquez tampoc no presentarà una persona nova: ja va ésser conseller en l'etapa de govern bipartit, i curiosament no l'ha reivindicat mai com un bon govern. Al PSdeG hi ha una situació ben estranya, perquè no es reivindiquen les coses bones que van fer al govern bipartit i assumeixen, en canvi, tot el que va fer malament; i el candidat Vázquez es presenta com si fos verge, i no ho és.

El BNG, per la seva banda, acaba de patir una escissió molt potent, no numèricament, però sí molt potent des del punt de vista simbòlic com Xosé Manuel Beiras, amb el projecte A Nosa, i molts càrrecs electorals, que se'n van anar cap a Compromiso por Galicia.

Jo aposto que el 21 d'octubre serà molt competit i que serà molt a prop de la majoria absoluta, que és de trenta-vuit diputats, a qualsevol dels dos blocs. Depèn del que passi a última hora amb els escindits del nacionalisme, amb les noves alternatives nacionalistes. Hi ha el partit de Beiras, A Nosa, que fa una proposta autodeterminista, però també basada en un front d'esquerres per afrontar una situació complicada. Volen integrar dins el seu projecte IU, a escala electoral estrictament, no ideològicament. Des del punt de vista de votació, esperen fer una mena de coalició o front popular. I IU, que és una formació que no tenia cap representant perquè té un sostre electoral força baix, sí que té uns vots fixos, trenta mil o quaranta mil, que podrien ésser interessants si A Nova fos capaç de tenir una certa força en les dues províncies costaneres. I és un enigma per a mi l'altra formació escindida del BNG, Compromiso, que sembla que no arribarà a acords en principi amb A Nosa per les derives de cadascú. Els uns es reivindiquen més autonomistes i centristes, amb referents com CiU però potser sense el pòsit ideològic més independentista de Convergència, i els altres, A Nosa, se'n van cap a un pol més clarament independentista: es declaren independentistes, tot i que la voluntat d'unir-se amb IU revitalitza la línia més anticapitalista.

És un enigma, doncs, el resultat de les eleccions, i crec que seran molt disputades, i que dependrà molt de com es posicionin els partits minoritaris, perquè ballaran dos escons o tres. Ara, potser m'equivoco i al final hi haurà una catàstrofe absoluta del PP i, simplement amb un abstenció brutal, sols per repartiment, entrarà tothom al parlament i hi haurà una fragmentació total. Cal recordar que aquí hi ha una llei electoral que marca el 5%, però si hi ha una abstenció molt important, el 5% no és un topall impossible.

Lois Rodríguez és periodista gallec.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet