Amaiur: 'Arran de la gravetat del moment històric...'

Aquesta expressió ha estat extreta de l'últim quadren de la Faes, la fundació del Partit Popular. Al contrari del que es pugui suposar, aquesta frase no es refereix a la situació de fallida de l'estat, sinó al referèndum d'Escòcia, al qual han dedicat un detallat capítol i en el qual avisa del perill que suposa per a Espanya aquest referèndum i insta el govern espanyol a prendre aviat mesures sobre l'estratègia a seguir, tant en el pla intern com en la Unió Europea. El diari ABC ja ens va avançar, el 28 de febrer, que Rajoy buscaria una resposta comuna de la UE als separatistes, fomentant mesures diplomàtiques per deixar fora de la Unió i fora de l'euro qualsevol nou estat que pugui sorgir dins de la UE.

Ja fa trenta anys que les forces democràtiques i sobiranistes van demanar la inclusió del dret d'autodeterminació en la constitució espanyola del 1978. Però 'els pares de la constitució', pressionats per les forces vives del franquisme, entre les quals destacava l'exèrcit, van decidir no recollir aquest dret i avisar i amenaçar, en l'article 8.1, que per les possibles temptacions secessionistes, el garant de la unitat d'Espanya seria l'exèrcit espanyol 'manu militari'. En aquestes dècades els parlaments basc i català han fet declaracions a favor del dret d'autodeterminació. L'estat, en canvi, continua encallat en posicions immobilistes i ha desestimat qualsevol cosa que sigui mínimament sospitosa de ser sobiranista, per més que tingui un suport democràtic, com l'estatut aprovat en el parlament basc, que proposava un model d'estat lliure associat o una llei de consultes. De la mateixa manera, unes parts senceres de l'estatut aprovat al Principat de Catalunya van passar pel ribot i van ser eliminades, inclosa la definició de Catalunya com a nació. Aquests fets han aconseguit l'efecte contrari. El sobiranisme ha augmentat en la societat basca i la catalana, per la qual cosa ara cal encarar la qüestió del dret de decidir, dins del marc europeu, com una manifestació de la democràcia europea.

A nivell internacional, el Canadà ha estat un referent en la matèria, perquè no només va respectar els dos referèndums independentistes al Quebec; la Cort Suprema va expressar quines havien de ser les condicions d'un procés independentista d'un territori canadenc, que més tard es van recollir en una llei ('Clarity Act'). Les tres condicions fixades són: un referèndum amb una pregunta clara, majoria inequívoca i secessió pactada. Uns altres estats europeus també han contemplat l'opció de la independència, com Dinamarca amb Grenlàndia i el Regne Unit amb el nord d'Irlanda i actualment amb Escòcia. Aquests fets han suposat que la Cort Internacional de Justícia hagi confirmat que la secessió unilateral no és contrària al dret internacional, i ha obert la porta a l'existència d'un nou dret d'autodeterminació diferent del clàssic (descolonització).

La UE, per més que sempre ha defugit els 'afers interns', en moltes ocasions ha defensat el dret d'autodeterminació com un dels principis i l'ha reclamat per solucionar conflictes com el de Txetxènia, el Sudan Meridional i Kosovo. De la mateixa manera, en el cas nord-irlandès, la UE no només va elogiar l'Acord de Divendres Sant, que reconeix el dret d'autodeterminació, sinó que ha estat el principal suport del programa PEACE per a aquest territori. Més recentment, la UE va guiar el procés d'independència de Montenegro, el 2006, establint uns 'estàndards democràtics' que casualment (o no) van ser els mateixos que va dictaminar la 'Clarity Act' canadenca. Podem afirmar que avui en dia, amb vista a un procés d'autodeterminació, s'han d'exigir les següents circumstàncies: un procés d'absència de la violència (incloent l'article 8 de la CE), un procés democràtic amb una majoria clara i un acord entre l'estat matriu i el nou estat. I si no hi ha acord? En aquest cas, caldrà actuar de manera unilateral, perquè tal com afirma la Cort Internacional de Justícia aquest fet no suposaria cap violació de cap norma en el dret internacional. Això sí, ha de quedar clar, i més encara dins de la Unió, qui és que no vol que hi hagi acord.

Avui en dia, a l'estat espanyol els estatuts han quedat obsolets sense que s'hagin complert íntegrament. El Tribunal Constitucional espanyol ha negat la legitimitat dins de la constitució del 1978 de les propostes polítiques que suposin l'exercici de la sobirania pròpia a la nació basca i la catalana. L'estat està completament desorientat en un món i una Europa canviant. I, a la crisi econòmica, se li afegeix la territorial. El corrent actual de reconeixement del dret de decidir que hi ha a Europa i a Occident es veu com una amenaça, i no pas com una oportunitat. I, encara més greu, arran d'aquesta amenaça el PP aspira a liderar el lobby que sigui l'assot del sobiranisme, ja sigui escocès, flamenc, basc o català. Sens dubte, 'Spain is different'.

Des d'Amaiur, considerem que ha arribat l'hora que el País Basc es pugui constituir, si així ho decidís la ciutadania, en un estat en l'Europa del segle XXI. Per això, i amb la base del principi democràtic, proposarem una via lògica i democràtica, en la qual es pugui recollir normativament l'accés a la independència de les nacions de l'estat.

Avui, Amaiur, juntament amb ERC, presentarà la creació d'un grup de treball, en el qual es convidarà totes les formacions democràtiques i sobiranistes que ho vulguin a formar-hi part, si així ho desitgen, perquè es puguin afegir a fer aportacions a un esborrany d'un projecte de llei que reguli el dret de decidir. 'Arran de la gravetat del moment històric…', dret democràtic de decidir.

Jon Inarritu (Aralar)
Mikel Errekondo (Esquerra Abertzale)
Rafael Larreina (EA)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet